Societat

“Et veus tornant a començar de zero”

“No he acabat dormint al carrer, però em veia en un alberg i et desmuntes”

“Fins ara tot va bé, ens entenem i repartim tasques”

“Serà una cursa de fons. Ara tot és més tranquil i pots reflexionar”

Va arribar de Colòmbia a Barcelona sol·licitant asil i per retrobar-se amb la mare, que havia fugit del seu país fins a aturar-se a Catalunya. La Linda, que té 24 anys, va arribar a l’estiu sense un lloc per viure. La mare, que viu en una habitació de relloguer, no la podia acollir i va ser qui li va parlar del recurs de la Llar Impuls, del centre Assís, on tenien una plaça lliure. “Som cinc noies que compartim sostre i et veus tornant a començar de zero”, diu agraïda la jove, que ja s’hi ha pogut instal·lar. No pensa gaire en el futur, però li agradaria reprendre els estudis d’enginyeria industrial que va deixar a mitges quan va migrar per les amenaces que rebia dels qui volien saber de la seva mare. “No he acabat dormint al carrer, però em veia en un alberg i et desmuntes”, diu ara que, en un entorn nou, es va adaptant al programa per a joves sense llar d’Assís, que l’ajuda amb les despeses d’allotjament i alimentació. Té clar que la prioritat és regularitzar la seva situació i seguir amb les classes de català per a nouvinguts i les hores de voluntariat que fa a l’entitat Plàudite Teatre, on fa el servei de menjador i classes de reforç de matemàtiques a les adolescents que hi van a fer arts escèniques. Confia que l’entitat on col·labora l’acabi contractant. La incertesa més gran, però, és saber quan podrà disposar d’un permís de treball, que es podria allargar, amb la denegació de l’asil, i tramitar-lo demostrant que té sis mesos cotitzats i dos anys de residència.

“Serà una cursa de fons”, reconeix la jove, que d’un dia per l’altre es va trobar sense casa i fugint, i que ara ha passat d’un ritme “a moltes revolucions” a un de “més tranquil”, amb “temps per reflexionar”, en especial sobre el que li ha tocat viure en els últims mesos. Són molts canvis per adaptar-se a un món nou en què, com explica la Linda, més enllà de l’idioma hi ha comportaments i costums diferents que va assimilant dia a dia.

El repartiment de les tasques entre les cinc joves que viuen a la Llar Impuls es fa per setmanes. Es va determinar així per assemblea per evitar problemes de convivència i establir les normes en una llar on les noies tenen autonomia per entrar i sortir quan volen i només reben un acompanyament individual per part d’una coordinadora. Les dificultats principals tenen a veure amb les tasques de neteja, en què s’han consensuat uns mínims, i amb l’ús de la cuina i de la rentadora, que s’ha organitzat per torns. “Fins ara tot ha anat bé, ens entenem i ens repartim les tasques”, diu la Linda sobre la convivència amb les companyes.

Llar Impuls és un recurs propi de l’entitat i això vol dir que la Linda no té un termini per marxar, i dependrà del seu procés personal i de les condicions de residència i laborals en què es trobi per “emprendre el vol”. “Si estar-s’hi més temps vol dir que pot millorar el pronòstic en sortir, no hi ha pressa”, indica la responsable del programa Llar Impuls, Elena Sala, que destaca la voluntat d’acompanyar en el procés de recuperació de la persona, més enllà de tenir un sostre. “Són molt lluitadores”, hi afegeix quan veu que moltes tiren endavant un cop legalitzen la seva situació i poden escollir i refer la seva vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.