El futur també es teixeix
L’Escola de Teixits de Punt de Canet tanca els actes del centenari amb la publicació d’un llibre que en recull la trajectòria
Nascuda com a centre de formació de treballadors, s’ha convertit en un referent estatal de la recerca en tecnologia tèxtil
“El llibre vol ser un homenatge a la gent que va impulsar el centre i que l’ha acompanyat en aquests cent anys d’història. Als mestres, alumnes, empresaris i institucions que mai no han deixat de creure-hi i apostar pel seu futur.” Òscar Figuerola és l’autor d’Escola de teixits de Canet de Mar. Formació i recerca: 1922 i 2022, un volum amb més de 200 imatges i documents fruit d’una intensa recerca arxivística i que es presentava a mitjan juny com a colofó de la celebració del centenari de l’equipament canetenc. Figuerola, responsable de documentació i informació del mateix centre, destacava que malgrat disposar d’una obra prèvia recopilatòria que es va editar amb motiu del 75è aniversari, aquest últim llibre ha permès “descobrir un munt d’informació nova i d’anècdotes que havien quedat amagades i que ara poden ser compartides”. “El llibre recull una introducció totalment nova en què s’expliquen les característiques del centre avui dia i hi afegeix la història de l’ensenyament tècnic a Espanya des del 1850 fins al 2022”, indica Figuerola. L’obra continua amb tres capítols cronològics. El primer, dedicat als orígens de l’escola “des que es va fer el concurs fins que es va obrir el centre el 1922”, i, posteriorment, quan es va consolidar el projecte, entre el 1932 i el 1939. El segon apartat, des del 1939 fins avui, incorpora a la informació que ja es coneixia tota la trajectòria de l’escola de nit. “Els cursos que es feien als treballadors del tèxtil i que es van mantenir fins al 1983, quan es va obrir el centre de formació professional diürn”, puntualitza l’autor. La tercera etapa, del 1997 al 2022, és totalment nova i recull el testimoni del 75è aniversari afegint-hi els anys d’empenta del centre des de finals dels anys noranta fins a la crisi de la matrícula, el tancament de l’escola de formació professional, el procés d’adscripció a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la transformació en el Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil (CRTTT). Primer, amb la direcció científica de Cetemmsa, actualment Eurecat, i la direcció organitzativa i patrimonial de la Diputació de Barcelona.
Figuerola concreta que “la història del centre ens relliga les seves fortaleses i les seves debilitats”. I assenyala que l’escola és forta perquè va néixer de la voluntat dels industrials i polítics catalanistes en un moment en què la formació tècnica era cabdal per fer avançar el país. “Però al mateix temps aquest catalanisme és escapçat pel militarisme conservador, centralista i agrari present en les dues dictadures que viurà el país i això debilitarà el centre”, precisa. Una debilitat a la qual caldrà afegir que va ser una aposta avançada al seu temps i obligada a tancar poc després de néixer. “S’obre el 1922 i el 1926 es tanca, però quan ressorgeix el 1931 aviat es convertirà en un equipament cabdal”, comenta. Per l’autor de l’obra, una fortalesa més a afegir a la història de l’Escola de Teixits és la seva capacitat d’adaptar-se a les necessitats del sector. “Arriba al segle XXI superant tots els embats i com a centre de recerca i de transferència tèxtil. Una singularitat que li permetrà, per exemple, donar cabuda aviat a una màquina nova amb la qual es podrà fer fil orgànic a partir de cel·lulosa de fusta”, avança. En aquest sentit, Figuerola considera que la particularitat de l’equipament també ha estat reconeguda en l’àmbit educatiu, ja que gràcies al conveni amb la Generalitat s’hi duen a terme els cicles de fabricació tèxtil i de moda, confecció i patronatge i moda de formació professional dual amb més de 120 alumnes vinculats a l’institut Lluís Domènech i Montaner de Canet.
Visibilitzar el paper de la dona
L’any 1921 el regidor catalanista Josep Fors Vidal (que seria alcalde de Canet entre el 1931 i el 1934) va esperonar l’Ajuntament per adquirir el 1920 la finca particular de Can Muní per cedir-la a la Mancomunitat i ubicar-hi el centre educatiu. “L’Escola de Teixits de Canet va ser pensada per a una formació tècnica eminentment masculina, però Fors ja va demanar al Consell de Pedagogia que també tingués en compte les dones que treballaven a les fàbriques tèxtils”, explica Figuerola, que hi afegeix que la recerca documental ha permès descobrir que entre els primers sis alumnes del centre hi va haver una dona, la Joaquima Soler, que va superar sense dificultats l’examen d’ingrés. “Va generar sorpresa, perquè els responsables de l’època van deixar escrit: «Se’ns ha inscrit una senyoreta!»”, afirma. Un altre dels noms femenins vinculats al centre és el de Maria Saus, mestra de l’escola Montessori a Canet de Mar des del 1923 i que durant sis anys va fer classes de francès i de català a l’escola tècnica. “A partir de l’any 1935 ja s’hi admeten dones i s’hi incorpora una altra mestra, l’Angeleta Compte, que formarà part del claustre del professorat fins al 1964”, hi afegeix Figuerola, que destaca la importància de deixar constància de la petjada femenina, de visibilitzar-la, en un sector, encara ara, majoritàriament pensat per a homes. La llista, però, continua. L’any 1964 es gradua la primera enginyera i el 1978, la primera professora. “També deixem constància que a principis dels anys noranta només el 7% dels alumnes eren noies i que a mitjan 2000 el percentatge s’havia disparat fins al 50%”, especifica, i admet que afegir aquesta informació era un deute pendent, perquè no s’havia pogut incloure en la primera publicació oficial sobre la història de l’escola.