Societat

De fàbrica a museu

Terrassa espera no quedar fora dels Next per tercer cop i convertir la Masia Freixa en un centre d’interpretació del modernisme

L’emblemàtic edifici de Lluís Muncunill s’ha de rehabilitar i les obres tenen un cost aproximat de tres milions

Si hi hagués un rànquing dels edifici més fotografiats del patrimoni arquitectònic de Terrassa, gairebé posaria les mans al foc que el de la Masia Freixa, al parc de Sant Jordi, ocuparia la primera posició amb permís del conjunt de la Seu d’Ègara o el Vapor Aymerich, Amat i Jover, l’actual seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). Amb aquest darrer comparteixen autoria, la del prolífic arquitecte Lluís Muncunill, nascut a Fonollosa el 1868 i que va desenvolupar principalment la seva carrera des del 1892 a la cocapital vallesana en obtenir la plaça d’arquitecte municipal, però també la de l’estil arquitectònic, el modernisme industrial, del qual va deixar un munt de construccions a Terrassa.

De la seva figura i influència en el canvi urbanístic de Terrassa prou se n’explicarà durant la 22a edició de la Fira Modernista de Terrassa del maig de l’any que ve, ja que serà l’eix protagonista sobre el qual pivotarà l’esdeveniment, però el salt endavant en la consagració i reconeixement de la seva figura està estretament lligat al futur de la “la casa més bonica del modernisme”, com descrivia la Masia Freixa la historiadora de l’art Mireia Feixa en aquesta entrevista a El Punt Avui després de viure-hi fins als deu anys, ja que la voluntat és que acabi esdevenint el centre d’interpretació del modernisme industrial de Catalunya.

L’Ajuntament va adquirir l’edifici cap al 1958 per un 6 milions de pessetes, i coincidint amb la festa major del 1959 va inaugurar el nou parc i va donar ús a la masia com a escola municipal de música, el Conservatori, durant 50 anys. L’aspecte actual de l’edifici és obra de Muncunill, ja que el 1899 primer hi va aixecar una fàbrica de filatura d’alpaques situada als afores de la ciutat, i va ser cap el 1906 que de nou l’arquitecte li va donar l’actual forma sense enderrocar la fàbrica de quadra i aprofitant l’estructura de fusta, per fer-la habitable per encàrrec de l’industrial Josep Freixa i Argemí, que des dels deu anys vivia a Terrassa. De la seva imaginació en va sortir la meravella modernista el 1908 i, en una segona etapa, entre el 1913 i el 1914, encara la va millorar afegint-hi la torre des d’on es podia veure la ciutat. Amb el pas dels anys i el creixement del municipi, la Masia Freixa ha acabat ubicada al centre urbà i els successius governs l’han anat obrint a la ciutat, però també a l’exterior, mentre esperen poder fer el salt definitiu i convertir-la en el centre d’interpretació del modernisme.

S’hi han anat fent diferents reformes, com ara les del 1983, entre el 1985 i el 1987, el 2006 o la darrera del 2017, i també s’hi han anat instal·lant serveis municipals com ara l’oficina de turisme i la seu de la sindicatura municipal, però el projecte de futur passa per unes obres de rehabilitació i millora de l’edifici que ja es va detectar que calien en un primer document el 2011. El 1984 l’edifici queda protegit pel pla especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Terrassa i no és fins al març del 2023 que el govern català no la declara bé nacional d’interès cultural. Era la cirereta per tirar endavant la rehabilitació després de quedar fora en dues ocasions –2021 i 2022– dels fons europeus Next Generation de promoció del turisme sostenible, en una actuació emmarcada dins del projecte més ambiciós anomenat Vapor.0. La capital del modernisme industrial. S’incloïen 22 actuacions, des d’intervencions en equipaments –la Casa Alegre de Sagrera o el Condicionament Terrassenc– i espais públics fins a la creació de nous serveis i productes. Superats aquests dos entrebancs, el consistori decideix sol·licitar una nova subvenció, ara ja només centrada a rehabilitar la Masia Freixa, dins la convocatòria del Programa de mejora de la competitividad y de dinamización del patrimonio histórico con uso turístico, impulsat pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, i finançat de nou pels Next. Es va fer amb la col·laboració de diferents serveis municipals –Patrimoni i Manteniment, Turisme, Cultura i Innovació– i suma un import total de 2.987.000 euros que inclouen el projecte bàsic d’obres i rehabilitació de l’edifici; la recuperació i instal·lació del mobiliari original cedit per la família i la creació d’elements per als usos turístics i culturals com ara expositius, audiovisuals i digitals, per fer una visita més atractiva i poder fer una recreació de la història de l’edifici i el seu context. La intenció és o poder-la obrir al públic en horari de visita amb una oferta de visites guiades o altres activitats que ajudin a la divulgació i el coneixement del patrimoni i del modernisme. S’inclou la reparació de l’escala de la torre per fer-la accessible i també de l’estructura i l’encavallada de fusta de l’antiga fàbrica des d’on s’aixeca la teulada de sinuoses formes.

L’Ajuntament explica que espera saber si els concedeixen o no l’ajut que es va demanar, perquè “serà determinant per fixar el calendari” de les actuacions, ja que, si no, s’haurà d’assumir amb inversions del pressupost municipal, ja que està inclòs en el programa de govern del govern tripartit (Tot per Terrassa, ERC i Junts).

Envoltada de verd
La història de la Masia Freixa s’explica a la vegada que la del parc de Sant Jordi, ara un espai de 22.000 m² que l’envolta i que, primer concebut com a espai privat, és públic des del 1959 gràcies a la pressió popular. Es va convertir en el primer parc públic del municipi. Deu el seu nom a l’estàtua d’una reproducció de sant Jordi de Donatello, que va ser portada des d’ Itàlia a començament de segle. Amb el temps s’hi va adequar un estany, s’hi va construir un amfiteatre, una zona de lleure i, darrerament, un restaurant.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Presenten les novetats del museu de la terrissa de Quart

QUART
societat

Fan retirar una vuitantena de vehicles abandonats als carrers

girona

El Port de Barcelona inicia la licitació per a la construcció de tres molls i la nova terminal de ferris al Moll Adossat

Barcelona
societat

Un brot de gastroenteritis ha afectat 29 nens i monitors d’uns campaments

la vall d’en bas
Medi ambient

La nova comunitat de regants del Penedès i Garraf donarà cobertura 25.000 hectàrees de vinya

Sant Martí Sarroca
patrimoni

Restauren mig miler d’elements arquitectònics i escultòrics gòtics de la coberta de la Catedral de Tortosa

Tortosa
llengua

Dos de cada tres catalanoparlants veuen en la llengua, identitat

barcelona
Educació

L’aturada lectiva concentra 83 obres als centres educatius de Barcelona

Barcelona
Societat

Reforç de la presència dels Mossos a l’aeroport del Prat amb una nova comissaria

Barcelona