Vint anys al servei de les famílies més vulnerables

En Mallorquino té deu anys i aquesta tarda és dels primers a arribar al parc del Gran Sol, al badaloní barri de Llefià, on s’anirà aplegant tota la canalla que està citada per berenar. Allà l’esperen des de fa un quart d’hora les educadores de la Fundació Salut Alta, una entitat que es troba immersa en la celebració del seus vint anys acompanyant i oferint oportunitats educatives i socials a les famílies més vulnerables de la zona. En Mallorquino és un dels menors que participen en les activitats del centre obert de la fundació. En total hi ha una seixantena, entre estudiants de primària i adolescents, tots ells derivats a partir d’un treball de coordinació amb els serveis socials de la ciutat. Mentre espera l’arribada dels seus companys de grup, aquest nen rialler explica que el dimarts és el seu dia preferit –nosaltres hem quedat un dijous– perquè assisteix al Badalona Batec, on ell toca el tambor, i també diu que el dia anterior “va estar molt bé” perquè els dimecres és el dia en què hi participa la família sencera. Va relatant la darrera excursió al parc de la Pegaso, a Barcelona, però de cop frena en sec i surt per potes. Ha divisat la cuinera de la seva escola i no s’ha pogut estar de fer-li una abraçada.

El Centre Obert és un dels pilars de la Fundació Salut Alta com també ho són l’ApreniJoc, el projecte FAR per a dones –sovint les mares dels usuaris menors– o el treball que es fa a les escoles i instituts, on l’entitat comença a tenir una forta penetració. L’Anna Martínez, directora de la Fundació Salut Alta, assegura que sumant totes les actuacions, l’entitat té actualment un miler d’usuaris. L’Anna també es aquesta tarda al parc, punt d’avituallament del grup abans d’anar al local on desplegaran altres activitats. Des d’allà detalla que la majoria de persones que es beneficien dels serveis de la fundació provenen de Llefià i la Salut tot i que pot haver-hi algunes més de les zones frontereres. Només a la Salut, on hi ha les seus físiques de l’organització, conviuen persones originàries de més de cent països diferents. Segons les dades oficials de l’Ajuntament, compartides al web de la fundació, el 35% de les persones majors de 16 anys ni tan sols tenen el graduat escolar. La Salut és un dels barris de Catalunya que acumula un percentatge més alt de famílies vulnerables. Això explica que una entitat que es va fundar fa dues dècades per impulsar un projecte de reforç escolar, i poc més, hagi anat derivant cap a un espai referent i imprescindible, tant per als menors com per als seus progenitors. “Ens venen a buscar perquè tenen problemes d’accés al món laboral, o a un habitatge, i aquesta realitat també ens genera frustració perquè volem ajudar-los però topem amb la manca de recursos”, descriu la directora de la fundació. El personal de l’entitat és habitual al carrer, quan es preveu tirar endavant un desnonament i deixar una família al carrer. “Hem anat ampliant la mirada i quan es pot, derivem les famílies a altres entitats però és molt dur explicar-los que nosaltres, malauradament, no som la solució”, hi afegeix Anna Martínez.

Malgrat no tenen el remei a tots els mals, la feina de formigueta que fa la fundació va arribant a les famílies més vulnerables de la zona. La pandèmia, per exemple, va permetre a educadors, integradors socials i psicòlegs entrar a moltes cases i conèixer realitats que podien intuir però que no disposaven dels detalls. Actualment hi ha contractades dinou persones a la fundació.

Tornem al parc on aquesta tarda berena la canalla del centre obert. L’Ángel arriba molt cansat, o això és el que sosté. Ha anat d’excursió amb l’escola i només vol una mica de pau. Ensenya una ampolla d’aigua de litre i mig que està buida, com a prova fefaent que ha estat una jornada esgotadora. L’educadora, però, el coneix i sap que fa una mica de teatre. “Doncs avui no jugarem al mata-conills”, l’alerta. L’Ángel comença a saltar com un boig. Explica que és estudiant del Feliu i Vegués i se li obren uns ulls com taronges quan li dic que aquesta també va ser la meva escola de primària. Fa cara d’estar pensant que l’escola té més anys dels que podia arribar a imaginar.

A poc a poc va arribant la resta de la canalla. No tots pleguen a la mateixa hora de l’escola. La Mariana, antiga usuària del centre obert i ara estudiant de quart d’ESO, acompanya moltes tardes el seu germà, l’Alejandro. Ella ha anat canviant de rol i en algunes cites puntuals, com la festa de celebració del vintè aniversari que va tenir lloc a la plaça Antonio Machado el 10 d’abril, ja va ser una de les voluntàries que va brindar suport a l’organització. “Aquí el meu germà en fa cas en algunes ocasions”, ressalta, just abans d’abandonar el parc perquè sembla que ha agafat el gust a això del voluntariat i l’esperen en una escola per fer de monitora esportiva. Els voluntaris són una part essencial de la Fundació, com també ho són les persones que de manera regular hi aporten donatius. A l’entitat, lligada a la comunitat jesuïta de la capella de Sant Joan Baptista, el treball és multidisciplinari. Al Centre Obert A100, el dels adolescents, es toquen totes les tecles a les qual es pot arribar. Ho saben l’Ahmado i l’Angélica, dos dels seus membres, de 16 i 14 anys, respectivament. Van arribar a la fundació, tots dos, quan només tenien 6 anys. Ell voldria ser bomber i a ella li atreu “la gastronomia”. T’agrada cuinar? “No, m’agrada menjar.” En la festa dels 20 anys, durant la qual es va organitzar un dinar per a 300 persones, l’Angélica va pintar les cares dels més menuts. L’Ahmado va repartir begudes. Una de les claus de l’entitat és aconseguir crear un fort vincle amb el jovent, de manera que no els arribin a perdre la pista. Durant els estius, també comparteixen hores amb tots ells gràcies als casals i colònies que s’organitzen. En el dia a dia de l’A100, les activitats són molt variades i prenen un sentit molt divers: des del reforç escolar, la pràctica dels esports variats o multiesport, sortides en grup o, entre altres, sessions amb la psicòloga que abracen temes d’interès per al jovent. La setmana passada van tractar qüestions relaciones amb la sexualitat. Mentre tots dos expliquen la seva experiència, el centre obert és un anar i venir de persones. Allà es respira vida, i molta, però molta, energia.