“No es pot ajudar a tothom però almenys s’ha d’intentar”

L’expresidenta del Col·legi de Criminologia és experta en inserció laboral dels reclusos i en delinqüència juvenil. Treballa al Centre d’Iniciatives per a la Reinserció del Departament de Justícia.

Que és un comentari racista, que respon a una idea zombi, un estereotip que ens fem dels altres per categoritzar el nostre cervell i que es transmet entre persones però no està contrastat científicament. Una persona negra ha de ser de fora? Si és atlètica viu bé gràcies als diners que li regalem? I si són nois que estan integrats laboralment i estaven de vacances?

És que ja el fa per buscar notorietat. Els polítics ens estan acostumant a aquest discurs. El fan amb el Netejant Badalona i també amb el Pla Endreça de Barcelona. Mentrestant no parlen d’altres problemes que no resolen i es van sumant al discurs de l’extrema dreta de culpar l’immigrant. I així s’han estereotipat alguns missatges.

És una política reactiva. Els polítics, quan hi ha un problema, volen donar una resposta ràpida. No nego que tots aquests exemples generin problemes, com poden ser la brutícia o la competència deslleial, però la solució, a mitjà i a llarg termini, passa per buscar la causa d’aquestes situacions i destinar-hi recursos. Hi ha d’haver professionals que vetllin per aquesta gent i puguin avaluar si hi ha alternatives. No es pot permetre la il·legalitat i no es pot ajudar a tothom, però almenys s’ha d’intentar. Potser qui fa arepes i les ven al carrer pot treballar a la restauració.

Fixem-nos en l’exemple de les piscines i les cadires al carrer. Hi ha qui viu en pisos petits, on hi fa calor. Potser el que s’ha de procurar és que facin una bona apropiació de l’espai públic. Per què no posar taules o cadires a les places, com s’ha fet a Barcelona? Compartir l’espai públic ajuda a crear comunitat. Però s’ha de planificar amb experts, el disseny urbanístic ha de tenir un sentit, i s’hi han d’invertir diners i tenir clar que les solucions no són a curt termini, malgrat que la ciutadania ho reclami. I si dones alternatives pots perseguir l’incivisme. Ningú vol viure en un barri degradat. L’educació és la millor recepta, però no funciona a curt termini.

No es pot negar que és proper a la gent i l’escolta i mira de posar remei. Això es pot invertir per buscar altres tipus de solucions, perquè un alcalde ha d’atendre tota la ciutadania. Ell actua pensant a guanyar vots i per això estigmatitza col·lectius.

Perquè invertir en seguretat és molt més que això. Obliden tot el tema de la prevenció i de donar oportunitats a la gent abans no necessiti delinquir per sobreviure. Fins i tot quan parlen de policia només es refereixen a la part punitiva, quan vivim en un dels països més segurs d’Europa. I la part de mediació? Per què la ignoren, si és clau per ser propers i tenir control social?

Per començar, aquesta informació es pot difondre d’una manera diferent. Seria més útil, si volem frenar-ho, esbrinar per què estan robant. Potser s’han de detenir les màfies que tenen darrere.

No, és posar el focus en l’origen del problema. Però és més fàcil netejar el carrer que perseguir les màfies. Els mitjans teniu la responsabilitat d’anar més enllà del titular. Albiol regala molts titulars, però no surt del discurs fàcil i repetitiu.

Si parlem de robatoris sense violència o tràfic de droga, acostuma a ser gent que no ho ha tingut fàcil. La delinqüència és multicausal. Ni els que venen de fora venen a delinquir ni els nacionals som tots uns sants. A la presó acaben més persones amb risc de pobresa alt. També hi ha polítics que han robat i en canvi la societat no els percep com a delinqüents.

I tant que ho és. Amb els joves és un camí molt gratificant perquè els ensenyes a viure en societat. Quan ets jove, si ningú t’orienta és més fàcil caure en conductes inapropiades. En els joves val la pena invertir diners i temps. I canviar la llei actual, perquè quan troben una feina no hi poden accedir perquè no tenen papers. Però és una llei molt tramposa, perquè les polítiques d’immigració no responen a un consens científic. Responen a les idees que es transmeten sense fonamentació.

La majoria d’ocupacions són de gent que no pot pagar un pis, però l’alcalde de Badalona parla d’ocupacions conflictives. A mi em pot molestar el veí de tota la vida que posa la tele molt alta. Fa política amb les ocupacions, però més enllà de desocupar no resol el problema de la manca d’habitatge.