La fotografia és poderosa perquè permet traslladar-nos en el temps i redescobrir com era el paisatge anteriorment, especialment en espais que han estat profundament transformats, com és el cas de la Costa Brava. Lluís Pericot (Girona, 1899-Barcelona, 1978), va ser un prestigiós arqueòleg i prehistoriador català, fortament vinculat professionalment i familiarment amb Torroella de Montgrí i l’Estartit. Salvador Raurich (1869-1945), va ser un músic i astrònom,a més de fer estudis sobre la sardana, mantenint polèmiques sobre això, en diferenciar la de l’Empordà i la de Barcelona. Ambdós van ser uns apassionats de la fotografia i van deixar un llegat i la seva recuperació, una iniciativa de la família Pericot-Fullola i els arxius municipals de Begur i Torroella i l’Arxiu Comarcal de Baix Empordà (ACBE), que els ha ingressat, a més de fer el tractament, la digitalització i descripció. La directora de l’ACBE, Carme Maria Marugan, destaca “la rellevància d’aquest fons fotogràfic per a tota la comarca, ja que inclou material de poblacions d’arreu de la demarcació”. En el cas de Lluís Pericot, consta de 1.021 negatius en blanc i negre (960 plaques de vidre, 180 plaques estereoscòpiques i 61 en suport plàstic) entre 1922 i 1963. Una bona part de les imatges, que són de l’Estartit,” ens ajuden a fer-nos una idea de com era el poble, la platja, l’entorn, precisament abans del desenvolupament urbanístic i el boom turístic”. Els arxius de Torroella de Montgrí i de Begur han incorporat una còpia digitalitzada del fons. En el cas de Torroella, del prehistoriador i arqueòleg, Lluís Pericot, estretament vinculat al municipi, tant familiarment com professionalment. Pericot va ser vicepresident del Consell Superior d’Investigacions Científiques i acadèmic de la Real Academia de la Historia. La seva família és originària de Torroella de Montgrí, tot i que ell va néixer a Girona. Salvador Raurich, crític musical, compositor, musicòleg, organista i astrònom català, algunes fonts el situen durant la seva infantesa a Begur, on va ser organista de la parròquia, mentre que d’altres afirmen que vivia a Barcelona, on va seguir estudis d’harmonia i composició. Autor de música religiosa, de cambra, cançons i algunes sardanes i sarsueles, també va exercir una important tasca com a crític musical.