Celia Guevara, germana del Che i activista social contra la dictadura argentina

Celia Guevara de la Serna, germana del revolucionari més popular del segle XX, va morir dimecres als 93 anys a Buenos Aires. Guevara (1929) va ser arquitecta i investigadora de la Universitat de Buenos Aires, entitat que va confirmar la mort de la seva antiga professora.

Celia era la més gran dels quatre germans petits que tenia el Che, amb el qual va viure molt unida durant la infància i l’adolescència entre Buenos Aires i Còrdova, ja que només es duien un any i mig de diferència. Portava el nom de la seva mare, que també va ser una reconeguda militant d’esquerra que havia col·laborat amb els republicans durant la Guerra Civil espanyola. Abans de començar el seu periple revolucionari el Che va estudiar medicina a la universitat i Celia va seguir el camí del seu pare, enginyer civil, i es va decidir per l’arquitectura. Era una família benestant i va viatjar a Ginebra a estudis. També va interessar-se per la filosofia. De fet, la seva tesi es va basar en la relació entre la realitat urbana i la utopia.

Alguns dirigents de Cuba, on el Che és encara una institució per la seva implicació en la revolució, van lamentar la notícia. També ho va fer el president de Bolívia, Evo Morales, fervent admirador de la família Guevara. Martín Guevara, nebot del Che i de Celia, va admetre que la germana era la familiar més propera al conegut revolucionari i que no es va atrevir mai a mirar les emblemàtiques fotos del guerriller sense vida quan va ser capturat i assassinat a Bolívia.

Celia Guevara, que va treballar pel desenvolupament urbà de Buenos Aires, va estar compromesa també en diferents causes socials. Es va exiliar a Cuba el 1976 fugint del terror de l’Aliança Anticomunista Argentina –coneguda com la Triple A– i la junta militar. A l’Havana també va dirigir projectes per construir escoles a Sierra Maestra, la selva on el seu germà va desembarcar per posar el punt final a la dictadura de Batista.

També va passar llargues temporades a l’Estat espanyol, on va ser una de les veus que va denunciar les desaparicions de la dictadura del seu país. “Em sento orgullosa de ser la germana del més gran líder revolucionari de l’Amèrica Llatina, però no puc limitar-me a cultivar la memòria d’un mite”, va explicar Guevara en una entrevista el 1983 al diari argentí Perfil.

A finals dels vuitanta, amb el retorn de la democràcia a l’Argentina, es va instal·lar definitivament a Buenos Aires, on es va doctorar en ciències socials i arquitectura.