Societat

El català en l’Església, en perill

Només un 13% per cent dels creients que van a missa habitualment ho fan en la llengua pròpia

La UCE denuncia un “fals” bilingüisme i un concepte de globalització als centres de culte que perjudica el català en favor del castellà

El català pot acabar sent “un mer ritual en la missa”, diuen en la UCE

L’ús del català a l’Església no surt ben parat, ja que, segons el dar­rer baròmetre fet per Afers Reli­gi­o­sos, només un 13% dels catòlics que van habi­tu­al­ment van a missa ho fan en català. El direc­tor gene­ral d’Afers Reli­gi­o­sos, Car­les Armen­gol, ha fet públic, aquest agost, un baròmetre (que s’ha fet aquests mesos de juny i juliol) sobre l’ús de la llen­gua pròpia als cen­tres de cul­tes de Cata­lu­nya. Segons aquesta enquesta (feta a més de 1.600 per­so­nes) i a la pre­gunta “En quina llen­gua se cele­bren els actes reli­gi­o­sos a què vostè assis­teix?” (això inclou mis­ses, però també actes com ara casa­ments i comu­ni­ons, i també d’altres reli­gi­ons), la res­posta és: el 25,5% en català, el 33,3% en català i cas­tellà, el 22,1% només en cas­tellà i el 10% en altres llengües. “Si par­lem d’actes reli­gi­o­sos només catòlics, el català puja una mica: el 33,5 per cent. Els que van a mis­ses cele­bra­des en català i cas­tellà se situen en el 42,4 per cent i els que van a missa només en cas­tellà es que­den en un 20%”, espe­ci­fica Armen­gol.

L’enquesta revela també el per­fil dels cre­ients de tots els cul­tes que “van freqüent­ment a actes reli­gi­o­sos” (un cop per set­mana com a mínim). I aquí és on el català torna a estim­bar-se, perquè, segons l’enquesta de la Gene­ra­li­tat, dels fidels prac­ti­cants al Prin­ci­pat (l’enquesta es va fer tan sols a Cata­lu­nya) que van habi­tu­al­ment a missa només el 13% ho fan en català, el 28,9% en català i cas­tellà i el 27,5% en cas­tellà, més del doble dels que ho fan en català. També hi ha un 14% que van a missa freqüent­ment en una altra llen­gua (més dels que ho fan tan sols en català).

I encara més dades del baròmetre que posen damunt la taula la feblesa del català. Quan als enques­tats se’ls va pre­gun­tar en quina llen­gua s’expres­sen habi­tu­al­ment quan van a un cen­tre de culte, el resul­tat és encara menys favo­ra­ble: el 18,7% ho fan només en català i el 40,6% només en cas­tellà.

Habi­tu­als a missa

Quan la pre­gunta es va fer als fidels que van habi­tu­al­ment a missa, la distància va ser encara més gran: només el 25% s’expres­sen habi­tu­al­ment en català i el 54,2% només en cas­tellà.

Es dedu­eix d’aques­tes dades que el català avui és una baula feble en l’Església catòlica, però també en les altres reli­gi­ons que es prac­ti­quen al país. Per això el govern, segons va dir Car­les Armen­gol, entén que s’ha de defen­sar “la llen­gua en el món religió” perquè “la llen­gua pot morir si no ocupa el seu lloc”: “Des d’Afers Reli­gi­o­sos, dema­nem a les dife­rents comu­ni­tat, espe­ci­al­ment a la comu­ni­tat islàmica, que s’inte­grin en la llen­gua cata­lana.” “Dema­nem específica­ment i espe­ci­al­ment a l’Església catòlica que faci ser­vir el català en els cul­tes”, hi va insis­tir Armen­gol, que va dir: “Crec que és legítim dema­nar-ho i cohe­rent amb la missió de l’Església, que ha de ser encar­nada en aquesta terra i la seva llen­gua.”

Armen­gol va fer aques­tes decla­ra­ci­ons en el marc de la 55a Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu (UCE), en una jor­nada sobre llen­gua i Església en què també van par­ti­ci­par el bisbe de Mallorca, Sebastià Tal­ta­vull, i el pre­si­dent de la UCE i acti­vista cul­tu­ral Jordi Casas­sas. En aquesta jor­nada, els ponents van voler cons­ta­tar que “a Cata­lu­nya, i encara més a la resta dels Països Cata­lans, pre­do­mina un fals bilingüisme i un con­cepte de glo­ba­lit­zació i uni­ver­sa­li­tat enfront a l’Església ‘encar­nada’ que per­ju­dica clara­ment la llen­gua cata­lana en favor del cas­tellà”. Avui, doncs, i ate­nent les expli­ca­ci­ons dels experts, es pot dir que l’ús de la llen­gua pròpia a les esglésies està en un moment de difi­cul­tat i que encara ho està més en els cen­tres de culte no catòlics.

Tal­ta­vull, insul­tat

Va ser en aquest marc en què Tal­ta­vull no només va par­lar de les difi­cul­tats que té la llen­gua pròpia a les Illes –on, des del pri­mer moment i després del Con­cili Vaticà II, quan aquest va apos­tar per les llengües ver­na­cles en la litúrgia, la jerar­quia ecle­sial va con­si­de­rar que la llen­gua ver­na­cla pròpia era el cas­tellà–, sinó que va asse­gu­rar que, avui en dia, ell per­so­nal­ment rep insults per part de feli­gre­sos perquè fa les mis­ses en català i també perquè fa, en català, el full domi­ni­cal. El bisbe de Mallorca, d’ori­gen menorquí, va denun­ciar (com ja va expli­car aquest diari el 19/8/23) que ha rebut pres­si­ons i “car­tes insul­tants” escri­tes “amb molt de menys­preu”, pel fet de fer ser­vir la llen­gua pròpia i que ha estat insul­tat en el moment mateix de donar la comunió per part d’un feligrès que li retreia estar fent la missa en la llen­gua pròpia.

Segons Tal­ta­vull, aquesta acti­tud reac­cionària(i més que ho pot ser encara després del pacte PP-Vox en el govern balear) “és més accen­tu­ada ara que fa uns anys” i ho viuen “de manera molt clara”. “Els he expli­cat que l’Església ha d’estar total­ment com­pro­mesa amb la nor­ma­lit­zació de la llen­gua, la iden­ti­tat del nos­tre poble, però topem amb ele­ments d’ignorància i amb molta gent no hi ha manera d’enten­dre’ns, fins i tot amb gent culta”, va asse­gu­rar Tal­ta­vull, que va expli­car que a alguns dels seus detrac­tors els ha rega­lat “la Bíblia inter­con­fes­si­o­nal, perquè posa Bíblia inter­con­fes­si­o­nal cata­lana per a les diòcesis de Mallorca, Menorca, Eivissa i For­men­tera”: “Una tra­ducció molt interes­sat feta per a les nos­tres illes, perquè toca molt de prop les parau­les del poble.” “Per això aquesta ignorància és un signe que no s’ha accep­tat el fet lingüístic com a fet cul­tu­ral i és rele­gat per cer­tes per­so­nes que abo­quen a dis­cus­si­ons que sem­pre aca­ben anco­ra­des en el mateix clot. És un repte superar aquesta ignorància, que planta cara a la nos­tra cul­tura.”

La Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu, que es va cele­brar a mit­jans d’agost a Prada de Con­flent, va home­nat­jar el bisbe Antoni Deig en el vintè ani­ver­sari de la seva mort, un bisbe que, segons va expli­car el pre­si­dent de la UCE, Jordi Casas­sas, “va tenir molta relació amb la UCE, des d’on, un estiu, va pro­po­sar la cele­bració d’una Con­ferència Epis­co­pal Cata­lana que tant enre­nou va pro­vo­car”. L’home­natge a Deig es va fer en la jor­nada La llen­gua i l’Església. Als 20 anys de la mort del bisbe de Menorca i Sol­sona Antoni Deig, coor­ga­nit­zada per la Lliga Espi­ri­tual de la Mare de Déu de Mont­ser­rat i Afers Reli­gi­o­sos.

“La llen­gua ha estat, aquest any, el fil con­duc­tor dels cicles de debats i con­ferències que s’han fet en la UCE. I també hem par­lat del català en l’Església, que és un reflex de la soci­e­tat. I és clar que, avui, la nos­tra llen­gua està en difi­cul­tats seri­o­ses”, asse­gura Joan Malu­quer, pre­si­dent de la Lliga eEpi­ri­tual de la Mare de Déu de Mont­ser­rat i secre­tari de la UCE. Hi afe­geix: “Ens pre­o­cupa que el català no acabi sent esban­dit de l’Església, que no acabi sent sim­ple­ment una llen­gua o de la pri­mera lec­tura o de la segona lec­tura o de l’Evan­geli, que és una mica el que passa a Sant Miquel de Cuixà, que es fa missa i ja tan sols es fa una de les lec­tu­res i algun dels cants en català i el català està pas­sant a un nivell de ritual.”

18
per cent
de fidels s’expressen en català dintre de les esglésies enfront el 40% que ho fan en castellà.
13
per cent
dels catòlics que van freqüentment a missa ho fan en català. El 28%, en castellà i el 29%, en les dues llengües.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia