LA CRÒNICA
La Moreneta fa sortir el sol a Montserrat
La litúrgia i els actes populars protagonitzen el segon dia d’obertura del Mil·lenari
Encara que estava tot mullat i que en un primer moment els actes populars de l’obertura del Mil·lenari de Montserrat –el ball dels gegants, els castells i la ballada de sardanes, on s’estrenava la Sardana del Mil·lenari, composta per Josep Maria Serracant– es van haver de fer sota cobert, a la porxada de l’entrada de la basílica, finalment i perquè hi havia molta gent esperant a fora i va parar de ploure, els gegants van poder ballar a la plaça i també s’hi van poder ballar sardanes. Per tant, la diada festiva es va poder salvar. Pels pèls, però.
Ahir, diumenge, va ser el segon dia d’obertura oficial dels actes del Mil·lenari. El dissabte a la nit va ser el dia dels discursos, el dia on hi van anar els polítics i tots els bisbes catalans, el dia en què dintre la basílica es va projectar un muntatge en què semblava que l’abat actual parlava amb l’abat Oliba, el fundador del monestir, i el futur abat del 3025. Dissabte el dia va acabar amb un espectacle de drons que van projectar la imatge de la Moreneta al cel. L’acte d’ahir va donar tot el protagonisme a la litúrgia, a la cultura popular i a la gent. Centenars de persones ja rondaven al voltant de la basílica a quarts de nou del matí, entre ells els feligresos del bisbat de Sant Feliu, que hi havien anat en romeria i s’hi havien quedat a dormir i des de primera hora ja se’ls podia veure esmorzant als bars o passejant i fent fotos.
La missa solemne va començar a les onze. La porta d’entrada de la basílica va ser oberta de bat a bat i l’abat Manel Gasch va entrar en processó acompanyat de tots els monjos de la comunitat i dels abats provinents dels monestirs d’arreu del món de la Congregació Sublacense-Cassinesa de l’orde de sant Benet, de la qual Montserrat en forma part. També van acompanyar l’abat unes monges del monestir de Sant Benet i el monjo Manuel Nin, a qui fa uns anys el papa va nomenar exarca dels catòlics grecs de ritu bizantí. Manuel Nin sempre crida molt l’atenció perquè tot i que és monjo de Montserrat i nascut al Vendrell duu aquella barba llarga i vesteix com mana el seu càrrec de bisbe, molt recarregat amb uns ornaments que són herència dels emperadors bizantins. Ahir, al final de la missa va llegir i cantar una pregària en grec i després, en parlar en català, va desconcertar part del públic. Molta gent no sap que Montserrat té monjos repartits per tot el món. Uns estudiant, altres fent classes, altres en missions, un fent de bisbe, altres encarregant-se de comissions vaticanes..., tots ambaixadors. Des de fa pocs dies un altre monjo, Ignasi M. Fossas, que a banda de doctor en litúrgia és metge, ha estat escollit abat president de la Congregació Sublacense-Cassinesa, per tant, també marxarà cap a Roma.
A la basílica de Santa Maria no hi cabia ni una agulla. S’havia triat la data del 8 de setembre per donar inici al Mil·lenari perquè és la solemnitat del naixement de la Verge Maria, titular de la basílica i patrona del monestir (i el sant de les marededeus trobades, com va recordar el pare abat, que no es va estar de felicitar Meritxells i Núries i totes les altres) i cada any és festa grossa. Va ser un acte on va predominar la música; va començar amb un Preludi d’orgue, d’Andreu Diport, interpretat pel monjo Agustí M. Piqué, un dels millors organistes del món, que viu a Roma, on té un càrrec al Vaticà, i va acabar amb El virolai, interpretat per l’Escolania i l’Escola Cantorum, el nou cor mixt.
Les misses amb els anys van canviant i ara tot es canta: es van cantar l’Evangeli (la Genealogia de Jesús) i es va cantar el parenostre també. En el llibret per seguir l’acte, els cants i les lectures estaven (per deferència amb tots els estrangers, sobretot els abats dels altres monestirs benedictins) en castellà, francès, italià i anglès. De fet, la primera lectura es va fer en castellà i part de la segona, en francès.
El pare abat Manel Gasch va lloar els mil anys de la comunitat benedictina, cadascuna en el seu temps i les darreres al temps d’un país i una cultura, i va felicitar l’Escolania, que té una tradició de 700 anys. És un dels cors de veus blanques més antics del món i ells són, moltes vegades, imant de gent que els vol escoltar. Manel Gasch, en la seva homilia, va explicar que el lema del Mil·lenari, “Ora lege labora rege te ipsum in communitate”, no és només un lema benedictí, sinó que també expressa “què pot aportar el monaquisme benedictí a la societat i al món contemporani”.
Va ser ja cap al final de l’acte litúrgic que es va produir un dels fets més aplaudits: el pilar de cinc davant el cambril de la Moreneta a càrrec dels Castellers de Vilafranca. Acabada la missa va ser quan es va activar el Pla Pluja i la mateixa colla no va poder fer castells a la plaça sinó dintre la porxada, igual que el ball de gegants i la sardana. Però amb tanta gent a fora, quan es va veure que sortia una mica el sol, tot es va traslladar a la plaça de Santa Maria, on s’havia d’haver fet des del principi. I es va poder ballar la sardana composta pel senyor Serracant, que, com va explicar ell mateix (tot i que no es va sentir gaire perquè no funcionava el micròfon), vol escenificar què significa Montserrat per a Catalunya. La Moreneta també ho va voler representar fent sortir una mica el sol.
