Societat

La llei de la dependència no arrenca

El 67% de les ajudes que s'ofereixen són les corresponents a una persona de la família que es fa càrrec del dependent

EXPLICA'NS EL TEU CAS, EXPOSA'NS LA TEVA QUEIXA A L'ADREÇA DE CORREU ELECTRÒNIC [email protected]


Només el 7,34 % de les persones que van sol·licitar l'ajuda de la llei de la dependència estan rebent la prestació. L'Estat, la Generalitat i els ajuntaments, les tres administracions que s'encarreguen de desplegar les ajudes, s'han vist desbordades pel nombre de sol·licituds (64.537), que es van començar a lliurar ara fa gairebé un any, el 21 de maig del 2007.

Fins i tot, la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ho va admetre a principi d'any, mentre s'excusava pel retard en la gestió: "Tot just hem començat a engegar la maquinària i confiem que en tres o quatre mesos ens haurem posat al dia".

La tardança es tradueix en 40.000 catalans valorats com a dependents que encara no reben aquesta ajuda. I, en gairebé un 10% dels casos, les prestacions arribaran a les famílies –ja que la llei té caràcter retroactiu– quan el dependent hagi mort.

L'embut, segons expliquen des de la conselleria d'Acció Social i Ciutadania, es va formar als municipis, els encarregats d'elaborar les valoracions, necessàries per establir el grau de dependència i els serveis i prestacions més adients. Per aquest motiu, la Generalitat va injectar nou milions d'euros als ajuntaments de tot Catalunya i va contractar 105 professionals.

A poc a poc, el desgavell del principi es va solucionant, però encara no es compleixen del tot els terminis establerts per la llei: tres mesos entre lliurament de la sol·licitud i la valoració i sis mesos per fer efectiva l'ajuda. Les últimes dades del mes de març revelen que s'han efectuat 45.853 valoracions de les 64.537 sol·licituds que s'han rebut. Però, de moment, només 5.060 dependents s'estan beneficiant d'una prestació.

La dona, pilar assistencial
En el període més propagandístic de la llei, el govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero i el de la Generalitat van assegurar que es prioritzaria l'oferta de serveis per descarregar la família. L’objectiu era alliberar la dona –tradicionalment la cuidadora social gratuïta que ha sostingut el sistema assistencial–, però a la pràctica aquest propòsit no es porta a terme. El 67% de les prestacions econòmiques que s'estan oferint són les corresponents a una persona de la família que es faci càrrec del dependent. Es tracta de l'ajuda econòmica més senzilla, uns 506 € al mes si es cobra la més alta. Les últimes xifres mostren que a tot Catalunya només 16 persones (1,65%) disposen d'una ajuda per al servei d'atenció domiciliària, i 8 persones, d’un assistent personal (0,5%).
El director del programa pel desplegament de la llei a Catalunya (Prodep), Jordi Tudela, explica que “com a la resta d'Europa, en principi el recurs més demanat és el del cuidador no professional, seguit de la residència”. “Dintre de tres o quatre anys es prodrà avançar definitivament al sistema de serveis com ha passat en altres països”, ha especificat a l'AVUI.cat.

Tudela també ha explicat que a partir del mes de setembre es vol crear un sistema de suport als familiars que s'encarreguen d'algun dependent. Rebrien una formació bàsica en un curs per, després, "si volen, dedicar-s'hi professionalment perquè estaran qualificats”, ha afirmat.

Mínim garantit
Després de rebre diverses queixes al respecte, la conselleria d'Acció Social i Ciutadania està estudiant fixar una quantitat mínima com a prestació econòmica amb la finalitat d'evitar que les persones que perceben ajudes similars les vegin retallades. Aquest és el cas de l'actriu Mercè Comes i la seva parella, Carles Candel.

Després de 9 mesos de burocràcia i tres visites a casa de dos assistents socials per avaluar Candel –un gran dependent per culpa d'un infart cerebral que el va deixar amb mig cos immòbil i sense parla intel·ligible als 50 anys–, li van comunicar que com a ajuda dictada per la llei de la dependència li corresponien 0,99 euros mensuals. “És kafkià, un insult”, explica Comes, que entén que “l'administració juga amb els sentiments”. “Simplement, ho podrien dir des de l'inici i no després de tant de temps i tanta expectativa”, explica l'actriu.

Tot i que encara no es coneix la quantitat mínima garantida, Tudela ha explicat que potser es podria començar a fer efectiva d'aquí a un mes. El grup parlamentari de CiU, molt crític amb l'aplicació de la llei, ha celebrat la iniciativa però ha reclamat que la mesura "s'apliqui amb la màxima rapidesa, que tingui efectes retroactius i que la quantitat sigui prou substancial per cobrir les despeses reals a Catalunya". Segons el diputat Josep Lluís Cleries, amb aquesta acció "el govern ha acabat donant la raó a CiU " i admetent que la llei és discriminatòria per a Catalunya “ja que el seu model de finançament és únic i uniforme per a tot l’Estat, sense tenir en compte el major cost de la vida al nostre país”.

Problemes de cofinançament
D'altra banda, la llei de la dependència també xoca amb les ajudes que fins ara donava la Generalitat, les del programa Viure en família, 240 € al mes, i els PUA (Programa d'ajudes d'atenció social a persones amb discapacitat), ajuts que en la majoria dels casos tenen caràcter tècnic i serveixen, per exemple, per comprar una barana per al llit o adaptar una dutxa. S'entén que l'ajut de la llei de la dependència ja inclou aquests diners –que resultaven insuficients en molts casos– i, per tant, es descompten del càlcul final per evitar-ne la duplicitat. Així, molts dependents i familiars, s'han trobat que el resultat de la gestió era, segons ells, "ridícul", molt menor al que s'havia anunciat.

EXPLICA'NS EL TEU CAS, EXPOSA'NS LA TEVA QUEIXA A L'ADREÇA DE CORREU ELECTRÒNIC [email protected]


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.