Societat

Al carrer, a cap edat

Les entitats que atenen persones sense llar alerten que baixa la mitjana d’edat dels usuaris

Un 20% de les noves acollides al centre Assís són dones que demanen suport

És un perfil en augment i cal repensar com cal acompanyar-les

Abans de la pandèmia, la mitjana d’edat de les joves a Assís era de 28 anys i ara és de 23

De bon matí hi ha una munió de persones esperant que obrin les portes del centre per a persones sense llar Assís, a la zona de Sarrià. I fan cua per esmorzar. N’hi ha que venen de l’altre costat de la ciutat amb autobús o hi arriben caminant, com l’Ana. Cada matí puja fins al centre a fer el primer cafè del dia i s’hi queda fins a mig matí fent activitats amb altres companyes que, com ella, viuen allotjades en habitacions i hostals amb l’angoixa constant de no tornar a trepitjar el carrer. “Em vaig trobar al carrer, només van ser tres hores, però no li ho desitjo a ningú”, diu recordant el malson que va viure en plena pandèmia quan, sense diners i “sola com una mussola”, no podia pagar la pensió, d’on la van fer fora. Assegura que és una “lluitadora” i que no ho ha tingut fàcil al llarg de la vida. Va ser al centre d’emergències socials que va trobar companyes en la mateixa situació que ella i li van parlar del centre obert d’Assís. “Aquí ens fem amb tothom i desconnectem dels mals moments”, explica orgullosa d’haver anat plegades a les manifestacions contra les violències masclistes. “Em van maltractar de nena i, després, dos homes, i això et marca la vida”, conclou.

El centre Assís va detectar arran de la pandèmia que els arribaven més dones que homes demanant ajuda. “Elles perceben els nostres espais com a segurs, perquè treballem aplicant la perspectiva de gènere”, indica la directora de l’àrea social d’Assís i responsable del programa Dones amb Llar, Elena Sala, que explica que el boca-orella funciona entre elles i, tot i que molts espais són compartits amb homes, s’acosten al centre per demanar ajuda. L’increment del nombre de sol·licituds de serveis s’ha disparat entre les dones cada cop més joves que demanen accedir als seus recursos. Del 2018 fins ara, ha pujat un 146% el nombre de persones joves ateses des d’Assís, i, en el cas de les dones joves, en un 1.167%.“Durant la pandèmia ens van començar a venir noies molt joves, amb 18 anys. Mai ho havíem vist abans”, explica Sala.

Aquesta realitat no és aliena. Segons la diagnosi realitzada per la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar l’any 2022, del total de persones allotjades als recursos a la ciutat de Barcelona, el 22,4% eren joves, i gairebé la meitat dels quals, el 46%, eren dones. A escala internacional Feantsa fa temps que alerta que, als països del nord, entre el 20% i el 30% de les persones sense llar són joves, una tendència que, lluny d’aturar-se, sembla que s’incrementa de manera preocupant.

Pel que fa a les causes que estan portant més joves al carrer, és evident l’empobriment en què es troben arran de les successives crisis econòmiques, amb dificultats per entrar al mercat laboral. Una vulneració sistemàtica del dret a l’habitatge, així com l’impacte de les polítiques migratòries, limita molts d’aquests joves i els condemna a situacions precàries.

Abans de la pandèmia, la mitjana d’edat de les persones que demanaven ajuda al centre Assís era de 28 anys i avui es veu com aquesta xifra s’ha reduït als 23 anys. “Ens trobem molts joves que han fugit del seu país d’origen perseguits pel fet de formar part del col·lectiu LGTBIQ+”, explica Elena Sala, com un dels perfils que més atenen, i adolescents que demanen suport quan surten dels centres d’acolliment i atenció a la infància i queden desprotegits. “No només parlem de joves que han migrat sols, també n’hi ha que han estat tota la vida en institucions”, assenyala Sala, que destaca que molts no tenen xarxa ni referents i arrosseguen una infància complexa carregada d’esdeveniments traumàtics que condicionen la seva realitat.

Les més amagades

“Les joves que es veuen obligades a dormir a l’espai públic són la punta de l’iceberg”, assegura la responsable del programa Dones amb Llar, que explica que trobar-se al carrer és per a moltes l’últim recurs abans de viure situacions molt dures d’infrahabitatge, compartint habitacions o intercanviant tot tipus de serveis perquè no les facin fora. “S’amaga una part que no es veu de la magnitud d’aquesta tragèdia”, conclou.

Les dades sobre violència que recull l’última enquesta de perfil de l’entitat són esfereïdores: tres de cada quatre dones en situació de sensellarisme han estat víctimes de violència al llarg de la seva vida. Assís treballa oferint espais de recuperació i apoderament amb un equip especialitzat en perspectiva de gènere, format per una desena de professionals, des de l’educadora, la treballadora i la integradora social fins a un grup de psicòlogues. Els espais del centre obert són comuns, a excepció de les dutxes i el rober, on es fa un acompanyament, i també hi ha servei d’infermeria i connexió a internet.

L’any 2021 l’entitat va obrir la Llar Impuls, un recurs específicament pensat per a dones joves en situació de sensellarisme que conviuen sota el mateix sostre. L’entitat té prevista l’obertura de la Llar Rosario Endrinal, que s’afegirà als dos recursos d’habitatge per a dones sense llar de què ja disposen. Aquest últim tindrà el concert de l’Ajuntament de Barcelona. La Violeta és un altre dels equipaments per frenar els efectes de l’exclusió residencial que viuen les dones que gestiona Assís, amb 26 habitacions amb bany. L’acompanyament d’una integradora social els facilita eines i espais d’apoderament per tirar endavant projectes vitals, mirar d’incorporar-se al món laboral i recuperar l’autonomia.

Mirada preventiva

“El sensellarisme implica una ruptura amb el projecte vital de la persona i la transició a l’edat adulta”, assenyala Sala, que considera essencial fer un acompanyament adequat a la seva realitat amb una “mirada preventiva”.

El fenomen del sensellarisme juvenil és recent i requereix repensar com cal abordar-lo tenint en compte que les joves es troben amb aquesta realitat en ple procés de crear la seva identitat i personalitat.“Cal repensar com cal gestionar normes i límits, a escala emocional o sexoafectiva, i incorporar les relacions entre iguals”, defensa Sala. En molts casos carreguen amb esdeveniments traumàtics de la infància o amb problemes de salut mental.“Evitar aquest deteriorament personal, social i relacional tan profund quan s’arriba a una situació de carrer” és el que més preocupa les professionals que fan l’acompanyament en un procés de la vida en què “tot es trenca”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

FIGUERES

Acord entre l’Ajuntament i Telpark per facilitar l’aparcament al centre

FIGUERES
política

Illa assegura que el decret antisequera genera “confusió” amb les piscines

barcelona
comerç

El model del comerç de Barcelona, un exemple

Barcelona
RIPOLL

Un programa per atraure talent dispara l’interès per anar a viure al Ripollès

RIPOLL

Una joia en renovació constant

Sant Cugat del Vallès

Energia verda de proximitat

Barcelona
crònica

Quan el silenci i la presència reconforten

Girona
Societat

Nova edició de les Jornades Solidàries de Sant Adrià de Besòs

Sant Adrià de Besòs

Un nou Codi d’Accessibilitat per acabar amb les barreres físiques, sensorials i cognitives