Un poemari que reflexiona sobre la vida i la poesia

El pastisser, activista cultural i escriptor olotí Lluís Riera ha presentat el seu quart poemari, que, amb el títol Punk-i-coma (Editorial Manifest), evidencia que els seus poemes recullen la seva visió íntima de la societat que l’envolta i també aspectes més personals. Després d’una primera edició venuda íntegrament a Olot, ara se’n fa una segona edició per presentar-lo arreu dels Països Catalans.

El pròleg és del periodista i escriptor basc Hedoi Etxarte, de qui Riera havia traduït de l’euskara al català Els orientals, un poema d’un llibre també editat per Manifest. En el pròleg, Etxarte qualifica l’últim llibre de Riera de poemari pòstum, de maduresa, perquè, tal com hi destaca, tot poeta té una etapa de joventut amb un creixement autodidacte, i Riera el planteja com un poemari que toca diferents tecles del dia a dia tant en l’aspecte cultural, polític i literari, com en l’àmbit personal. “Quan parlem de poesia, pensem en una ceba que té diferents capes, que vas traient, i arribes al nucli de la persona. Qui em coneix, en aquest llibre hi veurà moltes parts de mi, i qui no em coneix descobrirà el personatge en el sentit ètic, polític i mental, com funciona la meva idea”, explica Lluís Riera mateix.

Sobre el títol, l’autor reflexiona que, en termes lingüístics, la coma serveix per separar i respirar enmig d’un relat, el punt és la separació entre dos conceptes i “el punt i coma no sabem ben bé com definir-lo, i és la idea d’aquest poemari, que no saps ben bé on posar-lo: és poesia, però alhora és prosa poètica i el que pretén és jugar amb el llenguatge”.

En clau més general, l’escriptor olotí pretén contribuir a acostar la poesia a la població i, per això, l’editorial està treballant en una ruta de presentacions que el durà a molts municipis, sobretot de Catalunya, però també algun d’altres zones dels Països Catalans. “Volem fer ruta, perquè no ens n’han ensenyat, ni a escriure poesia, ni a llegir-la ni a interpretar-la, ni a entendre-la com un gènere interessant”, diu. I hi afegeix: “És un gènere complex, però per a mi és el més primari, perquè va a buscar l’essència de la llengua, amb diferents capes de significat.”

La portada del llibre és del dibuixant de còmics barceloní Ramon Gironès i, com és habitual, Riera relaciona la literatura que crea amb la seva activitat de pastisser. En aquest cas, ha fet una xocolata amb nou moscada, flor de massís, llavor de cacau, quicos i pell de mandarina, és a dir, amb molts de gustos i matisos com els que es troben en el seu poemari. Cal destacar que hi ha un capítol dedicat als poemes creats per a l’espectacle El pastor i el pastisser, que comparteix amb Marc Muntanya.

Anteriorment, ha publicat els poemaris Quiròfan per a daltònics i Poemes d’amor, desamor i altres autoenganys; el conte infantil El lladre de mitjons i, finalment, Cacáhuatl, un llibre amb 48 poemes per a 48 rajoles de xocolata.