Societat

societat

Una explotació del Collsacabra pateix l’atac del llop per sisena vegada

Arran de l’última incursió, el departament li ha recomanat tancar les ovelles tota la nit durant quinze dies

El ramader demana una solució adaptada a la seva activitat i mida

Una explo­tació rama­dera de Pruit, a Osona, ha patit un nou atac del llop. És el sisè sotrac d’ençà el maig es va detec­tar el pri­mer atac al Coll­sa­ca­bra. Joan Pròsper Fatjó-Vilas afirma que se sent “impo­tent” davant la situ­ació, segons recull ACN. Diu que ha seguit “al peu de la lle­tra” les mesu­res pro­po­sa­des pel Depar­ta­ment d’Acció Climàtica però “no han fun­ci­o­nat”. Després de l’últim atac li han reco­ma­nat que tan­qui les ove­lles tota la nit durant quinze dies per inten­tar que el llop canviï d’hàbits. Ell, però, reclama una solució que s’adapti a la rea­li­tat de la seva explo­tació. “Han de pro­te­gir el rama­der abans que el llop i estan fent al revés”, asse­nyala. I és que les malles elec­tri­fi­ca­des de metre setanta no han estat cap impe­di­ment perquè el llop del Coll­sa­ca­bra con­tinuï amb els atacs. Mal­grat la pro­tecció, pro­por­ci­o­nada pel Depar­ta­ment d’Acció Climàtica als rama­ders afec­tats, aquest agost Les Viles de Pruit ja ha patit dos atacs, un a prin­ci­pis de mes i l’últim, la set­mana pas­sada. I en total ja suma una vin­tena d’ove­lles mor­tes. El rama­der, Joan Pròsper Fatjó-Vilas, explica que sem­bla com si el llop ja hagués tro­bat la manera d’actuar per acon­se­guir el seu objec­tiu: pri­mer les espanta, fins que una de les ove­lles tira a terra la malla elec­tri­fi­cada, i lla­vors és quan les assalta. La solució que li ha plan­te­jat el depar­ta­ment arran de l’últim atac és tan­car el ramat a la nau. També li han encer­clat l’edi­fici amb un mallat. Fatjó-Vilas prac­tica la rama­de­ria exten­siva amb el seu ramat de més de 560 ove­lles i no veu clara la mesura de tan­car-les ja que això implica que els ani­mals no es puguin ali­men­tar com ho fan nor­mal­ment. Amb la calor de l’estiu les ove­lles men­gen a pri­mera hora del dia i cap al tard, i durant el dia des­can­sen i bus­quen recer sota els arbres de la finca.

Des que van començar els atacs del llop, les ove­lles de Fatjó ja han per­dut uns dos qui­los i mig. En part per l’estrès que els han pro­vo­cat els atacs, que fa que men­gin menys, però també pensa que el fet de tan­car-les i limi­tar els moments en què poden pas­tu­rar faci que el pro­blema s’agreugi. “Això no és benes­tar ani­mal”, lamenta. I si les ove­lles no acon­se­guei­xen el seu pes per ven­dre’n la carn, sor­geix una altra deri­vada que pot fer peri­llar el negoci. “Ara m’hi estic jugant les ven­des del mes de febrer”, lamenta. A més de tots els sobre­cos­tos, com per exem­ple el de fer venir el vete­ri­nari, cada vegada que hi ha hagut un atac. Per tot ple­gat també les està ali­men­tant amb men­jar que ja tenia emma­gat­ze­mat per més enda­vant. I si les ove­lles no pas­tu­ren els camps de la finca, també s’haurà d’aca­bar fent de manera mecànica per tenir els ter­renys a punt per la sem­bla. Un cost que estima en uns 5.000 euros extra.

“Quinze dies per can­viar d’hàbits”

Segons les indi­ca­ci­ons d’Acció Climàtica, els quinze dies de tenir el ramat tan­cat a la nau han de ser­vir perquè el llop canviï d’hàbits. Fatjó-Vilas, però, no ho veu gens clar. “Jo penso que aquest llop s’ha ins­tal·lat còmoda­ment a casa meva. Ho té tot. Té men­jar, té llocs per fugir i llocs on amar­gar-se”, lamenta. Ara Fatjó ja espera amb delit que comenci la tem­po­rada de caça i que amb una mica de sort els trets per caçar el sen­glar també espan­tin el llop i el facin fora de la seva finca.

Les solu­ci­ons que li ha anat pro­po­sant Acció Climàtica no han fun­ci­o­nat, segons Fatjó, i per això con­ti­nua rei­vin­di­cant una solució adap­tada a la seva rea­li­tat i dimensió. De fet, des dels pri­mers atacs, el rama­der ja va dema­nar al depar­ta­ment, que compta amb fons per aju­des a aquest tipus d’atacs, la cons­trucció d’una estruc­tura d’obra, amb mallat fix, on poder tan­car les ove­lles.

Des del Depar­ta­ment d’Acció Climàtica, però, de moment no con­tem­plen l’opció que demana Fatjó i expli­quen que s’ha fet un con­veni de pro­tecció amb el rama­der que durarà dos mesos pel qual el pagès rebrà un import per pro­te­gir cadas­cun dels caps de bes­tiar. També tenen pre­ve­uen fer pre­venció a l’exte­rior amb un esca­mot petit. A més, reco­ma­nen man­te­nir les malles, els sons acústics dis­su­a­sius i el filat que envolta l’edi­fi­cació on actu­al­ment tanca les ove­lles. També reco­ma­nen que seria bo que es comptés amb un gos de pro­tecció. Unes mesu­res, que segons afirma el rama­der, no fun­ci­o­nen. En els tres mesos des que les ove­lles van patir el pri­mer atac, Fatjó-Vilas s’ha plan­te­jat llençar la tova­llola mol­tes vega­des. “Però tre­ba­llar amb el ramat és la meva vida. He cres­cut amb això, aquesta finca me l’estimo i no sé què faria sense les ove­lles. Jo per elles ho dono tot”, asse­nyala emo­ci­o­nat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia