Felip VI ‘el covard’?

Històricament molts monarques han gaudit d’un malnom que sovint ha definit algun dels seus trets, tot i que de vegades ha estat el poble qui els ha batejat per fotre-se’n. Ferran, el sobirà de l’Aragó que va unir la seva corona amb la castellana, va ser “el catòlic”, però després van arribar mots més atrevits: Joana “la boja”, Carles VI “l’estimat”, Felip I “el formós”, Carles II “l’embruixat”, Josep I “Pepe Botella” o Carles IV “el consentit”.

De príncep, el rei d’ara dels espanyols, Felip VI, era el preparao –deixeu-m’ho dir així, en castellà, que sona més bé–. Es presumia que el seu llarg currículum com a estudiant serviria per a alguna cosa quan arribés a la Zarzuela. A la llarga m’atreveixo a apuntar un nou sobrenom que hauria de fer fortuna, el que encapçala aquest article, en aquest nou món que ens ha tocat patir.

Tot i que el senyor rei que paguem tots religiosament a final de mes és el comandant de les forces armades, no el veig liderant cap missió, ara que hem entrat segons el mateix govern socialista en una etapa en què Putin ens pots tirar un míssil nuclear en un tres i no res. El senyor Borbó em temo que confondrà la prudència –que a palau es viu molt bé– amb la covardia i no l’espereu a cap front, tampoc a la seva filla, tot i que està aprenent l’ofici de militar. Per què li servirà? Per les fotos aquestes que apareixen a la premsa rosa i als mitjans espanyols presentant-la com l’Afrodita ibèrica que tots estaven esperant.

Alguns Borbons, i mira que eren fills de meuca –amb perdó–, van tenir l’honor de lluitar al costat dels seus soldats per defensar la pàtria. Ho va fer Alfons XII quan els carlins li volien moure la cadira i el seu net, Joan, va demanar permís a Franco per combatre els republicans de la manera que fos. El primer d’ells, Felip V, no cal recordar aquí la seva obra, com a mínim va plantar cara en el camp de batalla gairebé personalment a l’arxiduc d’Àustria. S’hi va jugar la vida. Llàstima que no la perdés. Fora dels Borbons, Amadeu de Savoia, tot i que va durar quatre dies a Espanya, també va ser un guerrer reconegut a Itàlia, per això queia tan bé al general Prim. I si anem enrere trobarem els monarques de la gran expansió de l’imperi espanyol. Alguns hi van participar personalment tot i que a Amèrica cap va atrevir-se a posar-hi el peu.