Telefónica no està obligada a delatar els internautes que descarreguin música per internet

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha sentenciat, aquest dimarts, després de més de dos anys de procés, que els internautes que es descarreguin arxius i programes de forma irregular podran seguir en l'anonimat perquè la legislació europea no obliga les companyies de telèfon i internet a identificar-los i donar les seves dades personals als propietaris dels drets d'autor. Això significa un revés judicial a les discogràfiques, que intentaven lluitar contra la pirateria reclamant a les telefòniques que revelessin quins internautes intercanvien cançons i arxius a través de programes d'internet com el Kazaa, l'Emule o l'Edonkey, al marge dels drets d'autor. "El dret comunitari no obliga els Estats membres a difondre dades personals per garantir la protecció efectiva dels drets d'autor, en el marc d'un procediment civil", diu la sentència, feta pública aquest dimarts. És a dir, que només en cas que es tracti d'una investigació criminal, contra la pornografia infantil o el terrorisme, per exemple, les telefòniques estan obligades a revelar les dades personals dels internautes, que es poden identificar a través de les adreces IP dels ordinadors que utilitzin.

La legislació comunitària no obliga les telefòniques a identificar els internautes, però això no vol dir que impedeixi als Estats membres "imposar el deure de divulgar les dades personals". L'Estat espanyol, doncs, podria obligar Telefónica a atendre la reclamació de Promusicae, però el dret comunitari sobre propietat intel·lectual, privacitat i comunicacions electròniques i protecció de dades personals, ara per ara, no ho fa.

Advertències als Estats membres des de la UE

Els jutges adverteixen que si l'Estat espanyol o qualsevol altre de la UE decideix legislar sobre aquesta matèria haurà de garantir el "just equilibri" entre "d'una banda el dret al respecte de la intimitat i, per l'altra, els drets a la protecció de la propietat i a la tutela judicial efectiva".

Aquesta sentència respon a la consulta que el jutjat mercantil número 5 de Madrid va elevar al Tribunal de Justícia de la UE després que, a finals del 2005, Promusicae demanés per via judicial a Telefónica les dades personals dels internautes que havien utilitzat el Kazaa –i altres programes d'intercanvi d'arxius, el que es coneix com peer to peer o P2P–, així com les dates i les hores en què van connectar-s'hi.

L'Associació de Productors i Editors Musicals Espanyols pretenia emprendre accions civils contra aquests usuaris que s'havien descarregat cançons sense pagar drets d'autor ni tenir permís.