Societat

Societat

Urbanisme sense pors

Vilassar de Mar treballa per convertir el municipi en un lloc on totes les dones se sentin lliures i segures

Busca la implicació de les ciutadanes perquè participin en la diagnosi dels problemes que cal resoldre

S’emmarca en l’elaboració d’un pla d’igualtat de gènere que impregni totes les actuacions municipals

“El feminisme s’ha d’aplicar arreu i no a través d’una única regidoria”

Una població no només ha de ser segura per a les dones, també ha de sem­blar-ho. I, per tant, ha de saber resol­dre amb èxit la sen­sació d’inse­gu­re­tat que sovint afecta només el col·lec­tiu femení. I és que són sobre­tot les dones les que han d’afron­tar el neguit quan es tracta de cami­nar soles per un car­rer massa fosc, o tra­ves­sar una plaça poc acces­si­ble, o uti­lit­zar el trans­port públic en deter­mi­na­des hores del dia o acce­dir a segons quins equi­pa­ments i ser­veis. “Par­tim de la rea­li­tat que l’espai urbà no és neu­tre i que tra­di­ci­o­nal­ment ha estat dis­se­nyat amb una única pers­pec­tiva de gènere, la mas­cu­lina, i només ha tin­gut en compte les neces­si­tats d’una part de la població i aquest és un esce­nari que hem de can­viar”, explica l’alcal­dessa de Vilas­sar de Mar, Laura Martínez. Martínez, que va ser pre­si­denta de l’Ins­ti­tut Català de les Dones, defensa un espai públic a l’abast de tot­hom, més ama­ble, aco­lli­dor, par­ti­ci­pa­tiu i com­par­tit, “on la lli­ber­tat de pas­se­jar-hi sigui real i no esti­gui con­di­ci­o­nada per deter­mi­nats aspec­tes que fins ara eren igno­rats o als quals no es donava la importància que calia”.

En aquest sen­tit, i com a part de l’ela­bo­ració del pla d’igual­tat de gènere del muni­cipi en què s’està tre­ba­llant des de prin­ci­pis d’any, demà dimarts s’ha orga­nit­zat un taller pre­pa­ra­tori i el dimarts 21, una marxa explo­ratòria pels car­rers i pla­ces amb l’objec­tiu de detec­tar aquells punts con­flic­tius que s’han d’eli­mi­nar. Des del con­sis­tori s’ha fet una crida a les vilas­sa­ren­ques majors de 16 anys perquè par­ti­ci­pin acti­va­ment en la tro­bada “i aju­din a ela­bo­rar una diagnosi acu­rada de les acci­ons que cal dur a terme”. “És una bona opor­tu­ni­tat perquè, com a dones, col·labo­rem en la cre­ació d’un urba­nisme i d’uns espais públics més segurs”, insis­teix l’alcal­dessa, que recorda que aquesta pri­mera fase d’ava­lu­ació també es fa exten­siva a altres aspec­tes que han de dis­se­nyar el pla d’igual­tat. “Un pla que defi­nirà les línies estratègiques i els objec­tius que han de guiar l’actu­ació muni­ci­pal en matèria de polítiques d’igual­tat de gènere, així com les acci­ons con­cre­tes a dur a terme per avançar en aquesta direcció”, asse­nyala, i hi afe­geix que “el femi­nisme s’ha d’apli­car arreu i no a través d’una única regi­do­ria”.

Tant el taller com la marxa explo­ratòria els diri­girà el Col·lec­tiu Punt 6, una coo­pe­ra­tiva nas­cuda el 2005 després de l’apro­vació un any abans de la llei de bar­ris, que està espe­ci­a­lit­zada en la igual­tat de gènere i que ja havia tre­ba­llat amb l’Ajun­ta­ment ela­bo­rant cir­cuits segurs vin­cu­lats a la festa major. “La marxa explo­ratòria no deixa de ser una de les eines que uti­lit­zem per veure com s’afronta la segu­re­tat de les dones, en aquest cas a Vilas­sar de Mar”, exposa Marta Font­seca, arqui­tecta de Col·lec­tiu 6 i experta en la imple­men­tació i l’apli­cació de la pers­pec­tiva de gènere inter­sec­ci­o­nal en el pro­jecte arqui­tectònic i urbà des del 2004. “En el taller previ que farem, posa­rem les bases per reconèixer aquells ele­ments que hi ha al dar­rere tant d’una pos­si­ble inse­gu­re­tat com de la mateixa sen­sació d’inse­gu­re­tat”, exposa.

Mobi­li­tat i il·lumi­nació, les claus

En aquest sen­tit, segons Font­seca, en les dife­rents diagno­sis que ha dut a terme la coo­pe­ra­tiva hi ha aspec­tes que es repe­tei­xen habi­tu­al­ment i que tenen a veure, per exem­ple, amb la mobi­li­tat. “On s’ins­tal·len les para­des de bus, com estan con­di­ci­o­nats els apar­ca­ments, com de lluny que­den del nucli urbà... Són pre­o­cu­pa­ci­ons comu­nes, com també ho poden ser els fanals que no il·lumi­nen prou o que estan enca­rats cap al car­rer i dei­xen zones fos­ques a les vore­res, per exem­ple”, enu­mera la repre­sen­tant de Col·lec­tiu 6. “La nos­tra feina va començar amb la volun­tat de tren­car amb la idea que les per­so­nes som un col·lec­tiu homo­geni i allò que ser­veix per a un ser­veix per a tot­hom”, pun­tu­a­litza, i rei­vin­dica que cal repen­sar els dife­rents espais per tren­car amb mane­res de fer que no fun­ci­o­nen “i que obvien, en el cas de les dones, la mei­tat de la població”. “L’apli­cació d’un urba­nisme amb pers­pec­tiva de gènere encara ha de recórrer un llarg camí, mal­grat que cada cop hi ha més sen­si­bi­lit­zació per part de les admi­nis­tra­ci­ons davant la neces­si­tat de fer can­vis”, asse­gura Marta Font­seca. Un cop feta la diagnosi i reco­lli­des les apor­ta­ci­ons de les par­ti­ci­pants en el taller i la marxa explo­ratòria, s’entre­ga­ran a l’Ajun­ta­ment perquè n’apli­qui els resul­tats.

Només santes
Un dels problemes més habituals en l’espai públic és la invisibilització de les dones pel que fa als noms de carrers i places. En el cas de Vilassar de Mar, l’alcaldessa reconeix que hi ha una mancança important en el nomenclàtor local de personatges femenins. “Només hi tenim santes”, comenta. Per pal·liar-ho, el ple va decidir dedicar el nom de la pintora vilassarenca Maria Freser a un espai públic coincidint amb la commemoració dels 150 anys del seu naixement el 2024.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.