Els consells de poble, un model en expansió a la Garrotxa

Santa Pau, Cas­tell­fo­llit de la Roca, Beuda, Mie­res, Arge­la­guer i Sant Joan les Fonts ja tenen con­sells de poble, i Riu­daura i Mon­ta­gut i Oix estan estu­di­ant-ne la implan­tació. En total, serien vuit pobles de la Gar­rotxa, la mei­tat de la comarca, dotats amb aquest sis­tema de democràcia par­ti­ci­pa­tiva con­sis­tent en tau­les de debat for­ma­des per veïns que volen impli­car-se més en la dis­cussió dels temes que afec­ten el seu muni­cipi. És una tendència en expansió a la comarca, a la qual també s’han afe­git, tot i que amb una orga­nit­zació dife­rent, les Pre­ses i la Vall d’en Bas. Als con­sells de poble, que es reu­nei­xen periòdica­ment i estan oberts a tot­hom qui ho desitgi, es pre­nen deci­si­ons que l’Ajun­ta­ment haurà de tenir en compte i apli­car, d’acord amb el prin­cipi que els veïns són els qui conei­xen millor les acci­ons necessàries en certs àmbits i que el con­sis­tori ha de ser­vir com un òrgan mera­ment admi­nis­tra­tiu per tirar enda­vant les mesu­res acor­da­des. No tenen pas un paper menor: a Arge­la­guer, l’actual alcalde, Gui­llem Ballaz, va ser esco­llit pel Con­sell de Poble per tal d’evi­tar que guanyés un can­di­dat poc arre­lat al muni­cipi.

Carla Güell i Òscar Gus­si­nyer, mem­bres de l’enti­tat Resi­li­ence Earth, que impulsa i asses­sora la cre­ació d’aques­tes tau­les “allà on ens ho dema­nen”, la con­si­de­ren “la forma de govern més trans­ver­sal pos­si­ble”. Més encara, Gus­si­nyer la con­si­dera una “evo­lució de la democràcia” que deixa enrere l’“època obso­leta dels par­tits polítics”, i la veu espe­ci­al­ment eficaç als pobles petits, perquè reforça el sen­ti­ment de per­ti­nença. A banda de ser una eina de presa de deci­si­ons comu­nitària, també ser­veix per esti­mu­lar el diàleg entre els veïns sobre qüesti­ons impor­tants, hi afe­geix Carla Güell.