La llei de la dependència no arrenca

EXPLICA'NS EL TEU CAS, EXPOSA'NS LA TEVA QUEIXA A L'ADREÇA DE COR­REU ELECTRÒNIC depen­den­cia@​avui.​cat


Només el 7,34 % de les per­so­nes que van sol·lici­tar l'ajuda de la llei de la dependència estan rebent la pres­tació. L'Estat, la Gene­ra­li­tat i els ajun­ta­ments, les tres admi­nis­tra­ci­ons que s'encar­re­guen de des­ple­gar les aju­des, s'han vist des­bor­da­des pel nom­bre de sol·lici­tuds (64.537), que es van començar a lliu­rar ara fa gai­rebé un any, el 21 de maig del 2007.

Fins i tot, la con­se­llera d'Acció Social i Ciu­ta­da­nia, Carme Cap­de­vila, ho va adme­tre a prin­cipi d'any, men­tre s'excu­sava pel retard en la gestió: "Tot just hem començat a enge­gar la maquinària i con­fiem que en tres o qua­tre mesos ens hau­rem posat al dia".

La tar­dança es tra­du­eix en 40.000 cata­lans valo­rats com a depen­dents que encara no reben aquesta ajuda. I, en gai­rebé un 10% dels casos, les pres­ta­ci­ons arri­ba­ran a les famílies –ja que la llei té caràcter retro­ac­tiu– quan el depen­dent hagi mort.

L'embut, segons expli­quen des de la con­se­lle­ria d'Acció Social i Ciu­ta­da­nia, es va for­mar als muni­ci­pis, els encar­re­gats d'ela­bo­rar les valo­ra­ci­ons, necessàries per esta­blir el grau de dependència i els ser­veis i pres­ta­ci­ons més adi­ents. Per aquest motiu, la Gene­ra­li­tat va injec­tar nou mili­ons d'euros als ajun­ta­ments de tot Cata­lu­nya i va con­trac­tar 105 pro­fes­si­o­nals.

A poc a poc, el des­ga­vell del prin­cipi es va solu­ci­o­nant, però encara no es com­plei­xen del tot els ter­mi­nis esta­blerts per la llei: tres mesos entre lliu­ra­ment de la sol·lici­tud i la valo­ració i sis mesos per fer efec­tiva l'ajuda. Les últi­mes dades del mes de març reve­len que s'han efec­tuat 45.853 valo­ra­ci­ons de les 64.537 sol·lici­tuds que s'han rebut. Però, de moment, només 5.060 depen­dents s'estan bene­fi­ci­ant d'una pres­tació.

La dona, pilar assis­ten­cial
En el període més pro­pa­gandístic de la llei, el govern espa­nyol de José Luis Rodríguez Zapa­tero i el de la Gene­ra­li­tat van asse­gu­rar que es pri­o­rit­za­ria l'oferta de ser­veis per des­car­re­gar la família. L’objec­tiu era alli­be­rar la dona –tra­di­ci­o­nal­ment la cui­da­dora social gratuïta que ha sos­tin­gut el sis­tema assis­ten­cial–, però a la pràctica aquest propòsit no es porta a terme. El 67% de les pres­ta­ci­ons econòmiques que s'estan ofe­rint són les cor­res­po­nents a una per­sona de la família que es faci càrrec del depen­dent. Es tracta de l'ajuda econòmica més sen­zi­lla, uns 506 € al mes si es cobra la més alta. Les últi­mes xifres mos­tren que a tot Cata­lu­nya només 16 per­so­nes (1,65%) dis­po­sen d'una ajuda per al ser­vei d'atenció domi­ciliària, i 8 per­so­nes, d’un assis­tent per­so­nal (0,5%).
El direc­tor del pro­grama pel des­ple­ga­ment de la llei a Cata­lu­nya (Pro­dep), Jordi Tudela, explica que “com a la resta d'Europa, en prin­cipi el recurs més dema­nat és el del cui­da­dor no pro­fes­si­o­nal, seguit de la residència”. “Din­tre de tres o qua­tre anys es prodrà avançar defi­ni­ti­va­ment al sis­tema de ser­veis com ha pas­sat en altres països”, ha espe­ci­fi­cat a l'AVUI.​cat.

Tudela també ha expli­cat que a par­tir del mes de setem­bre es vol crear un sis­tema de suport als fami­li­ars que s'encar­re­guen d'algun depen­dent. Rebrien una for­mació bàsica en un curs per, després, "si volen, dedi­car-s'hi pro­fes­si­o­nal­ment perquè esta­ran qua­li­fi­cats”, ha afir­mat.

Mínim garan­tit
Després de rebre diver­ses quei­xes al res­pecte, la con­se­lle­ria d'Acció Social i Ciu­ta­da­nia està estu­di­ant fixar una quan­ti­tat mínima com a pres­tació econòmica amb la fina­li­tat d'evi­tar que les per­so­nes que per­ce­ben aju­des simi­lars les vegin reta­lla­des. Aquest és el cas de l'actriu Mercè Comes i la seva pare­lla, Car­les Can­del.

Després de 9 mesos de burocràcia i tres visi­tes a casa de dos assis­tents soci­als per ava­luar Can­del –un gran depen­dent per culpa d'un infart cere­bral que el va dei­xar amb mig cos immòbil i sense parla intel·ligi­ble als 50 anys–, li van comu­ni­car que com a ajuda dic­tada per la llei de la dependència li cor­res­po­nien 0,99 euros men­su­als. “És kafkià, un insult”, explica Comes, que entén que “l'admi­nis­tració juga amb els sen­ti­ments”. “Sim­ple­ment, ho podrien dir des de l'inici i no després de tant de temps i tanta expec­ta­tiva”, explica l'actriu.

Tot i que encara no es coneix la quan­ti­tat mínima garan­tida, Tudela ha expli­cat que pot­ser es podria començar a fer efec­tiva d'aquí a un mes. El grup par­la­men­tari de CiU, molt crític amb l'apli­cació de la llei, ha cele­brat la ini­ci­a­tiva però ha recla­mat que la mesura "s'apli­qui amb la màxima rapi­desa, que tin­gui efec­tes retro­ac­tius i que la quan­ti­tat sigui prou subs­tan­cial per cobrir les des­pe­ses reals a Cata­lu­nya". Segons el dipu­tat Josep Lluís Cle­ries, amb aquesta acció "el govern ha aca­bat donant la raó a CiU " i adme­tent que la llei és dis­cri­mi­natòria per a Cata­lu­nya “ja que el seu model de finançament és únic i uni­forme per a tot l’Estat, sense tenir en compte el major cost de la vida al nos­tre país”.

Pro­ble­mes de cofi­nançament
D'altra banda, la llei de la dependència també xoca amb les aju­des que fins ara donava la Gene­ra­li­tat, les del pro­grama Viure en família, 240 € al mes, i els PUA (Pro­grama d'aju­des d'atenció social a per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat), ajuts que en la majo­ria dels casos tenen caràcter tècnic i ser­vei­xen, per exem­ple, per com­prar una barana per al llit o adap­tar una dutxa. S'entén que l'ajut de la llei de la dependència ja inclou aquests diners –que resul­ta­ven insu­fi­ci­ents en molts casos– i, per tant, es des­comp­ten del càlcul final per evi­tar-ne la dupli­ci­tat. Així, molts depen­dents i fami­li­ars, s'han tro­bat que el resul­tat de la gestió era, segons ells, "ridícul", molt menor al que s'havia anun­ciat.

EXPLICA'NS EL TEU CAS, EXPOSA'NS LA TEVA QUEIXA A L'ADREÇA DE COR­REU ELECTRÒNIC depen­den­cia@​avui.​cat