Societat

TEDH

Avalen la prohibició del sacrifici ritual d’animals sense atordiment previ

El Tribunal Europeu de Drets Humans considera que la mesura establerta per protegir el benestar animal justifica una restricció “proporcionada” de la llibertat religiosa

Els magistrats desestimen el recurs d’entitats musulmanes i jueves belgues contra el final de l’excepció prevista per als rituals halal i caixer

La justícia euro­pea ha conclòs que la pro­tecció del benes­tar ani­mal jus­ti­fica la impo­sició de l’ator­di­ment dels ani­mals previ a l’aba­ti­ment segons els ritu­als que apli­quen les reli­gi­ons musul­mana i jueva, sense que suposi una vul­ne­ració de la lli­ber­tat de culte ni una dis­cri­mi­nació.

El Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH) ha deses­ti­mat així el recurs pre­sen­tat per diver­ses per­so­nes i enti­tats musul­ma­nes i jue­ves bel­gues con­tra el final de les excep­ci­ons en la pro­tecció del benes­tar ani­mal per als ritu­als halal i cai­xer tant a Flan­des com a Valònia. Els deman­dants al·lega­ven que l’esta­bor­ni­ment del bes­tiar previ a la matança no s’ade­quava a la seva tra­dició i vio­lava la seva lli­ber­tat reli­gi­osa.

Els magis­trats del TJUE, que és la instància que garan­teix el com­pli­ment de la Con­venció, han arri­bat a la con­clusió que les res­tric­ci­ons adop­ta­des per Flan­des i Valònia estan jus­ti­fi­ca­des en vin­cu­lar la pro­tecció del benes­tar ani­mal a la noció de la “pro­tecció de la moral pública”, que con­si­dera que “no es pot enten­dre única­ment com la pro­tecció de la dig­ni­tat humana”. És per això que con­clou que la pro­tecció del benes­tar ani­mal, que té una “importància crei­xent” als Estats mem­bres del Con­sell d’Europa, cons­ti­tu­eix un “objec­tiu legítim” per res­trin­gir la lli­ber­tat reli­gi­osa. La con­venció de Drets Humans per­met res­tric­ci­ons a la lli­ber­tat reli­gi­osa quan aques­tes siguin “necessàries, en una soci­e­tat democràtica, per a la segu­re­tat pública, la pro­tecció de l’ordre, de la salut o de la moral públi­ques, o la pro­tecció dels drets i les lli­ber­tats dels altres”.

A més, Estras­burg valora que els legis­la­dors de Flan­des i Valònia han cer­cat la “pro­por­ci­o­na­li­tat” de la mesura con­sul­tant els científics i les parts interes­sa­des i han ofert una “alter­na­tiva”. Les lleis apro­va­des impo­sen l’esta­bor­ni­ment “no letal” i “rever­si­ble”del bes­tiar abans de ser sacri­fi­cats per reduir el pati­ment dels ani­mals d’escor­xa­dor. Per obte­nir la carn halal o cai­xer, res­pec­ti­va­ment, tant musul­mans com jueus maten el bes­tiar amb un tall al coll les vaques, cabres, ove­lles o ocells, que es des­sag­nen fins que moren, a vega­des durant hores.

Els deman­dants també es quei­xa­ven que la nova nor­ma­tiva difi­cul­tava l’accés dels fidels musul­mans i jueus a la carn sacri­fi­cada segons els seus pre­cep­tes reli­gi­o­sos. Però el TEDH recorda que les regi­ons fla­menca i valona no han pro­hi­bit el con­sum de carn pro­vi­nent d’altres regi­ons o països on no s’apli­quen les res­tric­ci­ons recor­re­gu­des. De fet, la regió de Brus­sel·les manté encara l’exempció apro­vada el 1986.

El cas belga

L’esta­bor­ni­ment del bes­tiar previ a la matança és obli­ga­tori a la Unió Euro­pea (UE) des de l’any 1979, tot i que Estats mem­bres poden con­ce­dir exemp­ci­ons per als sacri­fi­cis reli­gi­o­sos. Bèlgica va optar per aquesta opció en la llei de 1986. Arran de les refor­mes fede­rals enge­ga­des el 2014, la pro­tecció i benes­tar dels ani­mals va pas­sar a ser una com­petència regi­o­nal, i tant Flan­des (2017) com Valònia (2018), van abo­lir l’excepció reli­gi­osa per a la matança del bes­tiar.

Diver­ses asso­ci­a­ci­ons jue­ves i musul­ma­nes van impug­nar la pro­hi­bició de les auto­ri­tats fla­men­ques davant del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal de Bèlgica que va tras­lla­dar una qüestió pre­ju­di­cial al Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea (TJUE). El tri­bu­nal de Luxem­burg va adme­tre que tot i supo­sar una ingerència en la lli­ber­tat de culte, la matança ritual sense ator­di­ment previ es podia pro­hi­bir sem­pre que la mesura fos pro­por­ci­o­nada i res­pongués a un objec­tiu d’interès gene­ral reco­ne­gut a la UE, com és el foment del benes­tar ani­mal. El TJUE va deter­mi­nar que l’esta­bor­ni­ment elèctric no letal és una mesura “pro­por­ci­o­nada” que “res­pecta el con­tin­gut essen­cial” del dret a la lli­ber­tat de culte que recull la Carta de Drets Fona­men­tals de la UE.

Esgo­tada aquesta via, els deman­dants van recórrer al TEDH amb l’argu­ment que les res­tric­ci­ons als ritu­als halal i cai­xer vio­la­ven la Con­venció Euro­pea dels Drets Humans. En con­cret, l’arti­cle 9, sobre lli­ber­tat reli­gi­osa, i el 14, que pro­hi­beix la dis­cri­mi­nació. El tri­bu­nal d’Estras­burg va adme­tre el cas en obser­var que les legis­la­ci­ons fla­menca i valona inter­fe­rien efec­ti­va­ment en la lli­ber­tat de religió.

La gran majo­ria de sacri­fi­cis d’ani­mals per al con­sum halal es fa amb ator­di­ment previ, però exis­teix debat sobre si els pre­cep­tes reli­gi­o­sos ho per­me­ten. Hi ha cert con­sens en què l’esta­bor­ni­ment es pot uti­lit­zar si l’ani­mal sobre­viu i després es mata per mètodes halal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia