La Sida celebra el seu dia mundial amb 33 milions d'afectats a tot el món

El món ha celebrat aquest dissabte el dia Internacional de la Sida, una epidèmia que afecta actualment més de 33 milions de persones a tot el món i que ha contagiat uns 2,5 milions de persones en els últims dotze mesos. En el que portem d'any, la Sida ha causat uns 2 milions de morts, amb un tràgic ritme de 900 nens morts a diari, a més de 15 milions d'orfes per aquesta causa, la majoria d'ells a l'Àfrica subsahariana. Dues terceres parts dels afectats arreu del món no tenen accés als tractaments antirretrovirals, i només una de cada deu persones tenen accés als mitjans per prevenir aquesta malaltia.

El 1988, la majoria dels casos enregistrats del virus de d'Immunodeficiència adquirida (VIH) es localitzaven als Estats Units, i la majoria dels afectats eren homes. A l'actualitat és present a tots els països del món, i la meitat de les persones que porten el virus són dones, segons paraules del director general de ONUSIDA.

A més dels greus efectes per la salut, la dolença també té importants conseqüències socials, econòmiques i, fins i tot, polítiques. La organització Human Rights Watch ha denunciat els abusos a tot el món relacionats amb la Sida, que afecten sobretot comunitats discriminades: dones, nenes, homosexuals, prostitutes, drogodependents, immigrants i presos. Molts dels afectats pel VIH podrien dur una vida normal amb els nous tractaments i, tot i així, no ho fan a causa dels prejudicis, tant a nivell laboral, sanitari, jurídic o familiar, que pateixen.

Catalunya ha iniciat aquest dissabte una campanya contra la discriminació laboral dels infectats pel VIH, en el marc de la celebració del Dia Mundial de la Sida. Sota el lema "Evitem la discriminació. Tots junts ho aconseguirem", la consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, i representants de sindicats i patronals han protagonitzat un acte institucional a la Generalitat.

L'acte ha començat a primera hora del matí amb el desplegament de dos tapissos "Memorial de la Sida" situats a les façanes de la Generalitat i l'Ajuntament, organitzat per l'organització "Projecte dels Noms-Hispanosida". Salut vol ajudar a evitar els prejudicis cap a les persones amb Sida a la feina, fomentant la sensibilització en el món empresarial i assessorant persones que hagin pogut estar discriminades per patir el virus.

Des del començament de l'epidèmia, l'octubre del 1981, fins al 30 de setembre del 2007 s'han diagnosticat a Catalunya 15.762 casos de Sida, dels quals el 80,5% són homes. La població més afectada és la d'edats compreses entre 25 i 39 anys. Pel que fa al sistema voluntari de declaració de nous diagnòstics d'infecció per VIH, des de la posada en marxa el 2001 fins al 30 de setembre del 2007, s'han notificat 4.273 nous diagnòstics d'infecció pel VIH (el 77,2% homes). Entre l'1 de gener i el 30 de setembre d'aquest any a Catalunya es van diagnosticar 115 casos de sida i 243 de VIH. En el balanç dels últims 15 anys, els més crítics van ser el 1994 i el 1995, amb més de 1.500 persones infectades de sida.

La principal via de transmissió del VIH entre els nous diagnòstics és la via sexual, amb un 78,6%. D'altra banda, gairebé el 40% dels nous casos es van diagnosticar tard, sobretot entre homes heterosexuals majors de 49 anys.

La secretaria del Pla Nacional sobre el Sida, Teresa Robledo, ha advertit que les infecciones por (VIH), a Espanya, han augmentat entre els joves homosexuals

Per a combatre aquest fenomen, el Ministeri de Sanitat posarà en marxa el proper dilluns una campanya destinada a fomentar la utilització dels profilàctics entre aquest col·lectiu sota el lema "No sense ell".

A la legislatura actual, segons la organització, s'hi ha produït un augment considerable de la Ajuda Oficial al Desenvolupament, que ha passat de 2.428 milions d'euros al 2005 a més de 4.289 en el present exercici. Per a complir el compromís establert per la comunitat internacional d'aconseguir al 2010 l'accés universal al tractament contra el VIH, es necessari realitzar una inversió total de 49.195 milions d'euros anuals, en la que Espanya tindria que contribuir amb el tres per cent.