Antoni Senyer i Benet de Tocco

Avui fa justament 450 anys que va ser beneïda la Beneta. No és cap infant ni cap escultura sinó que és la campana més gran de la catedral de Girona i de tota la diòcesi. Dins de la nau gòtica més gran del món, el campanòleg i músic Blai Ciurana i Abellí va oferir ahir una lliçó magistral sobre la Beneta i la resta de campanes de la catedral de Girona.

L’acte va incloure imatges de com Ciurana i el músic i musicòleg olotí Xavier Pallàs es van penjar el 2022 a tocar la campana per descobrir les imatges i el text de la campana, que pesa 4.800 quilos i fa 178 centímetres d’altura i 190 de diàmetre.

Segons informa el Bisbat, el principal toc de la Beneta és el de marcar les hores. Ahir, mentre Ciurana il·lustrava amb imatges les seves doctes explicacions, es va fer un silenci: els assistents a la conferència van sentir i escoltar el toc de la campana de gairebé 500 anys. Eren les set de la tarda. La Beneta també tanca amb tres tocs tant el repic de l’àngelus com durant la missa dominical el moment de la consagració. La campana més gran, juntament amb la dels quarts, situada dalt el cupulí de l’àngel, no va ser saquejada durant la Guerra Civil, a diferència de la resta.

A la Beneta, segons ha documentat Ciurana, hi apareix un Sant Miquel, patró dels campaners, el calvari i la Mare de Déu amb nen. Hi ha també una referència al bisbe que va presidir la benedicció del 21 de març del 1574, Benet de Tocco, que té una biografia molt interessant. Només dos apunts exposats ahir: va néixer a Nàpols, va ser abat de Montserrat i va ser dos cops president de la Generalitat de Catalunya.

La campana, la va fondre el mestre artesà Antoni Senyer, amb l’ajuda del seu fill Bartomeu. Ho va fer molt a prop de la catedral. Curiosament, la campana va ser col·locada molt abans que es construís el campanar, que es va fer del 1757 al 1764. Durant molt de temps es va creure que el fonedor havia estat Antoni Sever.

Avui, que la Beneta fa anys, hi haurà un concert de commemoració. Ció Abellí, M. Montserrat Bagué, Roser Saurí, Jordi Jordà i el mateix Ciurana, tots membres de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, tocaran, de manera manual, la Beneta i les altres campanes, com ara l’Ave Maria, la Quotidiana, la Dominical i l’Assumpta. Serà el tercer cop que es faci des que el 2003 Rifer Rocafer va instal·lar una centraleta digital. Habitualment els tocs previstos es programen. Avui al vespre, a dos quarts de vuit, estiguin atents. El Bisbat recomana escoltar el repic de campanes des de la plaça dels Apòstols, la plaça dels Lledoners o des de la muralla.