PATRIMONI
Pla per preservar els refugis antiaeris
La dignificació i reivindicació de l’autoorganització civil i popular davant l’opressió feixista és l’objectiu del pla director estratègic que preservarà el patrimoni dels refugis antiaeris de la ciutat de Barcelona. La comissió d’Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquesta setmana amb el suport de la majoria de grups municipals una moció presentada per ERC per posar en marxa aquest pla, que s’haurà de començar a redactar en un termini de tres mesos.
S’ha previst que inclogui la inspecció, documentació i catalogació dels refugis existents, amb atenció especial a aquells de titularitat privada que necessitin restauració. Actualment Barcelona en conserva prop de 1.400, i són exemples clars de planificació i enginyeria de l’època que, tal com va insistir el grup d’ERC, constitueixen un patrimoni històric material que cal estudiar i analitzar.
Així, es preveu la localització de nous refugis, l’estudi dels refugis coneguts i la viabilitat de la rehabilitació i obertura al públic d’alguns refugis, per ampliar la xarxa de refugis antiaeris visitables i constituir, amb el temps, una estructura que abasti el conjunt de la ciutat. En el marc del pla també s’estudiarà la viabilitat de la restauració i obertura al públic del refugi municipal de la plaça de Tetuan com a espai d’explicació de la funció i significació del conjunt de la xarxa de refugis antiaeris barcelonina, del paper de la ciutadania i de la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona en la seva construcció i de la transcendència de l’experiència barcelonina durant la Segona Guerra Mundial.
Un altre punt és la concepció i el desplegament d’una estratègia comunicativa que difongui aquest patrimoni singular dels refugis i el reivindiqui entre la ciutadania, a través de publicacions, exposicions, produccions audiovisuals, etc.
Barcelona va ser durant la Guerra Civil un banc de proves de bombardejos indiscriminats contra la població civil, que després s’estendrien per Europa durant la II Guerra Mundial.
Refugi de Companys
Els bombardejos van generar un fort corrent de resistència ciutadana. Se sap que hi ha refugis comunitaris, privats, de fàbriques col·lectivitzades, d’institucions republicanes i també els que van ocupar dirigents polítics com ara Lluís Companys i Juan Negrín. La diversitat és important. Els centenars de refugis descoberts i documentats fins avui estan escampats per tots els barris i districtes de la ciutat, són de titularitat pública o privada, tenen una extensió variable, presenten un grau de conservació ben divers –que fa que alguns siguin susceptibles de ser rehabilitats i oberts al públic i altres només puguin ser documentats– i responen a diferents tipologies: refugis en equipaments i espais públics, en fàbriques, en edificis d’habitatges...
N’hi ha alguns de més estudiats, com ara el del carrer València. Es troba a la confluència amb el passeig de Sant Joan i s’identificava amb el número 95. Fa 350 metres de llarg, té dues fileres de bancs i disposava de latrines, cuina i una clínica. El van sufragar els mateixos veïns, i per aquest motiu a les parets encara té una numeració que correspon a l’espai que havia d’ocupar cada família, per facilitar-ne el reagrupament durant els bombardejos. Per construir i mantenir el refugi, es van recaptar donatius setmanals, que variaven en funció de si la família col·laborava també aportant-hi mà d’obra.