Societat
Igualtat impulsa un decàleg per assegurar l’empadronament a tothom
El departament d’Igualtat ha impulsat un decàleg per unificar procediments i criteris a tots els municipis en la gestió de l’empadronament. L’objectiu és garantir l’obligació per part de l’Administració de facilitar el dret dels veïns a empadronar-se al municipi on viuen la major part del temps. Al mateix temps es vol ajudar els ajuntaments a obtenir una radiografia real i actualitzada de la seva població. Entre les 10 mesures que s’inclouen al decàleg s’estableix que s’han de resoldre les sol·licituds amb celeritat i sempre abans de tres mesos en compliment dels requisits i, en cas de denegar la inscripció, aquesta ha d’estar motivada basant-se exclusivament en la normativa del padró. A més, es recorda que no espot donar un tracte diferenciat per raó d’origen o nacionalitat.
El document s’ha treballat amb el món local i ha estat signat per l’Associació de Micropobles de Catalunya, així com pels ajuntaments de Barcelona, Girona, Lleida, Reus, el Prat de Llobregat, la Diputació de Tarragona, la Secretaria de Governs Locals de la Generalitat de Catalunya i el departament d’Igualtat.
El director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans del Departament, Adam Majó, ha afirmat que era necessari establir un marc d’actuació comú davant d’una legislació que “deixa marge per a la interpretació”. Majó ha destacat la necessitat que tots els consistoris segueixin uns mateixos criteris i procediments i que aquests siguin “inclusius i realistes”. Ha afegit que l’objectiu és que cap veí es quedi sense estar empadronat per tal d’evitar situacions d’exclusió social, greuges entre municipis i distorsions en el registre del padró. També s’estableix que s’han d’empadronar les persones que viuen de forma irregular en un habitatge, amb la comprovació prèvia de la residència efectiva.
Ara, la conselleria farà diverses presentacions del decàleg arreu del territori per tal de fer-lo extensiu a tots els ajuntaments de Catalunya i sumar adhesions.
Igualtat ha destacat que l’empadronament en el lloc de residència és un dret i una obligació de totes les persones que viuen en un municipi, i alhora és la porta d’entrada a altres drets reconeguts, com l’educació o la salut. A més, ha destacat que és una eina de planificació imprescindible per als municipis, ja que els permet conèixer el nombre real de persones que hi viuen.
Empadronats on sigui
Entre les mesures del decàleg hi ha també la d’acceptar les autoritzacions escrites de la direcció d’establiments residencials col·lectius com ara hostals o albergs o algun altre document acreditatiu que s’hi està residint, acceptar els infrahabitatges com ara barraques o caravanes sempre que siguin fixos i donar la possibilitat d’empadronar-se en una adreça alternativa, que pot ser la del mateix ajuntament o de qualsevol altra dependència municipal, mitjançant un informe de coneixement de residència, en casos d’infrahabitatge o persones sense domicili.
En el cas de persones en situació de sensellarisme o sense domicili fix, es diu que els serveis socials han d’elaborar una valoració corresponent sobre la residència habitual efectiva al municipi indicant-hi l’adreça que ha de figurar a la inscripció padronal, que pot ser la de l’ajuntament, la de l’alberg municipal, la del lloc de pernoctació o una altra. En el cas de relloguers, el decàleg afirma que s’ha de fer prevaldre el deure d’empadronament quan la persona no pot acreditar un títol de propietat o lloguer i s’han de fer les comprovacions necessàries.
Per últim, estableix que no s’ha de donar un tracte diferenciat en la gestió del padró en funció de l’origen, la nacionalitat o qualsevol altra situació personal, llevat dels casos que determina l’Institut Nacional d’Estadística (INE), com per exemple les persones procedents de conflictes bèl·lics.
Tot i que la normativa d’àmbit estatal estableix que la gestió del padró correspon als municipis, per l’afectació que aquest tràmit té en els drets i les condicions de vida de les persones, la Generalitat ha posat en marxa una estratègia per informar, formar i sensibilitzar sobre la necessitat d’incloure el padró municipal a tots els veïns. En el marc d’aquesta estratègia, es proposa aquest document de treball.
