Societat

La Beca ’Terra d’Ateneus’, per a un estudi de l’historiador Albert Testart

L’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) han concedit la «XI Beca de Recerca Històrica Terra d’Ateneus» a la proposta de treball La construcció ideològica i cultural de la dreta: espais de sociabilitat de la burgesia i el catolicisme a Figueres (1858-1936) presentat per l’historiador Albert Testart.

L’estudi se centrarà en el període comprès entre la constitució a Figueres de la primera entitat de tarannà clarament elitista (1855) i l’inici de la Guerra Civil (1936). El projecte parteix de la hipòtesi que, durant la construcció de l’estat liberal, des dels espais de sociabilitat es creen progressivament diferents cultures polítiques d’àmplia base que acompanyen el desenvolupament d’unes noves formes de relacions socials i econòmiques en clau capitalista.

Entre d’altres, el treball analitzarà els casos d’entitats de caràcter conservador, com el Liceo Figuerense i el Casino Sport, i de l’àmbit religiós, com el Centre de Catòlics o la Lliga d’Acció Social, a més de referenciar també el Casino Menestral Figuerenc i el Patronat de la Catequística (l’actual La Cate).

El jurat de la Beca -format per Josep Santesmases, vicepresident segon de l’IRMU; Pilar Firmas, membre de la junta de la FAC; Alfons Tiñena, responsable de l’Àrea d’Estratègia Corporativa i Subvencions de la FAC, i Victoria Almuni, vicepresidenta primera del patronat de l’Institut Ramon Muntaner- ha valorat el fet de treballar una zona encara no estudiada en el marc de la Beca com són les comarques gironines, concretament Figueres, ciutat amb una llarga tradició d’associacionisme cultural, principalment ateneista.

El jurat també ha destacat el fet que l’anàlisi d’unes entitats en un període concret i acotat, amb unes característiques molt específiques, serveixi de base per a la formulació d’una teoria sobre la construcció ideològica i cultural de la dreta, que obre la possibilitat a establir comparatives respecte a d’altres corrents ideològics, d’altres espais territorials i d’altres moments de la mateixa ciutat.

Llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona en Ciències Polítiques i Sociologia, i en Filosofia i Lletres -especialització Història Contemporània-, Albert Testart és autor dels llibres Un segle d’associacionisme agrari a Navata (coautor conjuntament amb Erika Serna) i El Casino Menestral Figuerenc, 1939-1979. Un estudi de sociabilitat sota el franquisme, a més d’haver participat en 17 publicacions, les més recents: Llums i ombres d’uns anys difícils; Reivindicació de la classe obrera. Dialèctica entre paternalisme i emancipació; Socis, juntes i reglaments. Entre la representació i el lideratge; Construir la laïcitat. Una aportació a la llibertat de pensament; L’acció política i la creació d’un mon republicà; i La secció d’esports. L’equip com a valor d’esforç i d’identitat popular.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

tecnologia

Un altaveu dissenyat per resistir les aventures de tot l’estiu

Barcelona

Signat el conveni amb Enric Ruiz per construir el Centre Cultural d’Arquitectura

figueres
Societat

Lleida aprova la renovació urgent del contracte de jardineria

Lleida
Ciències

Mor el psiquiatre i jesuïta Jordi Font i Rodon, reconegut amb la Creu de Sant Jordi (2003)

Salellas defensa la proposta urbanística pel nou Campus de Salut

GIRONA
medi ambient

Més de 600.000 afectats a la Xina pel tifó Gaemi, que va deixar 5 morts a Taiwan

barcelona
Energia

Declaració d’Impacte Ambiental a tres parcs eòlics a l’Ebre

Batea
judicial

Amnistiat Adrián Sas, l’activista condemnat per agredir dos mossos en l’aniversari de l’1-O

barcelona
societat

Un centenar de persones assisteixen a l'acte de record de la Carla

girona