“El futur és combinar la roba nova i la de segona mà”

Volíem sin­gu­la­rit­zar-nos com a pla­ta­forma, que la 080 no fos només per donar a conèixer i visi­bi­lit­zar les mar­ques de moda que ope­ren a Cata­lu­nya, sinó apro­fi­tar la visi­bi­li­tat que té un esde­ve­ni­ment d’aquesta mag­ni­tud per fer d’alta­veu d’aquells valors que con­si­de­rem impres­cin­di­bles per a la soci­e­tat que volem: la sos­te­ni­bi­li­tat, que és el tema que ens ocupa, però també el femi­nisme. L’octu­bre del 2022 vam començar tre­ba­llant de manera específica l’eix de la sos­te­ni­bi­li­tat; per això ens vam coor­di­nar amb l’Agència de Resi­dus i vam tirar enda­vant el pro­jecte 080 Reborn, una des­fi­lada de roba de segona mà.

Ens sem­blava impor­tant que sent com és la indústria tèxtil la segona més con­ta­mi­nant del món poguéssim apro­fi­tar l’alta­veu de la 080 per llançar un mis­satge a la ciu­ta­da­nia a favor de la reu­ti­lit­zació. La pri­mera 080 Reborn va ser una des­fi­lada de roba de segona mà, aga­fant peces de dife­rents boti­gues de segona mà, que cada dia n’hi ha més, i d’enti­tats que es dedi­quen a la reu­ti­lit­zació de la roba, que era la manera de donar-li un impuls. Penso que ho hem acon­se­guit.

Crec que sí. Per un cos­tat, tenim totes aque­lles enti­tats que de fa molts anys es dedi­quen a la reco­llida i reu­ti­lit­zació de la roba, que ens van dir que esta­ven molt con­ten­tes de veure com la roba de segona mà pujava fins i tot a una pas­sa­rel·la en una des­fi­lada de pri­mer nivell, perquè aquí a casa nos­tra el con­su­mi­dor d’aquests pro­ducte, al con­trari que en altres països, encara és molt reduït. Hi ha països on ves­tir de segona mà és cool i en canvi aquí, si et com­pres alguna cosa de segona mà, és com si no tin­gues­sis diners. I el dis­curs ha de ser: hem de jugar amb les dues coses i la gent ha de per­ce­bre que anar de segona mà també és cool.

Sí, i tenim la per­cepció que ha mar­cat un punt d’inflexió. Fins i tot ens va arri­bar de la Xina la petició d’un dis­tribuïdor que ens volia com­prar la col·lecció de denim (texà) de la segona edició de la 080 Reborn, la de l’octu­bre del 2023: cre­a­ci­ons pròpies fetes per dis­se­nya­dors nos­tres amb tros­sos de roba texana reci­clada, com­prada a dife­rents enti­tats. Aquesta ini­ci­a­tiva, que nosal­tres vam fer amb l’enfo­ca­ment local, al ser pio­nera, ha tin­gut molt ressò inter­na­ci­o­nal. Ens hem tro­bat amb publi­ca­ci­ons a Corea, a la Xina i a Amèrica que par­la­ven de les des­fi­la­des Reborn perquè els va agra­dar l’estètica. Això ens fa sen­tir espe­ci­al­ment orgu­llo­sos.

Mol­tes de les mar­ques que par­ti­ci­pen a la 080 ja estan impli­ca­des en la sos­te­ni­bi­li­tat, també perquè és un canvi que s’ha d’anar fent ine­vi­ta­ble­ment, un camí que no té retorn perquè hi ha una nor­ma­tiva euro­pea que s’haurà de com­plir el 2030. Fa uns mesos a la pas­sa­rel·la de París, un gran dis­se­nya­dor va pre­sen­tar una càpsula tota feta de roba de segona mà. Això no cani­ba­litza les col·lec­ci­ons noves de les mar­ques, és al revés. Les mar­ques han de començar a com­bi­nar el seu model de negoci. En el model que és dis­se­nyar, pro­duir i ven­dre amb el nos­tre Pacte per a la Moda Cir­cu­lar, que a casa nos­tra ara de moment és volun­tari, el fabri­cant de moda és res­pon­sa­ble de la seva roba. En un futur, Europa ha mar­cat l’horitzó del 2030. El fabri­cant haurà de recu­pe­rar la peça, no es podrà obli­dar del que ha fabri­cat. Haurà de crear meca­nis­mes per recu­pe­rar la seva roba, per reci­clar-la i mirar què en fa..., si fa un upcy­cling o la neteja, la planxa i la torna a ven­dre. Les boti­gues aca­ba­ran com­bi­nant les dues coses: roba nova per un cantó, roba pròpia usada per un altre.

I com­bi­nar les dues coses. Les mar­ques han de veure l’atrac­tiu que en una des­fi­lada es puguin exhi­bir peces noves i altres, que poden ser emblemàtiques de la mateixa marca, recu­pe­ra­des. Això és el futur: no podem pro­duir col·lec­ci­ons noves de 180 peces amb cen­te­nars o milers d’uni­tats cada una cada sis mesos. S’ha de limi­tar més i pen­sar que pot­ser el que ven­drem no serà tot nou. A Corea ara, per exem­ple, la revenda de pro­duc­tes de luxe està a l’alça. Hi ha un mer­cat enorme, i aquí és on hem d’entrar. Amb el temps crec que per a les mar­ques serà cool des­fi­lar amb les seves peces best-seller, les que la iden­ti­fi­quen molt, el seu lle­gat, al cos­tat de càpsu­les de nova cre­ació.

La majo­ria ja estan fent mol­tes coses, i no només les peti­tes, també hi ha empre­ses molt grans. Zara ha obert aquest desem­bre la seva pla­ta­forma de segona mà, com si fos un Vin­ted. Altres empre­ses estan cre­ant un canal paral·lel al que és la pròpia fabri­cació. El 2030 can­viarà pràcti­ca­ment tot en aquest món del tèxtil. Encara no és clar què pas­sarà, però la idea és que el pro­duc­tor s’haurà de fer res­pon­sa­ble de recu­pe­rar les seves peces i tor­nar-les a posar en cir­cu­lació i, per tant, haurà de crear estratègies per atraure les devo­lu­ci­ons. Una de les coses més impor­tants serà el pas­sa­port digi­tal.

El DNI de la peça, que no es podrà mani­pu­lar com les eti­que­tes d’ara, que, bàsica­ment, diuen on s’ha fabri­cat i la talla. Es farà seguint la tec­no­lo­gia del blockc­hain. Per tant, a l’eti­queta digi­tal hi sor­ti­ran tots els pas­sos que ha seguit la peça. Del que es tracta és que sigui un procés trans­pa­rent i és quan el con­su­mi­dor podrà ana­lit­zar real­ment qui­nes mar­ques són sos­te­ni­bles i qui­nes fan gre­enwas­hing (blan­queig verd).