Els estudiants de la Universitat de Barcelona també es mobilitzen contra la guerra a Gaza. Desenes d’alumnes han acampat aquest dilluns al claustre de la Universitat de Barcelona per denunciar “el genocidi del poble palestí”. Emulant les protestes als Estats Units i París, els manifestants pretenen passar-hi “algunes nits”, però no han concretat quants dies hi seran. Els estudiants reclamen a les universitats catalanes que trenquin “relacions acadèmiques amb les institucions universitàries i de recerca d’Israel”. “Esperem que les direccions universitàries no s’atreveixin a actuar com han fet en altres llocs del món”, ha advertit Pablo Castilla, membre del comitè estudiantil en solidaritat amb el poble palestí, en declaracions a l’ACN. Des de la UB asseguren que permetran l’acampada contra la guerra a Gaza.

El rector de la UB, Joan Guàrdia, ha afirmat en una reacció per escrit que la seva intenció és “acompanyar aquest tipus d’iniciatives, tot vetllant pel pluralisme, per la convivència i pel respecte a l’activitat ordinària dels centres”.Per ara, aquest dilluns a la tarda s’han concentrat unes 500 persones al claustre de la UB i desenes de joves estan instal·lant tendes per passar-hi la nit. Faran una assemblea aquest vespre per acordar quants dies s’hi estaran i quines accions de protesta faran.

“La intenció és que sigui pacífic, però tampoc sabem com reaccionarà la policia o si ens faran fora”, ha explicat Emma Tercos, també membre del comitè estudiantil en solidaritat amb Palestina. Tercos dubta sobre com pot afectar el període de campanya electoral del 12-M en la resposta a la concentració, però espera que influeixi en el posicionament dels partits polítics catalans. En un manifest, Lluita Internacionalista i Universitats per Palestina exigeixen que posin fi a la relació amb entitats que fan negoci a Israel, per exemple “Abengoa, Carrefour, Siemens, AXA o HP que tenen convenis amb la UB”. A part, denuncien la “complicitat” tant del Govern com de l’executiu espanyol amb “la situació que es viu a Palestina”. En el cas espanyol, perquè “continuen comprant i venen armes i mantenint relacions econòmiques i polítiques amb l’Estat d’Israel”. A la Generalitat li retreuen que no hagi trencat relacions “econòmiques, polítiques i diplomàtiques”.