El País Valencià consuma el canvi de lleis anticatalà

Tres d’una tongada. Les Corts del País Valencià han aprovat avui tres lleis que desmunten lingüísticament allò que d’altres administracions havien construït durant dècades, coincidint amb un any al govern del PP i Vox. Han aprovat la llei d’À Punt, l’anomenada de “llibertat educativa” i la que regula el funcionament de l’Agència Valenciana Antifrau.

La llei de llibertat “educativa” deroga la llei de plurilingüisme del 2018 que establia un mínim del 25% de l’ensenyament en català i un mínim en castellà. A la nova norma es permet a les famílies triar la llengua d’escolarització i marca uns mínims de sol·licituds per poder obrir classes en valencià, un percentatge (20%) al qual tant des d’Escola Valenciana com des del sindicat d’ensenyament STPEV creuen que serà complicat arribar, sobretot a les zones amb predomini del castellà. Aquesta discriminació notòria per al català, llengua pròpia al País Valencià, la condemna a una minorització progressiva. La llei de PP i Vox també elimina el requisit de coneixement del valencià per exercir de docent, que passa a ser un mèrit en alguns cossos docents, inclòs el d’inspecció. També determina que les comunicacions dels centres hauran de ser en català i castellà, i l’alumnat podrà fer les proves en català o castellà independentment de la llengua vehicular de l’assignatura.

Tant el PSPV com Compromís ho consideren un atac frontal a la llengua i així ho van expressar ahir en el debat previ, tot recordant que fa més de tres-cents anys que Espanya vol eliminar-la però resisteix. Entitats com Escola Valenciana i Acció Cultural del País Valencià ja han anunciat que continuarien les mobilitzacions contra la llei.

La llei dels mitjans de comunicació públics, permet l’entrada del castellà a les emissions d’Apunt. Tot i alguns detalls de contractació i organitzatius, el més important de la nova norma que regula les ràdio i televisió valencianes és la pèrdua d’exclusivitat del valencià.

Finalment, la reforma de la llei de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció del 2016 consisteix a canviar i rebaixar la majoria necessària per a trinar-ne el director. S’equipara aquest càrrec al d’un director general. L’oposició considera que rebaixar la majoria en cas de bloqueig facilita col·locar al càrrec qui desitgi la majoria de govern. El lloc de director de l’agència resta vacant d’ençà del 25 de maig, quan es va acabar el mandat de Joan Llinares, que en fou el primer titular.