Infraestructures
Transport
Europa ressuscita el tren nocturn
La connexió Brussel·les-Berlín fa reviure una ruta simbòlica entre la capital comunitària i la del país més gran de la UE
La Comissió Europea donarà suport a la iniciativa per connectar Amsterdam amb Barcelona, projectada per al 2025
El preu dels trens continua sent un obstacle perquè els consumidors optin per un mitjà més sostenible que l’avió
Era una de les maneres més pràctiques de viatjar per Europa, però a poc a poc va quedar relegada perquè es van imposar altres opcions més ràpides i més barates. L’eclosió dels vols a baix cost i l’accessibilitat dels cotxes i la benzina van omplir aeroports i autopistes de viatgers, però ara, amb més consciència ecològica i amb l’augment dels preus de les companyies aèries, el tren nocturn batalla per viure una segona vida a Europa.
Actualment és possible viatjar en tren nocturn a diversos punts del continent europeu. Hi ha ferrocarrils que van de Munic a Milà, d’Amsterdam a Viena, de Berlín a Estocolm i d’Hamburg a Basilea, entre altres desenes de rutes. Si bé no apareixen entre les ofertes més anunciades, el ressorgiment dels trens nocturns a Europa ja està en marxa. Per exemple, Nightjet d’Àustria ofereix connexions a 25 ciutats europees i l’any que ve Midnight Trains de França posarà al mercat serveis de luxe a deu destinacions.
Ara bé, hi ha una nova connexió que vol marcar un punt d’inflexió, en part per simbolisme, en el ressorgiment del tren nocturn a Europa: Brussel·les-Berlín. Fins ara, cap tren nocturn connectava la capital comunitària amb la del seu estat membre més gran, un fet que no és estrany tenint en compte que, fins i tot de dia, tampoc hi ha un servei de tren directe entre les dues ciutats. Això sí, el trajecte de Brussel·les a Berlín i viceversa té una àmplia oferta de bitllets d’avió a baix cost.
Darrere de la recuperació de la ruta ferroviària entre Brussel·les i Berlín, hi ha l’empresa European Sleeper, una companyia belgoholanesa no vinculada a cap dels grans grups ferroviaris. Aquest trajecte es pot fer ara per ara només tres cops per setmana, amb un tren que surt de la capital belga a les 18.01 i arriba a Berlín a les 6.48. A l’inrevés, surt de la capital alemanya a les 22.56 i arriba a la capital belga a les 10.27. La intenció de l’empresa és que l’any que ve aquest mateix tren, que també fa parada a Anvers, Rotterdam i Amsterdam, arribi fins a Dresden i Praga.
“Per primer cop en setze anys, ha sortit un tren de l’estació de Midi –la principal a Brussel·les–. És un èxit”, celebrava Back-on-Track, l’associació belga que demana més trens nocturns. Des de l’associació, que recull signatures per a l’impuls dels trajectes ferroviaris nocturns a Europa, remarquen que aquesta nova ruta nocturna entre Brussel·les i Berlín és “molt pràctica, perquè permet una connexió directa i amb baixes emissions de CO2”.
Barcelona, pròxima destinació
Una altra de les ciutats europees en què European Sleeper té el focus posat és Barcelona. L’empresa preveu oferir la ruta Amsterdam-Barcelona a partir del 2025 o el 2026. El grup de treball amb professionals de diversos àmbits ja està en marxa i ara per ara es preveu que el tren s’aturi també a Brussel·les, però es descarta París perquè allarga massa el trajecte, assenyalen des de l’empresa.
Malgrat que posar en marxa la ruta no és una tasca fàcil, la iniciativa ha estat escollida per la Comissió Europea entre els deu projectes pilot europeus per establir o millorar les connexions ferroviàries entre diversos països de la UE amb l’objectiu de fer-les “més ràpides, freqüents i assequibles”. Tot i que no hi ha una partida financera per als projectes, l’executiu comunitari sí que facilitarà la coordinació i els contactes entre els participants i ajudarà a identificar eines que puguin beneficiar o promoure el servei.
L’objectiu d’aquesta selecció és que els projectes pilot serveixin com a avançament per analitzar com poden superar-se els obstacles que ara existeixen per operar serveis de ferrocarril entre els diferents països de la UE. “En un moment en què està creixent la demanda de mobilitat ecològica, necessitem que el mercat del ferrocarril respongui molt millor i més ràpid, especialment pel que fa a viatges llargs i transfronterers”, assenyalava la comissària de Transport, Adina Valean.
El repte del preu
Actualment, entre el 2% i el 3% de les emissions de CO2 mundials provenen de l’aviació, que emet gairebé 38 vegades més emissions que el tren. A més, les relacionades amb el transport aeri són les emissions que més han crescut en comparació amb nivells registrats l’any 2005, segons assenyala un estudi de l’equip de recerca del Parlament Europeu. Les xifres fan inqüestionable que el tren és un mitjà de transport més sostenible que l’avió, però el gran repte que té el transport ferroviari actualment és el preu.
Viatjar en tren és sovint més car que en avió i, tenint en compte que també és més lent, la diferència de preus trasllada tota la responsabilitats als ciutadans. Tot i que la comparació de preus depèn també del moment de la temporada i del trajecte, l’associació de consumidors Which? va concloure en un informe que les tarifes de tren de les rutes més populars al Regne Unit són un 50% més cares que les d’avió.
És per aquest motiu que l’associació, que pretén que els consumidors puguin fer eleccions més conscients, també remarcava que aquesta diferència de preu posa “en desavantatge aquells que volen reduir el seu impacte mediambiental”. De les deu rutes analitzades dins del Regne Unit, vuit eren més barates en avió. La diferència més gran de preu era de Birmingham a Newquay, en la qual el bitllet d’avió d’anada i tornada tenia un cost de 67 lliures (uns 78 euros) i el de tren, de 180 lliures (uns 209 euros).
