La monarquia
El rei parla ‘baléà’
Ara resulta que ens ha sortit un rei secessionista. Tot i que ens van dir que era el preparao i un home il·lustrat, ara sí que n’ha fet una de bona. Ha lliurat l’estatus de “reial” a l’Acadèmi de sa Llengo Baléà, un grupuscle que defensa a les Illes, contra tota evidència científica, que l’idioma propi no és el català. Són negacionistes de la unitat de la llengua seguint l’exemple de tots aquells que fa anys que prediquen el mateix al País Valencià. Els de Vox, que governen en algunes institucions, ja han aplaudit amb entusiasme aquest reconeixement ben explícit de La Zarzuela a l’acadèmia.
Per comunicar al Parlament la decisió de Felip VI, l’entitat ha fet un comunicat en què amb gran esforç ha exhibit els trets d’aquesta nova llengua sorgida per combustió espontània: “Mos ès molt grat dirigimmós a Vostè/s per saludal.lo cordialment y comunical·lí que se mos ha concedid es Títol de ’Real Academia de la Lengua Balear’ o Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà.”
La concessió d’aquest nou estatus ha provocat reaccions de tota mena i el conseqüent enrenou entre les comunitats polítiques i científiques. El diputat Lluís Apesteguia (Més) l’ha clavada. “Són els Borbons fent de Borbons. Els impulsors del baléà, amb tot, no caminen sols. La Reial Acadèmia Espanyola els ha donat ales i, en un informe oficial, ha comparat la nova llengua amb l’arameu, la que parlava Jesucrist. Tot quadra. El rei, el messies, la llengua espanyola i, finalment, la independència lingüística. Segons els adalils de la nova llengua mallorquina, aquesta es remunta als temps dels fenicis. Segons ells, Miguel de Unamuno ja en parlava el 1916 i va ser reconeguda per la mateixa RAE el 1926 com a llengua diferenciada.
L’acadèmia va sorgir el 1992 emmirallant-se en la ja coneguda i blavera acadèmia de la cultura valenciana, que també ha promulgat des dels seus inicis unes normes ortogràfiques diferenciades del català normatiu. S’ha de dir que el 90 per cent dels seus comunicats els ha fet aquests dies en castellà, probablement perquè ni els seus membres són capaços de lligar dues frases en la seva “pròpia” parla.
Arran de la polèmica, Vox ha demanat al govern balear substituir el nom del català pel de “llengües balears”. Em pregunto per què en plural. No es conformen amb un idioma per a totes les Illes? Quants en volen?
El valencià i el català
La Casa del Rei ha estat una institució que ha promogut des de la Transició la idea popular que el valencià i el català són idiomes diferents. Al seu web hi ha una entrada diferenciada tot i que els departaments de filologia de les grans universitats espanyoles els consideren una mateixa llengua.
No només això, fins i tot la sagrada Constitució reconeix la unitat de la llengua que es parla als Països Catalans. Amb tot, l’associació blavera de la “cultura valenciana” també va rebre, quan la van crear, la consideració de “reial”, tot i que és una altra acadèmia que viu fora de la ciència.
La nova parella “oficial” de l’emèrit
En el luxós casament de l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, amb l’aristòcrata Teresa Urquijo, cosina de Joan Carles I, aquest no va voler assistir-hi sol i encara menys acompanyat de Sofia, amb la qual l’antiga relació d’amor i odi ara ja només és de tírria. El sentiment és mutu. Els convidats que van assistir a l’enllaç van confirmar que la parella de l’emèrit és una vella coneguda a la casa reial i en la premsa rosa: la francesa Laurence Debray (48 anys). Fa anys, des que la periodista va escriure una àmplia biografia del monarca, que molts apostaven que la seva relació va anar molt més enllà de les llargues entrevistes personals. De fet, ni tan sols ella ho ha negat mai.
El ‘príncep’ de Girona
El pilot gironí del mundial de motociclisme Albert Arenas va ser, durant un temps, el favorit a les travesses de les revistes del cor com a parella oficial de Victòria Frederica, la filla de la infanta Helena. Fa uns dies se’ls va veure plegats al Gran Premi d’Espanya a Jerez. Hi va haver fins i tot foto plegats en bona sintonia, que diuen els experts en aquestes coses. Ara bé, els que remenen les cireres en l’entorn de la Casa del Rei donen ja poques possibilitats a l’Albert d’acabar en la línia de successió dels Borbons. Ell sí que seria un autèntic ‘príncep’ de Girona.