Societat

Arantxa Hernáez

Criminòloga i experta en inserció laboral de persones privades de llibertat

“No es pot ajudar a tothom però almenys s’ha d’intentar”

“Mentre els polítics parlen d’immigració no parlen d’altres problemes que no resolen i es van sumant al discurs de l’extrema dreta”

“Quan ets jove, si ningú t’orienta és més fàcil caure en conductes inapropiades. En els joves val la pena invertir diners i temps”

Albiol és proper a la gent però pensa a guanyar vots i per això estigmatitza col·lectius
L’expresidenta del Col·legi de Criminologia és experta en inserció laboral dels reclusos i en delinqüència juvenil. Treballa al Centre d’Iniciatives per a la Reinserció del Departament de Justícia.
Fa uns dies va ser molt comentat un tuit de l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, on explicava que havia coincidit en un ferri amb immigrants marroquins amb ulleres de sol i cos de gimnàs i que ja sabíem tots què passaria després. Què en va pensar?
Que és un comentari racista, que respon a una idea zombi, un estereotip que ens fem dels altres per categoritzar el nostre cervell i que es transmet entre persones però no està contrastat científicament. Una persona negra ha de ser de fora? Si és atlètica viu bé gràcies als diners que li regalem? I si són nois que estan integrats laboralment i estaven de vacances?
Però el comentari va despertar ràpidament tant els seus seguidors com els seus detractors, per no parlar de la presència als mitjans que va aconseguir.
És que ja el fa per buscar notorietat. Els polítics ens estan acostumant a aquest discurs. El fan amb el Netejant Badalona i també amb el Pla Endreça de Barcelona. Mentrestant no parlen d’altres problemes que no resolen i es van sumant al discurs de l’extrema dreta de culpar l’immigrant. I així s’han estereotipat alguns missatges.
També a Badalona han estat notícia la retirada del carrer de piscines, cadires i carros de la compra, o la persecució de petites activitats econòmiques il·legals, com la venda de menjar o el transport de material de construcció. Es persegueix la pobresa o es vetlla pel compliment de la llei?
És una política reactiva. Els polítics, quan hi ha un problema, volen donar una resposta ràpida. No nego que tots aquests exemples generin problemes, com poden ser la brutícia o la competència deslleial, però la solució, a mitjà i a llarg termini, passa per buscar la causa d’aquestes situacions i destinar-hi recursos. Hi ha d’haver professionals que vetllin per aquesta gent i puguin avaluar si hi ha alternatives. No es pot permetre la il·legalitat i no es pot ajudar a tothom, però almenys s’ha d’intentar. Potser qui fa arepes i les ven al carrer pot treballar a la restauració.
Què més pot fer l’administració, en aquests casos?
Fixem-nos en l’exemple de les piscines i les cadires al carrer. Hi ha qui viu en pisos petits, on hi fa calor. Potser el que s’ha de procurar és que facin una bona apropiació de l’espai públic. Per què no posar taules o cadires a les places, com s’ha fet a Barcelona? Compartir l’espai públic ajuda a crear comunitat. Però s’ha de planificar amb experts, el disseny urbanístic ha de tenir un sentit, i s’hi han d’invertir diners i tenir clar que les solucions no són a curt termini, malgrat que la ciutadania ho reclami. I si dones alternatives pots perseguir l’incivisme. Ningú vol viure en un barri degradat. L’educació és la millor recepta, però no funciona a curt termini.
García Albiol ha estat al centre de la polèmica però les seves polítiques tenen l’aval del 55,73% dels votants. Badalona és racista o té aporofòbia?
No es pot negar que és proper a la gent i l’escolta i mira de posar remei. Això es pot invertir per buscar altres tipus de solucions, perquè un alcalde ha d’atendre tota la ciutadania. Ell actua pensant a guanyar vots i per això estigmatitza col·lectius.
Sentim molts polítics dient que s’ha d’invertir més en seguretat i ho relacionen només amb la idea de tenir més policia. Per què els empipa, als criminòlegs?
Perquè invertir en seguretat és molt més que això. Obliden tot el tema de la prevenció i de donar oportunitats a la gent abans no necessiti delinquir per sobreviure. Fins i tot quan parlen de policia només es refereixen a la part punitiva, quan vivim en un dels països més segurs d’Europa. I la part de mediació? Per què la ignoren, si és clau per ser propers i tenir control social?
La sensació d’inseguretat és molt subjectiva, però abunden les notícies de lladres multireincidents que segueixen al carrer. Diferents organismes estan demanant condemnes més severes. És la solució?
Per començar, aquesta informació es pot difondre d’una manera diferent. Seria més útil, si volem frenar-ho, esbrinar per què estan robant. Potser s’han de detenir les màfies que tenen darrere.
Això és practicar ‘bonisme’ amb qui roba?
No, és posar el focus en l’origen del problema. Però és més fàcil netejar el carrer que perseguir les màfies. Els mitjans teniu la responsabilitat d’anar més enllà del titular. Albiol regala molts titulars, però no surt del discurs fàcil i repetitiu.
Un delinqüent comú és una persona que no ha tingut oportunitats en la vida?
Si parlem de robatoris sense violència o tràfic de droga, acostuma a ser gent que no ho ha tingut fàcil. La delinqüència és multicausal. Ni els que venen de fora venen a delinquir ni els nacionals som tots uns sants. A la presó acaben més persones amb risc de pobresa alt. També hi ha polítics que han robat i en canvi la societat no els percep com a delinqüents.
Parli’ns de la seva experiència inserint al mercat laboral persones privades de llibertat. És un camí reeixit?
I tant que ho és. Amb els joves és un camí molt gratificant perquè els ensenyes a viure en societat. Quan ets jove, si ningú t’orienta és més fàcil caure en conductes inapropiades. En els joves val la pena invertir diners i temps. I canviar la llei actual, perquè quan troben una feina no hi poden accedir perquè no tenen papers. Però és una llei molt tramposa, perquè les polítiques d’immigració no responen a un consens científic. Responen a les idees que es transmeten sense fonamentació.
Com per exemple que és fàcil que ens ocupin el pis?
La majoria d’ocupacions són de gent que no pot pagar un pis, però l’alcalde de Badalona parla d’ocupacions conflictives. A mi em pot molestar el veí de tota la vida que posa la tele molt alta. Fa política amb les ocupacions, però més enllà de desocupar no resol el problema de la manca d’habitatge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia