Societat

Salvador Garcia Arbós

periodista

“La ratafia és un potent referent nacional català”

La ratafia era una beguda casolana que en un moment donat va fer el salt
Quan tastes una copeta de ratafia, hi has de trobar un relat amb una mica d’història
La ratafia és un licor molt antic, és un nom que sabem que neix el 1675, en francès, a les Antilles

És fill de la Garrotxa, de Besalú, i encara que la primera vocació el va decantar cap a l’enginyeria tècnica agrícola, la vida, que és una capsa de sorpreses, el va infectar amb el virus del periodisme. I així, després de fundar i dirigir Ràdio Besalú, va entrar a la redacció d’El Punt, on va passar de parlar de la pagesia a fer-ho de la política econòmica europea, més tard de les interioritats polítiques i socials de la capital, fins que una metamorfosi lenta i reposada, un xup-xup que va passar per l’especialització en temes com el còmic o la religió, finalment el va maridar amb la gastronomia. La seva ha estat una aposta personal que va passar per deixar una feina fixa i fer un salt que l’ha portat a ser un dels grans divulgadors d’aquesta disciplina. Entre sopes, platillos, esferificacions, postres, pastissos –sobretot xuixos–, recerques etnogastronòmiques, programes de ràdio i publicacions vàries, Salvador Garcia-Arbós, defensor de productes de quilòmetre 0, ha fet de la ratafia, licor proper casolà i en altre temps oblidat, una prioritat i l’ha donat a conèixer més enllà del seu hàbitat natural. S’hi ha fet tant i amb tanta empenta que la Confraria de la Ratafia de Santa Coloma de Farners l’ha nomenat Confrare d’Honor de la 43 Festa Concurs, un càrrec que estrenarà amb una conferència a la Casa de la Paraula titulada Una culleradeta de ratafia.

La ratafia és una beguda estrictament catalana?
La ratafia és un licor molt antic, és un nom que sabem que neix a les Antilles el 1675 en francès, i seria una mistela de canya. Per a uns és un licor, un elixir; per a altres, una mistela, un suc de fruites o un most de raïm encapçalat amb alcohol perquè no fermenti, com a Borgonya o a la Xampanya amb una base de marc de xampany, i arreu del món podríem dir que neix del maridatge d’un tipus d’alcohol amb un determinat conjunt d’herbes. A la majoria dels països, allò que aquí coneixem com a ratafia es defineix com a licor d’herbes amb... En el cas català, i com a concepte, hi ha d’haver nou verda. Si repassem la història veurem que el 1699 trobarem el nom ratafia en anglès, el 1737 en castellà i no és fins al segle XIX que es troba en català, documentat com a ratassia o retassia.
Era menystinguda o més ben dit desconeguda?
Jo diria que no era menystinguda, en realitat era desconeguda, era una beguda casolana de consum propi que en un moment donat va fer el salt de les llars als establiments públics. Per exemple hi ha licors amb noms comercials, com el Calisay, que es podrien definir com una ratafia. I si hi va haver un moment que les begudes casolanes van ser considerades de baixa estofa i s’havien d’enfrontar amb el prestigi de les que tenien una etiqueta industrial, es pot dir que, avui, la situació ha canviat.
Deu ser perquè Verdaguer li va dedicar una rondalla?
Això és anterior. La rondalla es va publicar el 1905, tres anys després de la mort de Mossèn Cinto, i, en certa manera, quan va fantasiejar sobre l’origen del nom, li va donar un component mític basat en la història dels tres bisbes que, reunits per fer un tracte en una casa de pagès que feia partió amb les tres diòcesis, no van arribar a cap acord fins que els van servir una beguda sense nom feta pels masovers, i com escriu Mossèn Cinto: “I els afloren aquelles santes ganes de batejar: «Donchs, ja que ningú li ha donat nom encara, donem-l’i nosaltres –digue·l bisbe–. Quin li posarem? Si·n trobàssem un que fos com lo segell del tractat que acabam de fer, aqueix verament seria lo millor.» Los tres senyors bisbes pensaren una mica, fins que un d’ells se donà un cop de mà al front dihent: -Rata fiat (quede firmat).” Aquesta part de la rondalla la vaig publicar en un reportatge sobre la ratafia a La República i l’he mantingut en la versió original, peró també els puc dir que la llegenda es repeteix en altres països del món..
Quan és que la ratafia fa el salt de les cases al gran públic?
Als anys vuitanta, quan surt la denominació de qualitat Ratafia Catalana. L’any 1987 la ratafia estava tan malament, tan arruïnada, que els destil·ladors catalans van intentar fer una ratafia ligth, amb una ampolla unificada. En aquell moment era un licor en procés de desaparició, però gràcies a diverses circumstàncies es va salvar.
Què va passar?
Dues coses positives. La primera, la festa de Santa Coloma de Farners i, encara que sigui posterior, la Fira de Besalú, on també es va fer molta feina. Però el que va ser fonamental va ser que la ratafia fos presentada com a potent referent nacional català, i en aquest aspecte hem de valorar molt positivament tant les diverses fires i concursos que s’han organitzat com un canvi d’hàbits que passen per l’interès creixent pel medi ambient, per la gastronomia i l’alimentació km 0 i la reivindicació del patrimoni natural i cultural més proper. Quan tastes una copeta de ratafia, hi has de trobar un relat amb una mica d’història, d’un entorn de biodiversitat i de cultura, d’un coneixement etnobotànic. No podem passar per alt que el 13 de novembre del 2016, en el I Congrés d’Esperits Casolans i Artesanals de Catalunya, celebrat aquí, a Santa Coloma de Farners, es va fer una declaració per promoure les begudes espirituoses casolanes com a eina per compartir i crear cohesió social, com una plataforma de diàleg, i una manera de connectar amb la natura profunda i l’entorn proper.
El nomenaran Confrare d’Honor. Què representa?
Per mi és com un Oscar honorific. Si em donen aquesta distinció és perquè he treballat, perquè he fet recerca i he cregut que la ratafia podia ser un actiu català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Esther Giménez-Salinas
Síndica de Greuges

“Cap infant menor de tres anys hauria d’estar en un centre residencial”

barcelona
PALAMÓS

Els industrials veuen urgent el nou polígon de la Pietat

PALAMÓS
societat

Referents personals per a 80.000 joves de Barcelona

BARCEL0NA

Precarietat reforçada

Girona

El turisme és bo, però...

Barcelona
la crònica

El Besalú d’‘El pont dels jueus’ d’en Gironell

societat

Els estudiants gironins s’uneixen per la pau

girona
SANT FELIU DE GUÍXOLS

L’escola Cor de Maria-Sant Josep posarà en marxa un programa estable de benestar i salut mental

SANT FELIU DE GUÍXOLS
GIRONA

A la comissaria de can Burrassó el més calent és a l’aigüera

girona