Societat

Miscel·lània de pessebres vivents

La societat de cada poble o ciutat que fa possibles els pessebres vivents dona caràcter i identitat a la seva representació

El de Corbera de Llobregat és el més visitat al país i té sis dècades, però el pioner, que enguany fa 64 anys, és el de Castell d’Aro

L’associacionisme, el voluntariat i la tradició són la base i el motor dels pessebres vivents

Els pes­se­bres vivents són estam­pes nada­len­ques con­ge­la­des en el temps que tenen la capa­ci­tat d’esto­var els sen­ti­ments més humans de les per­so­nes, almenys per un moment, i fins i tot en algun cas man­te­nir-los més enllà de la visita. De tots els que hi ha a Cata­lu­nya, no n’hi ha cap d’igual, cadas­cun té una història, una tra­jectòria i una feso­mia que li és pròpia. Però tenen un fil con­duc­tor que els és comú: tots tenen la par­ti­ci­pació de la gent del poble o de la ciu­tat que els ha vist néixer.

El més visi­tat

El pes­se­bre vivent de Cor­bera de Llo­bre­gat es repre­senta a la part alta del nucli urbà, cone­gut com la penya del Corb, una for­mació roca­llosa sor­renca de color rogenc que en fer-se fosc atorga un aire espe­cial i místic al pes­se­bre, nas­cut el 1962. Enguany, a començament de desem­bre, han estre­nat l’edició número 60, i fan repre­sen­ta­ci­ons cada cap de set­mana i les vigílies de fes­tius, fins al dis­sabte 13 de gener del 2024; en total, 50 repre­sen­ta­ci­ons.

Víctor González Julián, el pre­si­dent de l’Asso­ci­ació Pes­se­bre Vivent Amics de Cor­bera, l’enti­tat orga­nit­za­dora, asse­gura que del que se sen­ten més orgu­llo­sos és del volun­ta­riat que ho fa pos­si­ble, a banda de remar­car que és el més visi­tat de Cata­lu­nya. Hi par­ti­ci­pen més de 250 per­so­nes, entre volun­ta­ris i orga­nit­zació, la gran majo­ria veïns i veïnes del muni­cipi. González afirma que en la repre­sen­tació del 2019/2020, just abans de la covid, van superar el milió de visi­tants acu­mu­lats des de la seva fun­dació. “I tenim un marc natu­ral immi­llo­ra­ble de 14.000 metres qua­drats que li dona un aire rea­lista i espec­ta­cu­lar.” De fet, l’any pas­sat el van visi­tar gai­rebé 28.000 per­so­nes.

Té un recor­re­gut de 700 metres, que dura al vol­tant d’una hora –tot depèn del que et tor­bis a cada espai–. “Al començament es veuen 16 qua­dres i a mig camí hi ha el nai­xe­ment a la plaça, que és la part més impor­tant. Quan surts vas a Nat­za­ret i a la zona dels ofi­cis”, explica González.

Per a l’edició d’aquest any han estre­nat noves ofi­ci­nes cor­po­ra­ti­ves i han millo­rat la il·lumi­nació i el so del recor­re­gut i de les 13 zones escèniques. També han incor­po­rat un nou qua­dre escènic de romans, que vigi­len Nat­za­ret.

L’ini­ci­a­dor a Cata­lu­nya

El de Cas­tell d’Aro, al Baix Empordà, és el pes­se­bre vivent més antic de Cata­lu­nya. Enguany cele­bren la 64a edició, han començat les fun­ci­ons el 17 de desem­bre i con­ti­nu­a­ran actius fins al dia 1 de gener del 2024; en total, faran sis ses­si­ons. Va començar sent un fet lli­gat a la parròquia, amb mossèn Gumer­sind i la família Bas, ins­pi­rant-se en el pes­se­bre vivent d’Engor­dany, a Andorra. La repre­sen­tació es feia a les ruïnes del cas­tell de Bene­dor­mi­ens, on s’esce­ni­fi­cava només el nai­xe­ment, però la gent del poble es va anar engres­cant i va ser pos­si­ble ampliar esce­nes i recor­re­gut. L’any 2004 es va crear l’Asso­ci­ació del Pes­se­bre Vivent, des­lli­gant el pes­se­bre de la parròquia, i va començar una nova etapa.

El pre­si­dent de l’Asso­ci­ació del Pes­se­bre Vivent de Cas­tell d’Aro, Josep Genís, asse­gura que l’antiga riva­li­tat sobre quin és el pes­se­bre més antic de Cata­lu­nya està superada fa anys. “Nosal­tres vam començar el 1959 i Cor­bera de Llo­bre­gat el 1962, amb això ja està tot dit. Al començament hi va haver una pugna entre les dues loca­li­tats quan ho orga­nit­za­ven les parròquies, però des que van començar a tre­ba­llar-hi les asso­ci­a­ci­ons no hi ha hagut cap pugna mai més”, asse­nyala.

La feina de repre­sen­tació de les esce­nes es fa amb volun­ta­ris de Cas­tell d’Aro o de pobla­ci­ons de l’entorn que tenen un vin­cle amb Cas­tell d’Aro, o gent del poble que, tot i que viu a fora, torna a casa per Nadal. Sig­ni­fica un gran esforç per a totes les per­so­nes que hi par­ti­ci­pen; “són dates molt asse­nya­la­des –Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any– i que s’hagi man­tin­gut el pes­se­bre vol dir que s’ha fet feina per tenir viva la flama del poble per fer-ho”, asse­gura Genís.

El recor­re­gut d’un quilòmetre i mig, que dura apro­xi­ma­da­ment una hora, sol atraure 9.000 visi­tants durant els dies de repre­sen­tació. L’orga­nit­zen una vin­tena de per­so­nes, i afe­gint-hi figu­rants i col·labo­ra­dors, són 400.

Tota la repre­sen­tació es fa al nucli antic de Cas­tell d’Aro, que és bé d’interès cul­tu­ral, i s’escampa al barri de la Coma, que està pro­te­git i és bé d’interès pai­satgístic. Genís asse­nyala: “Ens va molt bé per fer repre­sen­ta­ci­ons tra­di­ci­o­nals del poble, perquè Cas­tell d’Aro anti­ga­ment havia sigut un poble de pagès, que tre­ba­lla­ven i vivien de la terra, quan ara tot es dedica al turisme.” Es repre­sen­ten esce­nes bíbli­ques, tra­di­ci­o­nals i d’ofi­cis, i cada any hi ha nove­tats. Genís deta­lla: “Hem recu­pe­rat l’ofici de pica­pe­drer, que és un home que havia tin­gut aquesta pro­fessió i que col·labora al pes­se­bre. També hi ha nove­tats a l’escena dels Reis, i després al nucli antic del poble fem una part il·lumi­nada amb tor­xes, per donar més gla­mur i rea­lisme.”

Encara que­den molts dies de vacan­ces nada­len­ques i d’opor­tu­ni­tats per poder gau­dir de les repre­sen­ta­ci­ons dels pes­se­bres vivents al nos­tre país. A Tor­tosa, al Baix Ebre, el pes­se­bre de Jesús, que es fa des del 1986, s’estrena avui i es pot visi­tar fins al 30 de desem­bre. El marc de totes les esce­nes són els jar­dins de la residència de les Tere­si­a­nes –Cen­tre Sant Enric d’Ossó–. Es faran, en total, 12 repre­sen­ta­ci­ons, tres per jor­nada. I el de Sant Guim de la Plana, a la Segarra, es pot visi­tar fins al 14 de gener; és el dar­rer que tanca repre­sen­ta­ci­ons. El pes­se­bre dels ofi­cis per­duts es du a terme des del 1982; enguany cele­bren la 37a edició dins el marc medi­e­val del poble. Les esce­no­gra­fies estan dedi­ca­des als antics ofi­cis per­duts, amb un tre­ball de recerca i de recu­pe­ració d’eines molt exhaus­tiu i rea­lista. En total, hi ha més de 34 esce­nes i hi par­ti­ci­pen un 300 actors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia