Societat

Japó

Societat

Una jornada laboral eterna

La cultura del treball japonesa, basada en la pertinença a un grup i l’harmonia, suposa un obstacle per a la productivitat empresarial malgrat les moltes hores d’activitat

A l’hora de plegar, sovintegen les trobades amb els companys de feina per confraternitzar i beure alcohol, fet que perjudica tant els treballadors com les empreses

“Moltes persones se suïciden en jubilar-se perquè no troben un propòsit a la vida”

La recent aparició a Tòquio d’una cafeteria on no deixen sortir el client fins que no hagi acabat la feina que ell mateix s’ha imposat fer prèviament a l’entrada ha despertat l’interès de mig planeta per la productivitat dels japonesos, malgrat la seva coneguda fama de tenir extenses jornades laborals. Ubicat al bohemi barri de Koenji, a l’oest de la capital, el Manuscript Café està decorat com un bar japonès normal i corrent, però equipat amb totes les eines que es necessiten perquè hi treballin deu persones com a màxim i, passejant entre els clients, el gerent els va preguntant si els falta gaire per acabar.

La cultura laboral al Japó està basada en una jerarquia que es remunta a Confuci, amb codis socials establerts en temps remots, en què els individus consideren que les empreses són com una “família” en la qual ells han de complir el seu rol per al bé comú. Hi ha també els famosos nomikai, locals per anar a beure després de la feina i on sempre és el cap qui proposa sortir, cosa que fa impossible que els seus subordinats s’hi puguin negar.

Fuminobu Okabe, professor de dret a la Universitat de Soka, expert en dret laboral, de la Seguretat Social i dret espanyol, explica a El Punt Avui que “els japonesos utilitzen el terme diligència per descriure els treballadors que són lleials a la seva empresa, lloc de treball i relacions humanes. Per tant, atès que els japonesos donen importància a la consideració i l’atenció per l’ambient de treball i les relacions humanes, molts treballadors japonesos adopten un comportament estrany com ara oferir-se a fer hores extres de manera voluntària per demostrar com de lleials són a l’empresa. Per aquesta raó, a primera vista, es considera que els japonesos treballen més que els europeus”.

Shiela Marie Juárez, experta en recursos humans de The Bridge Group, a Tòquio, creu que és important evitar generalitzar sobre l’ètica de treball de treballadors de diferents cultures. “No és exacte dir que els japonesos són universalment més treballadors que els europeus o altres ciutadans estrangers, perquè cada cultura té els seus valors i actituds únics envers la feina. Aquestes diferències culturals poden afectar la manera com les persones perceben les seves responsabilitats i deures al lloc de treball. Per tant, és crucial reconèixer i respectar aquestes diferències culturals i no fer suposicions basades en estereotips o nocions preconcebudes.” Tot i això, Okabe opina que “els treballadors japonesos no tenen necessàriament una gran consciència del treball, cosa que es demostra clarament pel fet que la productivitat per treballador japonès és baixa, malgrat treballar generalment més hores que els europeus”.

“A primera vista, els treballadors japonesos poden semblar més productius, ja que treballen moltes hores al dia, a la setmana i al mes; no obstant això, si avaluem la seva productivitat en termes de producció per hora o temps requerit per completar la mateixa feina que els europeus, no es pot dir que siguin més productius que els europeus. Els europeus tenen una manera racional de pensar en la feina, ja que consideren que han de completar la feina amb sinceritat i rapidesa, i després valorar i gaudir el seu propi temps.”

Per la seva banda, Juárez sosté que és difícil fer una anàlisi genèrica sobre les diferències entre japonesos i europeus, ja que la productivitat és un tema complex i multifacètic, però coincideix amb Okabe en la relació temps-productivitat. “No és una afirmació falsa que les hores de feina més curtes es correlacionin amb més productivitat, ja que els estudis han demostrat aquesta relació. Tot i això, altres factors també poden contribuir als nivells de productivitat. Tot i que els treballadors europeus poden treballar menys però ser més productius, és important reconèixer que els treballadors japonesos també ho són, però la seva ètica laboral ha estat influenciada per la seva cultura”, afirma l’experta.

D’altra banda, al Japó hi ha una tradició d’ocupació de per vida en una empresa, mentre que a Europa els canvis de feina són més freqüents. “Molts treballadors japonesos es comprometen amb la seva empresa i la seva feina d’una manera que pot semblar estranya per als europeus”, assegura Okabe, que va residir a Barcelona. Aquest model de compromís de per vida en una empresa pot comportar, segons l’acadèmic nipó, problemes després de la jubilació, especialment en homes.

“Moltes persones acaben suïcidant-se després d’arribar a l’edat de jubilació perquè no troben un propòsit a la vida”, mentre que a Europa es tendeix “a valorar i gaudir el propi temps lliure després de la vida laboral, cosa que pot portar a més satisfacció i equilibri a la vida”.

Aquests factors fan que per als estrangers que treballen al Japó sigui un repte majúscul adaptar-se a una empresa japonesa. “No és una transició fàcil”, indica Juárez: a part de la barrera lingüística, “el fort èmfasi en la jerarquia i el respecte per l’autoritat pot xocar amb cultures laborals més igualitàries”. A més, les llargues jornades laborals i “la mentalitat orientada al grup en les empreses japoneses pot ser un desafiament per als que estan acostumats a cultures de treball més individualistes”. Tot i això, l’experta assegura que “amb la mentalitat i la preparació adequades, els europeus es poden adaptar amb èxit a un entorn de treball japonès i prosperar-hi”.

70
hores
a la setmana de mitjana treballen molts japonesos a les grans empreses.

“Serveis desinteressats”

Josep Solano

Okabe explica que en la majoria de les empreses japoneses es requeria, fins fa poc, la prestació de diversos “serveis desinteressats”. Aquests serveis significaven “que l’ambient que prevalia a l’empresa, directament o indirectament, obligava els treballadors individuals a ser lleials a les seves feines, llocs de treball i relacions humanes. Per aquesta raó, els empresaris ordenaven sovint als treballadors que realitzessin tasques no necessàriament especificades en el contracte laboral, o fins i tot allargar les hores de treball tot violant la llei de normes laborals. Aquesta situació continua sent més o menys la mateixa avui dia i es pot trobar en qualsevol empresa al Japó, independentment de la seva mida o sector industrial”.

Aquest fet, que en part es podria explicar amb la seguretat laboral que tenien els treballadors, sembla que podria canviar en un futur no gaire llunyà. “Els darrers anys, l’entorn laboral al Japó ha anat canviant a poc a poc gràcies a la globalització”, explica el professor universitari. “Sota el nom de «reforma de l’estil de treball», les pràctiques laborals japoneses que emfasitzaven l’estabilitat de l’ocupació [la característica més important de les quals era l’ocupació per a tota la vida] canvien a una política laboral que permet la fluctuació de l’ocupació i l’acomiadament relativament fàcil en comparació amb el passat. En altres paraules, l’estil de treball a les empreses japoneses s’està acostant ràpidament a l’estil occidental”, explica Okabe. Aquesta reforma està pensada per a grans empreses “però les pimes tradicionals, que representen més del 90% de les companyies japoneses, encara no poden implementar aquestes mesures”, detalla l’acadèmic.

Una de les metàfores que millor reflecteixen aquesta dicotomia es pot veure a simple vista els capvespres, al sumptuós barri de Shibuya: els gratacels que donen cabuda a empreses nacionals, com el Shibuya Scramble Square, brillen al costat del Shibuya Stream, on opera Google, que es mostra fosc i sense activitat aparent. Llargues jornades de treball que sovint no ajuden a conciliar la vida laboral i la personal i no permeten que aquests treballadors puguin socialitzar-se més enllà de l’àmbit laboral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Els boscos gironins, també assedegats per la sequera

GIRONA
CASTELL D’ARO, PLATJA D’aRO I S’aGARÓ

Cinc milions per a un dipòsit nou que millori el servei d’aigua

CASTELL D’ARO

La pacificació de les Corts

Barcelona
Pere Casellas Borrell Pere Casellas
Cap de l’oposició a Figueres (PSC) Cap de l’oposició de Figueres (PSC)

“Junts a Figueres aposta pel llenguatge fàcil i populista”

figueres
Jordi Masquef
Alcalde de Figueres (Junts per Figueres)

“Tot s’ha complicat molt i el polític ha de donar exemple”

figueres
societat

Marxar de la ciutat, una migració a l’alça

BARCELONA
Olot

La primera pista coberta i un circuit de bicicletes i patins configuren la nova illa de les Mates

Olot
Si la comtessa Ermessenda aixequés el cap
opinió

Si la comtessa Ermessenda aixequés el cap

Regidor del PSC a Girona
Olot

El pessebrisme olotí, al fons fotogràfic de la Viquipèdia

Olot