Unicef avisa que la pobresa infantil és un “problema crònic” a Catalunya
La organització alerta que la situació “condiciona” assolir els objectius de l’Agenda 2030
El 27,5% dels infants i adolescents de Catalunya estan en risc de pobresa
378.500 infants estan en risc de pobresa a Catalunya, els quals equivalen al 27,5% dels infants i adolescents del territori, segons l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) 2022 que publica l’Idescat.
La xifra s’eleva fins al 31,7% , 436.400 infants, si es pren com a referència la taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE).
En front d’aquestes dades, Unicef Comitè Catalunya alerta que la pobresa infantil és un “problema crònic” que “condiciona” l’assoliment dels objectius mundials pel 2030. En un comunicat amb motiu del 8è aniversari de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, celebrat aquesta setmana, Unicef Catalunya demana prioritzar els infants i adolescents en les polítiques per aconseguir les fites d’aquest pla mundial. “Posar focus en la infància i l’adolescència, més enllà de ser una obligació derivada del compliment de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, és fonamental per a l’èxit de l’Agenda 2030”, recalca el responsable de Polítiques d’Infància d’Unicef Comitè Catalunya, Roger Garcia Rodoreda, en declaracions recollides en el comunicat.
Catalunya continua lluny de les dades del conjunt de la Unió Europea, on la taxa de pobresa infantil i AROPE se situa en el 19,3 % i 24,7% respectivament, d’acord amb les darreres dades disponibles a Eurostat i que Unicef recull en el comunicat.
Garcia Rodoreda demana “una major exigència i acceleració de les polítiques i mesures” per complir l’Agenda 2030: “Seguim estant lluny d’assolir-ne els objectius però això no ens ha de desanimar, sinó tot el contrari”, afirma.
El responsable de Polítiques d’Infància exposa que “ser un infant en situació de pobresa a Catalunya no vol dir necessàriament passar gana, però sí tenir més probabilitats d’estar malnodrit”. “No significa no accedir a l’educació però sí tenir dificultats per fer front a les despeses que se’n deriven o tenir més possibilitats d’abandonar prematurament els estudis. Ser un infant pobre no és necessàriament no tenir una llar, però sí sovint viure en un habitatge que no és adequat i que pot afectar la salut física i mental”, afegeix.
Des d’Unicef Comitè Catalunya insisteixen en “la necessitat de dotar la infància i l’adolescència d’una adequada protecció social” i en aquest sentit demanen enfortir les polítiques i els programes en aquest àmbit a través d’un pla, que estigui “dotat dels recursos necessaris, amb la participació de totes les administracions i els actors socials”.
