Societat

La ruta Joan Oró, per entendre l’origen de la vida

Un itinerari proposa set emplaçaments per apropar al públic la ciència del bioquímic i els seus descobriments

La ruta Joan Oró: l’origen de la vida és un viatge “en el temps” per descobrir, des de Lleida –on va néixer aquest científic– el procés de creació de la Terra. Alhora, és un homenatge a un dels científics més importants del nostre país, que va morir el 2004 i de qui aquest any 2023 se celebren els cent anys del naixement.

Impulsada pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i creada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), la ruta és un itinerari obert que permet, entre altres coses, admirar i sentir el tacte de roques de més de 400.000 anys, fer observacions astronòmiques nocturnes, conèixer la biodiversitat d’estanys de llegenda, veure fòssils d’aranyes, insectes, peixos i fulles de fa 130 milions d’anys i recórrer nius de dinosaure mentre es descobreix l’origen geològic dels Pirineus. Tot això al Parc Astronòmic del Montsec (a Àger, a cavall de la Noguera i el Pallars Jussà), al Museu Geològic Obert del Pirineu (a Tremp, Pallars Jussà), a l’estany de Montcortès (al Baix Pallars-Pallars Sobirà), al centre d’interpretació del Montsec (Vilanova de Meià, la Noguera), al mirador del Cretaci (Alt Urgell), als museus Dinosfera (Coll de Nargó, Alt Urgell) i de la Conca Dellà (Isona, Pallars Jussà) i al conjunt rupestre de la Roca dels Moros (el Cogul, les Garrigues).

Les experiències que es poden viure en aquests set punts diferents –és aconsellable fer la ruta en dos o tres dies– combinen turisme i ciència i l’enfocament és, majoritàriament, per a un púbic familiar. “També ha de servir per desestacionalitzar el turisme i diversificar l’oferta”, explica Juli Alegre, cap de promoció i màrqueting del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. La ruta s’afegeix a la que ja hi ha sobre Oró a la ciutat de Lleida, que passa per la casa on vivia, on la família regentava un forn, per la Fundació Joan Oró, que custodia el seu llegat, pel Museu de l’Aigua, on hi ha exposats part dels seus objectes i pel Parc Agrobiotech, on s’exposa una maqueta de la Lluna portada per Oró des dels EUA, on va viure gran part de la seva vida.

El bioquímic és un referent científic internacional en l’estudi de l’origen de la vida, descobridor de la síntesi de l’adenina, peça fonamental de l’ADN i del metabolisme cel·lular, en les condicions que regnaven a la Terra primitiva. L’any 1955, va ingressar com a professor a la Universitat de Houston i, des del 1963, ja com a catedràtic, va fundar i dirigir el departament de Ciències Bioquímiques i Biofísiques. Va fer importants estudis sobre els compostos orgànics existents en sediments terrestres, meteorits i mostres de la Lluna i, a partir del 1963, va col·laborar en projectes d’investigació de la NASA, com ara l’Apollo, per a l’anàlisi de les roques i altres mostres de material de la Lluna, i el Viking, per al desenvolupament d’un instrument per a l’anàlisi molecular de l’atmosfera i la matèria de Mart.

LA DATA

1923
Va néixer
a Lleida el bioquímic Joan Oró. Enguany, doncs, se celebra el seu centenari.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cop28

El futur climàtic global es discuteix a Dubai

barcelona
societat

S’activa la preemergència i Aragonès veu “a prop” el trasllat d’aigua en vaixell

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel ennuvolat a partir de la tarda amb algunes precipitacions

Barcelona
INFRAESTRUCTURES

Es constitueix la Taula Estratègica de l’Aeroport de Girona-Costa Brava

GIRONA
CRÒNICA

El “miracle” banyolí de l’equilibri escolar

Cada cop menys papallones

GRANOLLERS
CONSTANTÍ STEFANESCU
COORDINADOR CIENTÍFIC I CO-CREADOR DEL CBMS

“Els naturalistes volen ser a la xarxa”

GRANOLLERS
Societat

Patir racisme en primera persona

BADALONA
gastronomia

Disfrutar: “Si ho haguéssim somiat, no ho hauríem ideat millor”

Barcelona