Desvelar el que ha estat silenciat

Barcelona i Granollers han estat els escenaris del segon seminari didàctic Descobrir el que ha estat silenciat, sobre la participació italiana en la Guerra Civil i l’experiència dels bombardejos, organitzat conjuntament per l’Observatori Europeu de Memòries (Eurom), el Centre de Cultura per la Pau Can Jonch de Granollers i el Museu per la Pau de Gernika. Hi han participat historiadors catalans, bascos i italians, per mirar de posar llum a uns episodis encara amb moltes ombres. El professor d’història contemporània de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Ramon Arnabat detalla que, a més dels objectius militars evidents –línies elèctriques i fàbriques–, fixats en els diaris de vol dels Savoia S-79 italians, sota la batuta del bàndol nacional, n’han pogut documentar d’altres que fan referència a atacs directes sobre la població “perquè s’espantés i demanés als seus governs la rendició”.

A Granollers el bombardeig del 31 de maig del 1938 va provocar almenys 224 víctimes, la major part dones i nens. Uns efectes ben visibles encara en la societat granollerina, des del punt de vista cívic, polític i cultural. A Barcelona, entre els atacs del 1936 i els del març i novembre del 1938, es van comptabilitzar més de 2.800 morts, i també atresora una gran cultura cívica i social. I encara que convé recordar les xifres de víctimes, “cal començar a enfocar l’estudi des de la importància de la resistència. Es va generar un sistema de defensa activa mitjançant refugis que van permetre salvar moltes vides”, afirma Arnabat. El 1937, la Generalitat de Catalunya, per protegir la població, va crear la Junta de Defensa Passiva de Catalunya (JDPC), que tenia la finalitat de construir una xarxa de refugis antiaeris i de divulgar les mesures de prevenció, en cas d’atac, i a moltes poblacions es van crear juntes de defensa passiva locals. I d’aquí la segona gran conclusió: “Cal estudiar més i millor tots els sistemes de defensa que es van generar per part de l’exèrcit, de l’administració i la mateixa població civil per defensar-se d’aquests atacs aeris”, assenyala Arnabat. A Granollers s’han documentat una trentena de refugis antiaeris, algun dels quals es pot visitar. A Barcelona existeixen més de mil refugis, molts a la part sud de la Diagonal, i n’hi ha quatre de visitables. Arnabat afegeix: “Els refugis són efectius perquè hi ha altres mesures: els serveis de salvament, les normes del que ha de fer la gent quan és dins un refugi, els serveis sanitaris i la defensa activa, que són bateries antiaèries. No n’hi havia a tot arreu, però allà on n’hi va haver van dificultar els bombardejos”, afegeix Arnabat.