Societat

societat

Vuit de cada 10 festes de correbous quedaran afectades si es modifica la llei

La ponència sobre la proposició de llei per acabar amb els bous embolats i capllaçats comença al Parlament

El debat sobre els correbous torna al Parlament. Si s’aprova la modificació que regula les festes taurines i que preveu acabar amb algunes modalitats, més de vuit de cada deu festes de correbous, tal com se celebren ara, quedarien parcialment o totalment prohibides. En concret, si tira endavant la iniciativa parlamentària, que he engegat aquest divendres la ponència, els bous capllaçats i els embolats ja no es podran dur a terme. Segons dades del departament d’Interior, obtingudes per l’Agència Catalana de Notícies, a través d’una petició de transparència, un 85,7% de les festes autoritzades entre el 2009 i el novembre del 2023 van incloure bous capllaçats o embolats –els bous a la platja també poden quedar prohibits, però no se n’ha registrat cap en els últims 15 anys. Interior va rebre en tot el període 722 sol·licituds d’autorització de festes –que solen incloure més d’una jornada, emmarcats en festes majors o altres celebracions locals. Un 97% de les peticions, 702, van ser acceptades –d’aquestes, 602 incloïen els bous capllaçats i embolats, més de vuit de cada deu. Segons apunten les mateixes fonts, a tot Catalunya, a la darrera dècada i mitja s’han autoritzat 2.985 jornades de correbous. Un mínim de 1.774 van incloure els bous embolats.

Segons els balanços anuals de la delegació del Govern a Terres de l’Ebre, al voltant de quatre de cada deu espectacles de correbous entre el 2017 i el 2022 van ser de les modalitats que podrien quedar prohibides, un total de 801 dels 1.953 que es van celebrar. La proporció és similar cada any, així que mentre que el 2019 es van organitzar 181 xous de bous embolats o capllaçats d’un total de 440 espectacles en total (41,1%), el 2022 la proporció va ser similar: 201 del total de 469 (42,8%).

Segons l’Agrupació de Comissions i Penyes Taurines de les Terres de l’Ebre (ACPTTE), si finalment s’eliminen les modalitats dels embolats i capllaçats, “la festa dels bous quedaria tocada de veritat”. Adolfo Lleixà, portaveu de l’ACPTTE, reconeix en declaracions a l’ACN que, a la meitat dels espectacles, fins i tot suposaria un daltabaix sociocultural. “S’hauria de modificar la nostra manera d’entendre la festa i conviure-la”, ha lamentat. Segons l’agrupació, les modificacions també afectarien a l’àmbit econòmic, sobretot a les ramaderies de bous braus ja que assenyalen que la modalitat del bou enllaçat i la modalitat de bou embolat suposen el 60% dels ingressos dels ramaders. L’agrupació vol traslladar tant tot un seguit de dades relacionades amb les festes com el seguit neguit a la comissió del Parlament.

Pel que fa a la distribució geogràfica de les festes, al voltant d’un 90% de les jornades taurines en l’última dècada i mitja s’han autoritzat al Montsià (1.402) o bé al Baix Ebre (1.241), les dues comarques més al sud de Catalunya. Altres territoris com el Bages (119), la Terra Alta (72) i el Tarragonès (39) també n’han registrat. L’any passat, les úniques quatre poblacions de fora de les Terres de l’Ebre que van celebrar correbous van ser Cardona (Bages), Vidreres (Selva), El Morell (Tarragonès) i Mont-roig del Camp (Baix Camp).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia