La barra d’energia eterna

El Concurs Millor Xuixo del Món 2024 ja té guanyador: la pastisseria Triomf del barri del Poblenou de Barcelona. El conclau per escollir-lo, format per pastissers, flequers i periodistes especialitzats, es va celebrar ahir a l’Escala, on l’any passat la pastisseria Juhé es va endur el preuat guardó. Una mica d’història del guanyador d’aquesta edició. La pastisseria Triomf la van obrir l’Antoni i la Roser el 15 d’agost del 1952. L’any 1993, l’empresa va passar al seu fill, que amb la seva dona la dirigeix des de llavors. I una dada curiosa: quan es va inaugurar, ara fa 72 anys, va ser pastisseria, xocolateria i xarcuteria, aquest darrer producte el venien en homenatge de l’Antoni al seu pare, que era xarcuter. Fetes les presentacions, anem per aquesta quarta edició d’una iniciativa impulsada pel periodista gastronòmic Salvador Garcia-Arbós. L’objectiu és reivindicar el xuixo pel seu valor gastronòmic i, a la vegada, evitar que torni a estar en perill d’extinció. Perdre’s, el xuixo? Doncs sí. Es veu que no ha passat bons moments. Fa unes dues dècades la venda de xuixos va decaure i molt. Garcia-Arbós en té força clars els motius: “Hi va haver un moment en què el xuixo estava totalment passat de moda. Per què? Doncs perquè van arribar aquelles modes de les dietes, allà pels anys noranta del segle passat, i a les pastisseries gironines es va passar de cop de vendre 70 xuixos al dia a vendre’n quatre.” Ja ho veuen! També hi podrien haver influït els vídeos d’aeròbic de la Jane Fonda, qui sap! “El xuixo va caure en picat, doncs. I del 90 al 2000, el xuixo va tocar fons. Era una bomba de calories insana; ara en podríem dir una barra energètica”, destaca Garcia-Arbós. Aquesta barra energètica, a diferència d’altres, està feta amb productes naturals. Però, com diria el filòsof presocràtic Cleobul, tot es redueix a “òptima és la mesura”. Aquí arribem al concurs, que no deixa de ser la punta de llança per a la reivindicació d’aquest dolç típicament gironí, amb forma cilíndrica de pasta fina, farcit de crema, fregit i ensucrat per fora i que té el distintiu de Producte de la Terra de la Generalitat. La seva història sembla que s’inicia als anys vint del segle passat, amb la inspiració, diuen, del pastís francès chou à la crème. La iniciativa ha tingut ressò.

Als periodistes ens agraden les xifres, deu formar part del nostre ADN. Mirin. Pel que fa al xuixo, la pastisseria Juhé de l’Escala, el guanyador de l’any passat, en els primers caps de setmana després de guanyar el premi al millor xuixo del món, en va arribar a vendre uns 800! Després va baixar a uns 400. No està malament. Ara ens centrarem en el xuixo. Què té? Agradar, agrada molt. Només calia veure la gent que es va aplegar al passeig de l’Escala per participar en el taller Xuixocooking a càrrec d’Agustí Juhé i la gran xuixada popular. No se’n van menjar més, perquè no n’hi havia més. Continuem amb el xuixo. Els professionals van haver de tastar els disset que es van presentar –se n’havien inscrit vint–, dels quals el 80% eren de fora de la demarcació. I què van tenir en compte? Salvador Garcia-Arbós explica que el jurat té molt en compte: “Que tingui una forma maca; que estigui ben fregit, ni molt negre, ni massa blanc, amb el color just, i que amb un tall pel mig es vegi que tingui prou crema i que hagi quedat uniformement cuita”, i hi afegeix que: “Quan te’l mengis el gust ha de ser equilibrat; és a dir, que es noti el gust de la crema i el de la pasta, sense notar el de fregit.”