Societat
L'Observatori de Bioètica demana que la llei d'avortament consideri aspectes socioeconòmics
Societat
L'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona (UB) ha presentat una proposta de reforma de la Llei d'Avortament que el despenalitza, té en compte els aspectes socioeconòmics de les gestants, i el tracta com un acte sanitari més per a la sanitat pública.
Amb aquesta proposta, l'OBD vol intervenir en el debat social que s'ha generat i acabar amb la situació d'inseguretat jurídica derivada de l'aplicació que es fa de l'actual llei, que qualifica de desfasada, segons ha assenyalat María Casado, titular de la càtedra Unesco de la UB i directora d'aquest organisme.
Casado ha assenyalat que es vol adequar la legislació a la realitat, que les condicions per poder avortar siguin clares i accessibles, que es garanteixi la seguretat jurídica, es respecti l'autonomia de les dones i la seva capacitat de decidir, i es faciliti l'accés a la població amb menys recursos.
També en aquesta proposta de reforma, que té 44 signants, volen establir un sistema de protecció gradual del fetus en funció de la seva viabilitat.
Com a mesura ètica, el text proposa que durant les 14 primeres setmanes de gestació sigui la dona la que decideixi lliurement la decisió d'interrompre l'embaràs, termini es pugui allargar fins a les 22 setmanes si les condicions socioeconòmiques de les gestants són desfavorables.
No hi haurà termini per interrompre un embaràs en casos en els quals hi hagi perill greu per a la salut física o psíquica de la mare, quan es detectin greus malformacions del fetus o que una malaltia materna impliqui una alta probabilitat de greus seqüeles per al fetus.
En els casos de violació, proposa que es permeti l'administració de la píndola de l'endemà si ho vol la dona, i si ha passat el temps d'eficàcia del fàrmac sigui ella mateixa la que decideixi lliurement l'avortament en les primeres 14 setmanes.
Embarassades menors
Quan les embarassades siguin menors, es proposa que entre 16 i 18 anys sigui la dona la que decideixi el que vol fer, sense que els pares o tutors manin, i que dels 12 a 16 sigui la menor la que prengui la decisió, però d'acord amb els seus progenitors o tutors. En cas de desacord, hi haurà d'haver un mediador que intenti aconseguir el consens.
El text de l'Observatori demana també que l'objecció de consciència dels professionals sanitaris no suposi un perjudici per a la pacient, i que només s'admeti quan no limiti l'atenció sanitària obligatòria.
Des d'aquest organisme es reclama a més un registre d'objectors de consciència per saber qui pot estar disponible en els serveis per programar l'atenció, ja que l'avortament, que segons Casado és una decisió tràgica en què tots els camins són tràgics, ha de considerar-se un acte sanitari com un altre qualsevol que ha d'atendre's.
Amb aquesta proposta, l'OBD vol intervenir en el debat social que s'ha generat i acabar amb la situació d'inseguretat jurídica derivada de l'aplicació que es fa de l'actual llei, que qualifica de desfasada, segons ha assenyalat María Casado, titular de la càtedra Unesco de la UB i directora d'aquest organisme.
Casado ha assenyalat que es vol adequar la legislació a la realitat, que les condicions per poder avortar siguin clares i accessibles, que es garanteixi la seguretat jurídica, es respecti l'autonomia de les dones i la seva capacitat de decidir, i es faciliti l'accés a la població amb menys recursos.
També en aquesta proposta de reforma, que té 44 signants, volen establir un sistema de protecció gradual del fetus en funció de la seva viabilitat.
Com a mesura ètica, el text proposa que durant les 14 primeres setmanes de gestació sigui la dona la que decideixi lliurement la decisió d'interrompre l'embaràs, termini es pugui allargar fins a les 22 setmanes si les condicions socioeconòmiques de les gestants són desfavorables.
No hi haurà termini per interrompre un embaràs en casos en els quals hi hagi perill greu per a la salut física o psíquica de la mare, quan es detectin greus malformacions del fetus o que una malaltia materna impliqui una alta probabilitat de greus seqüeles per al fetus.
En els casos de violació, proposa que es permeti l'administració de la píndola de l'endemà si ho vol la dona, i si ha passat el temps d'eficàcia del fàrmac sigui ella mateixa la que decideixi lliurement l'avortament en les primeres 14 setmanes.
Embarassades menors
Quan les embarassades siguin menors, es proposa que entre 16 i 18 anys sigui la dona la que decideixi el que vol fer, sense que els pares o tutors manin, i que dels 12 a 16 sigui la menor la que prengui la decisió, però d'acord amb els seus progenitors o tutors. En cas de desacord, hi haurà d'haver un mediador que intenti aconseguir el consens.
El text de l'Observatori demana també que l'objecció de consciència dels professionals sanitaris no suposi un perjudici per a la pacient, i que només s'admeti quan no limiti l'atenció sanitària obligatòria.
Des d'aquest organisme es reclama a més un registre d'objectors de consciència per saber qui pot estar disponible en els serveis per programar l'atenció, ja que l'avortament, que segons Casado és una decisió tràgica en què tots els camins són tràgics, ha de considerar-se un acte sanitari com un altre qualsevol que ha d'atendre's.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.