Esperança Casas molt poques vegades ha repetit un perfum. Només en casos molt excepcionals ha decidit no destruir la fórmula i fer-lo per segona vegada, i de cada un dels perfums que ha repetit recorda el motiu pel qual ho ha fet. “A Florència, per exemple, una de les vegades que vaig participar a la mostra artesana de l’Artigianato e Palazzo, que es fa al Palau Corsini organitzada per la família Corsini, el 2017, vaig presentar una bosseta «modernista» amb quatre perfums inspirats en dones: la Dona de Llum, fet pensant en el quadre de Ramon Casas on surt la Júlia sortint del bany; la Dona de l’Esperit, inspirat en el mateix quadre, Retrat de Júlia (1907), que després vaig veure de portada al llibre de Roger Bastida La mirada de la sargantana; la Dona de la Serenitat, un homenatge a la tieta de tota la vida, i, finalment, la Dona de l’Harmonia, dedicat, però, als esperits rebels. Doncs bé, allà em van demanar els originals del perfum de la Dona de Llum i de la Dona de l’Esperit. M’ho vaig pensar molt però sabia que l’excel·lència d’aquella fira era molt important i els clients van estar disposats a esperar un any i mig perquè els tornés a fer. Per això ho vaig acceptar”, explica. I els va tornar a fer. Els clients finalment van esperar un any i dos mesos i la perfumista recorda l’alegria amb què van rebre el perfum tant temps després i el valor que van demostrar tenir per l’artesania.

Un perfum que va repetir és l’Aigua de Nadal, l’olor de “la tertúlia de Nadal”, diu. El va fer per primer cop per a la seva família i amics. “Com que sabien el llarg procés, en rebre’l ja me’n van encarregar per al següent any i així qui en rebia me n’encarregava per regalar les pròximes festes, fins que ara ja he tornat al principi i només el regalo jo de nou.”

El perfum té un procés molt complex que, segons Esperança Casas, no es pot fer en menys de vuit mesos. Ella fa els perfums gota a gota i amb maceracions llargues que faciliten les sinergies. Hi entren en joc “un mínim de vint elements” (d’uns més o menys 240 elements amb què poden arribar a treballar els perfumistes artesans), explica la que és l’única mestra artesana perfumista de l’Estat i que un cop, diu, va fer un perfum, el Moxaines, amb 70 elements. “Els perfumistes artesans treballem amb les matèries de la terra, que venen de resines, d’arrels, de fustes, de fulles, de fruites, d’espècies, de flors, de plantes...”, explica. L’Esperança va fundar El Jardí Secret, el seu taller creatiu, a Tiana, on viu, i al llarg dels anys que s’ha dedicat a aquesta professió –ara ja s’ha jubilat– ha guanyat desenes de premis internacionals, sobretot als Estats Units. La darrera distinció ha estat el premi d’excel·lència Dr. Ghada Hijjawi-Qaddumi Honorary Award, dels 7th International Craft Awards 2023 de Nova Delhi (en record de la Dra. Ghada Hijjawi-Qaddumi, especialista en artesania, art i arquitectura i curadora de diversos museus, directora internacional del World Crafts Council). Ha estat la primera europea a ser distingida amb aquest premi, que li lliuraran a finals d’any en la gala de la Setmana d’Artesania de l’Índia. Dins el programa i per difondre l’ofici, l’Esperança organitzarà les primeres jornades de perfumeria creativa i experimental per petició d’un centre del sud de l’Índia.

El 2019 va obrir Bcn Art Lab®, un estudi escola de perfum experimental i creatiu, que va ser inclòs en el programa formatiu de Mad’in Europe el juny del 2020. Hi han passat desenes d’alumnes, sobretot nord-americans. Per fer els seus perfums busca elements per tot arreu i explica que sovint algunes matèries les ha hagut de comprar en llocs remots i costosos (alguns li han costat anys de trobar). Compra els elements als extractors professionals (“persones que coneixen molt bé la matèria i fan l’extracció en el moment adequat i en el mateix entorn de la font essencial per protegir-la”). Assegura que no treballa més amb uns elements que amb uns altres i que no té percentatges d’elements més o menys utilitzats (com fa la indústria, que ha de mantenir unes quantitats fixes sempre per poder repetir els mateixos olors dels seus perfums) perquè ella crea no a partir de la matèria sinó a partir d’una idea, d’una inspiració. Quan fa classes no diu mai els elements que es faran servir “perquè primer cal la idea i després ja va sortint; un perfum és tan complex que quan el fas és com si fessis una escultura”. “Primer has de tenir la idea. Com a artesana no em moc ni per tendències ni per modes ni, encara menys, per criteris de vendes. Sempre he creat perfums que han respost a una idea que he necessitat expressar”, explica. Les seves creacions han estat lligades sempre a la cultura i ha participat en molts esdeveniments culturals, sobretot dels que es fan al seu poble, Tiana. És una artesana internacional però molt bolcada en la seva comunitat. Alguns dels perfums que ha fet els ha lligat a actuacions i escenografies que s’han fet al seu poble, o s’ha inspirat en artistes que d’alguna manera s’hi han relacionat (també s’ha inspirat en altres artistes catalans). Va fer un perfum inspirat en la Lola Anglada, que va viure a Tiana; un altre inspirat en la pintura de Josep Delgado, també de Tiana, i ha treballat un perfum al voltant de l’obra d’Àlvar Suñol, durant molts anys veí de la població. N’ha fet d’altres inspirats en artistes catalans, com per exemple un al voltant de l’obra de la pintora Macu Jordà o de l’escultor Josep Llimona. També s’ha inspirat en èpoques, des de l’edat mitjana fins al modernisme. “En vaig fer un del Renaixement per al festival de música antiga Tiana Antica.” Aquest maig en presenta un d’inspirat en Joan Salvat Papasseit, que no estarà a la venda. El darrer que ha fet és el Druida. Mai comença un perfum amb idees preconcebudes. “No descarto res ni començo amb una idea preestablerta. Cada perfum té la seva història”, diu.

Va començar en el món dels perfums a Parera, on treballava. “Però em vaig enamorar de la matèria natural i vaig començar a investigar, a formar-me i a crear”, explica.