Societat

religió

“Hem de prioritzar les persones i els col·lectius i relativitzar les estructures i les lleis”

Mossèn Cinto Busquet presideix la missa pels patriotes catalans de l’11 de setembre en una basílica de Santa Maria del Mar plena de gom a gom

Organitzada per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat fa 137 anys que se celebra

Plena. La basílica de Santa Maria del Mar s’ha omplert aquest matí per a la celebració, a partir de les deu del matí, de la missa en honor als patriotes catalans que en motiu de l’11 de setembre ha convocat la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. La missa, que té una tradició de137 anys, l’ha presidit mossèn Cinto Busquet, rector de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella, de la diòcesi de Girona.

“No som aquí per somicar recordant torts rebuts o exigir compensacions per injustícies sofertes. Ens hem aplegat com a assemblea litúrgica avui aquí, a Santa Maria del Mar, a tocar del fossar de les moreres, per renovar el nostre compromís com a cristians de posar-nos al servei del nostre poble, com molt bé ens han recordat en diverses ocasions els nostres bisbes que és bo de fer-ho”, ha dit en la seva homilia Cinto Busquet.

Reconciliació

Busquet ha apel·lat a la reconciliació i a prioritzar sempre les persones i els col·lectius per damunt, ha dit, de les estructures polítiques actuals o possibles i, en aquest cas, ha apuntat que potser un estat propi tampoc seria la “panacea” a tots els nostres mals. “Com a cristians que som catalans i com a catalans que som cristians, no promovem ni aprovem cap proposta política que no respecti els drets de tots, i específicament els de les minories i els dels més desvalguts”, ha dit textualment. I també: “No ens alineem en bloc sota cap sigla partidista. Ens inclinem per opcions polítiques diferents, en els diversos camps, també en la qüestió nacional catalana. Podem ser independentistes o defensors de l’estatus quo espanyol, però en qualsevol cas no hauríem d’absolutitzar la pervivència de les estructures polítiques actuals ni tampoc creure que la creació d’un nou Estat per a la nostra nació catalana pugui ser la panacea de tots els mals. Hem de prioritzar sempre les persones i els col·lectius, i relativitzar les estructures i les lleis”. Ha volgut deixar clar però que “per a nosaltres, legalitat no és sempre sinònim de legitimitat, i ens mantenim positivament crítics davant dels qui imposen la seva visió unilateralment o ataquen visceralment els qui no s’avenen amb els propis postulats polítics”.

En la seva homilia, mossèn Busquet ha recordat que “el moviment sobiranista català s’ha distingit pel seu pacifisme radical” i ha recordat “ amb emoció” quan un dels presos polítics catalans de Lledoners li va dir que “no deixarem que la violència i la intolerància dels qui ens han volgut i ens volen a la presó ens contaminin els sentiments i ens robin la pau interior que tenim, per haver fet el que ens pertocava i haver defensat pacíficament els drets naturals del nostre poble”.

En aquesta missa de l’11 de setembre Mn. Busquet ha recordat que Catalunya és un país d’acollida i ha recordat que “l’Església (...) està contribuint de manera qualificada i transversal a la integració i a la promoció social de molts ciutadans de la Catalunya actual que han arribat d’altres continents, cercant una vida més digna per ells mateixos i pels seus fills”.

La tradició de la missa de l’11 de setembre oferta pels patriotes catalans arrenca del 1886, any en què el canonge de la Seu de Vic Jaume Collell la va convocar a la basílica de Santa Maria del Mar. Havien passat 172 anys d’ençà de la caiguda de Barcelona en mans de l’exèrcit castellà l’11 de setembre del 1714. “Si bé la celebració de la missa no es va poder prohibir, el capità general Arsenio Martínez Campos va imposar al bisbe de Barcelona d’aleshores, Jaume Català, que no es pronunciés cap sermó a la missa”, explica la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, que especifica que “amb més o menys dificultats, depenent del moment històric de repressió, la missa s’ha anat convocant des d’aleshores”. D’ençà de la seva fundació, el 1899, fins avui la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat s’ha ocupat de l’organització de la missa.

De fet, aquesta missa en record dels patriotes caiguts en defensa de la terra va ser el primer acte que es va fer de commemoració de la diada de l’11 de setembre. Anys després d’institucionalitzada la missa, la societat civil i política organitzaria la festivitat de la Diada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia