La Bisbal, una ferida a cel obert un any després

La gran i històrica pedre­gada de la Bis­bal d’Empordà va dei­xar, avui fa un any, un ras­tre de des­trucció a la població que encara no s’ha tan­cat. Les cica­trius són ben visi­bles i queda molta feina per fer. Però aques­tes feri­des no van ser només mate­ri­als. Una nena de 20 mesos va morir un dia després a l’hos­pi­tal Josep Tru­eta arran de les feri­des i més d’un cen­te­nar de per­so­nes van neces­si­tar atenció mèdica per lesi­ons deri­va­des de les grans pedres. I tot això, per un feno­men mete­o­rològic impre­vi­si­ble, amb rocs de gel de 10 centímetres que que­ien del cel, la mida més gran regis­trada a Cata­lu­nya en dècades.

Un any després, les asse­gu­ra­do­res ja han abo­nat en repa­ra­ci­ons al vol­tant de tres mili­ons d’euros. I, segons l’Ajun­ta­ment, encara es cal­cula que falta un any per poder girar full, amb la majo­ria dels edi­fi­cis repa­rats. Fins ara, dels sis mili­ons de crèdit que va ator­gar la Gene­ra­li­tat per al tei­xit indus­trial i la reti­rada de la ura­lita, se n’han dema­nat al vol­tant del 30% i, final­ment, l’Ajun­ta­ment ha dei­xat d’ingres­sar uns 77.000 euros, perquè va optar per no cobrar les taxes i impos­tos per les obres de repa­ració. La majo­ria dels vidres dels més de 650 cot­xes mal­me­sos ja han estat repa­rats. Però no la planxa. Les plan­xis­te­ries tenen llis­tes d’espera en funció de la gra­ve­tat dels des­per­fec­tes de la car­ros­se­ria. “Els dos cot­xes em van que­dar mal­me­sos –explica la Maria, una afec­tada–. El petit, que va que­dar més malmès, ja el tinc repa­rat. Però el gros, que no li va pas­sar gaire res, està en llista d’espera.” El tema de les repa­ra­ci­ons dels edi­fi­cis va pel mateix camí. “Costa tro­bar pale­tes. Les asse­gu­ra­do­res peri­ten, avan­cen els diners, però cal que bus­quis el paleta i costa”, des­taca en Jordi, un veí que espera repa­rar un tros de teu­lat que no està gaire malmès.

Un any més

“Les repa­ra­ci­ons encara s’allar­ga­ran un any. No comp­tem fins lla­vors a situar-nos com estàvem gai­rebé abans de la pedre­gada.” Ho explica l’alcalde, Òscar Apa­ri­cio, que posa sobre la taula una dada impor­tant que ajuda a fer-se càrrec de l’impacte de la catàstrofe: s’han dema­nat 560 llicències d’obres i 93 són els expe­di­ents oberts d’ofici. “Aques­tes peti­ci­ons –explica l’alcalde– són reals. Això no treu que hi hagi immo­bles afec­tats i que, per una causa o una altra, els pro­pi­e­ta­ris hagin optat per no fer cap mena de repa­ració, cosa que, evi­dent­ment, pot com­por­tar un perill.” A aquesta xifra, cal sumar-hi 37 edi­fi­cis muni­ci­pals que també van que­dar afec­tats, més tres de mix­tos; és a dir, aquells que esta­ven en aquell moment a punt de pas­sar a ser muni­ci­pals. El tre­ball, doncs, és cons­tant. D’aquests equi­pa­ments muni­ci­pals, per exem­ple, encara que­den pen­dents el bar del camp de fut­bol vell, l’església del cemen­tiri, les cober­tes pla­nes del pavelló, el camp de fut­bol, el Tea­tre Mun­dial, l’Arxiu Comar­cal o les esco­les. Les asse­gu­ra­do­res con­trac­ta­des per l’Ajun­ta­ment ja han abo­nat 781.939 euros i l’esforç finan­cer que s’ha fet fins ara és de poc més de 110.000 euros.

Però la pedre­gada també va col­pe­jar amb molta força el tei­xit indus­trial. En dos aspec­tes clau: el pri­mer, i el més relle­vant, les cober­tes anti­gues d’ura­lita, que reque­rien una reti­rada espe­cial, en trac­tar-se d’un mate­rial molt con­ta­mi­nant. I, també, les pla­ques solars, algu­nes de les quals, sigui per reno­vació o ampli­ació, havien que­dat fora de les pòlis­ses. La Gene­ra­li­tat va reac­ci­o­nar ràpida­ment i, pocs dies després, va mobi­lit­zar uns sis mili­ons d’euros. Ho va fer a través d’una línia de crèdit extra­or­dinària oberta des del Depar­ta­ment d’Acció Climàtica, l’Agència Cata­lana de Resi­dus i el Depar­ta­ment d’Empresa i Tre­ball. L’alcalde explica que fins ara se n’hau­rien dema­nat al vol­tant del 30%. “Pel que fa als par­ti­cu­lars –explica Apa­ri­cio–, les aju­des les va assu­mir direc­ta­ment l’Ajun­ta­ment no cobrant les taxes i l’impost per fer les obres.” Amb aquesta acció, i amb dades actu­als, l’Ajun­ta­ment ha dei­xat d’ingres­sar uns 77.000 euros. El cost de la repa­ració ha anat direc­ta­ment a càrrec de les com­pa­nyies d’asse­gu­ran­ces. Fins al moment, i segons dades muni­ci­pals, les asse­gu­ra­do­res han abo­nat en repa­ra­ci­ons al vol­tant de tres mili­ons d’euros.

A banda de la Bis­bal, que va ser de llarg el muni­cipi més afec­tat, la pedre­gada també va tocar Corçà, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Fora­llac, Foixà, Par­lavà, Rupià, la Pera i Ultra­mort. La pedra es va notar a Pala­fru­gell i també a Lliu­rona i Vila­de­muls, a l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany, res­pec­ti­va­ment.