Què es roba al súper?

Com si fossin perfums, exquisideses o licors preuats, d’un temps ençà en molts supermercats trobem les ampolles d’oli protegides amb sistemes de seguretat. No és perquè sí. En només un any, l’oli d’oliva s’ha convertit en el producte més sostret als supermercats de Catalunya. Però també als d’Aragó, Andalusia, Castella-la Manxa, el País Valencià, Madrid, les Balears i Extremadura. Així ho apunten les primeres dades del recent tercer informe de STC –The Source Tagging Company–, empresa especialitzada en la protecció de productes al punt de venda. En l’àmbit estatal, els productes més furtats són, per aquest ordre, els licors, l’oli, els ibèrics, els materials d’afaitat i els vins. Si atenem al 2023, l’element característic de la dieta mediterrània no apareixia en un rànquing conformat pels licors, els ibèrics, els materials d’afaitar, la tonyina i el bonítol i els vins.

No és d’estranyar que hagi passat a ser un dels productes més robats. L’oli d’oliva verge extra es va encarir de mitjana un 69,3% als supermercats durant el 2023, segons un estudi de Facua i Consumidors en Acció de principi d’any. L’escalada no s’atura, per ara, al punt de venda encara que hagi baixat en origen. El producte va registrar un encariment interanual del 73% entre el febrer del 2023 i el d’aquest any, segons un altre estudi que analitza una seixantena de preus de diferents formats en vuit grans cadenes de distribució de l’Estat espanyol.

El soci director de STC Nedap, Salvador Cañones, remarca que el 2023 l’oli no era entre els cinc productes més sostrets, mentre que ara “és el problema principal” a vuit territoris de l’Estat. Cañones destaca que no es tracta d’un “robatori marquista”, sinó que “es roba igual l’oli de marques reconegudes com de marques blanques”.

Darrere de l’oli, el producte més furtat a Catalunya són els licors i, en aquest particular rànquing de les adquisicions que no passen per caixa, també hi ha el cafè, les escopinyes i la xocolata.

Les escopinyes de l’aperitiu són, amb el cava, el producte diferencial català sostret respecte a altres territoris de l’Estat. Atenent a l’estudi de STC, a Aragó, en canvi, es tractaria de les carns autòctones, i a Castella i Lleó i Andalusia les falques de formatge s’estalviarien la caixa. També el formatge, en aquest cas amb denominació d’origen, i els licors autòctons serien els productes furtats que diferenciarien a les Balears i les Canàries, mentre que a Navarra, Ceuta i Melilla serien els adobats i els fumats.

“És evident que tenim un paladar exquisit, fins i tot per a allò robat, amb una preferència clara per allò gurmet. Podríem donar-ho per descomptat, però, des de la nostra condició de principal fabricant europeu, trobem poques similituds i força diferències amb la resta de països veïns de la Unió Europea. Ens assemblem principalment en l’atracció pels licors, però a cap altre país amb excepció d’Itàlia i Portugal es plantejarien protegir formatges, tonyina o cafè”, afirma Cañones.

Una de les dades més reveladores d’aquest tercer informe és que els robatoris es produeixen majoritàriament per bandes professionals i organitzades, seguides de persones que reincideixen i que utilitzen els productes a posteriori per a una revenda. “El furt sorgeix per una raó i és que algú vol quelcom a cost 0 –el mateix lladre–, o bé algú vol comprar més barat i indueix el lladre a cometre el furt”, apunta el soci director de STC Nedap. L’edat de les persones que perpetren aquests furts oscil·la entre els 20 i els 60 anys i gairebé no es produeixen robatoris per sota d’aquesta franja d’edat, ni tampoc per sobre. I, amb tot aquest panorama, l’empresa especialitzada en protecció de productes creu que no és estrany que el consumidor sigui permissiu i toleri –la majoria– les mesures antirobatori al súper. “Només hi ha dues vies per reduir l’impacte dels robatoris: o prendre mesures per evitar-ho o augmentar preus per recuperar el valor del que és furtat”, com explica Cañones.