Miscel·lània de pessebres vivents
La societat de cada poble o ciutat que fa possibles els pessebres vivents dona caràcter i identitat a la seva representació
El de Corbera de Llobregat és el més visitat al país i té sis dècades, però el pioner, que enguany fa 64 anys, és el de Castell d’Aro
L’associacionisme, el voluntariat i la tradició són la base i el motor dels pessebres vivents
Els pessebres vivents són estampes nadalenques congelades en el temps que tenen la capacitat d’estovar els sentiments més humans de les persones, almenys per un moment, i fins i tot en algun cas mantenir-los més enllà de la visita. De tots els que hi ha a Catalunya, no n’hi ha cap d’igual, cadascun té una història, una trajectòria i una fesomia que li és pròpia. Però tenen un fil conductor que els és comú: tots tenen la participació de la gent del poble o de la ciutat que els ha vist néixer.
El més visitat
El pessebre vivent de Corbera de Llobregat es representa a la part alta del nucli urbà, conegut com la penya del Corb, una formació rocallosa sorrenca de color rogenc que en fer-se fosc atorga un aire especial i místic al pessebre, nascut el 1962. Enguany, a començament de desembre, han estrenat l’edició número 60, i fan representacions cada cap de setmana i les vigílies de festius, fins al dissabte 13 de gener del 2024; en total, 50 representacions.
Víctor González Julián, el president de l’Associació Pessebre Vivent Amics de Corbera, l’entitat organitzadora, assegura que del que se senten més orgullosos és del voluntariat que ho fa possible, a banda de remarcar que és el més visitat de Catalunya. Hi participen més de 250 persones, entre voluntaris i organització, la gran majoria veïns i veïnes del municipi. González afirma que en la representació del 2019/2020, just abans de la covid, van superar el milió de visitants acumulats des de la seva fundació. “I tenim un marc natural immillorable de 14.000 metres quadrats que li dona un aire realista i espectacular.” De fet, l’any passat el van visitar gairebé 28.000 persones.
Té un recorregut de 700 metres, que dura al voltant d’una hora –tot depèn del que et torbis a cada espai–. “Al començament es veuen 16 quadres i a mig camí hi ha el naixement a la plaça, que és la part més important. Quan surts vas a Natzaret i a la zona dels oficis”, explica González.
Per a l’edició d’aquest any han estrenat noves oficines corporatives i han millorat la il·luminació i el so del recorregut i de les 13 zones escèniques. També han incorporat un nou quadre escènic de romans, que vigilen Natzaret.
L’iniciador a Catalunya
El de Castell d’Aro, al Baix Empordà, és el pessebre vivent més antic de Catalunya. Enguany celebren la 64a edició, han començat les funcions el 17 de desembre i continuaran actius fins al dia 1 de gener del 2024; en total, faran sis sessions. Va començar sent un fet lligat a la parròquia, amb mossèn Gumersind i la família Bas, inspirant-se en el pessebre vivent d’Engordany, a Andorra. La representació es feia a les ruïnes del castell de Benedormiens, on s’escenificava només el naixement, però la gent del poble es va anar engrescant i va ser possible ampliar escenes i recorregut. L’any 2004 es va crear l’Associació del Pessebre Vivent, deslligant el pessebre de la parròquia, i va començar una nova etapa.
El president de l’Associació del Pessebre Vivent de Castell d’Aro, Josep Genís, assegura que l’antiga rivalitat sobre quin és el pessebre més antic de Catalunya està superada fa anys. “Nosaltres vam començar el 1959 i Corbera de Llobregat el 1962, amb això ja està tot dit. Al començament hi va haver una pugna entre les dues localitats quan ho organitzaven les parròquies, però des que van començar a treballar-hi les associacions no hi ha hagut cap pugna mai més”, assenyala.
La feina de representació de les escenes es fa amb voluntaris de Castell d’Aro o de poblacions de l’entorn que tenen un vincle amb Castell d’Aro, o gent del poble que, tot i que viu a fora, torna a casa per Nadal. Significa un gran esforç per a totes les persones que hi participen; “són dates molt assenyalades –Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any– i que s’hagi mantingut el pessebre vol dir que s’ha fet feina per tenir viva la flama del poble per fer-ho”, assegura Genís.
El recorregut d’un quilòmetre i mig, que dura aproximadament una hora, sol atraure 9.000 visitants durant els dies de representació. L’organitzen una vintena de persones, i afegint-hi figurants i col·laboradors, són 400.
Tota la representació es fa al nucli antic de Castell d’Aro, que és bé d’interès cultural, i s’escampa al barri de la Coma, que està protegit i és bé d’interès paisatgístic. Genís assenyala: “Ens va molt bé per fer representacions tradicionals del poble, perquè Castell d’Aro antigament havia sigut un poble de pagès, que treballaven i vivien de la terra, quan ara tot es dedica al turisme.” Es representen escenes bíbliques, tradicionals i d’oficis, i cada any hi ha novetats. Genís detalla: “Hem recuperat l’ofici de picapedrer, que és un home que havia tingut aquesta professió i que col·labora al pessebre. També hi ha novetats a l’escena dels Reis, i després al nucli antic del poble fem una part il·luminada amb torxes, per donar més glamur i realisme.”
Encara queden molts dies de vacances nadalenques i d’oportunitats per poder gaudir de les representacions dels pessebres vivents al nostre país. A Tortosa, al Baix Ebre, el pessebre de Jesús, que es fa des del 1986, s’estrena avui i es pot visitar fins al 30 de desembre. El marc de totes les escenes són els jardins de la residència de les Teresianes –Centre Sant Enric d’Ossó–. Es faran, en total, 12 representacions, tres per jornada. I el de Sant Guim de la Plana, a la Segarra, es pot visitar fins al 14 de gener; és el darrer que tanca representacions. El pessebre dels oficis perduts es du a terme des del 1982; enguany celebren la 37a edició dins el marc medieval del poble. Les escenografies estan dedicades als antics oficis perduts, amb un treball de recerca i de recuperació d’eines molt exhaustiu i realista. En total, hi ha més de 34 escenes i hi participen un 300 actors.
