L’Àngel Girona la va ben encertar amb les espelmes

Els gegants d’Olot són sagrats. La tradició mana i, per tant, surten al carrer només els dies que toca, ballen amb música en directe de La Principal d’Olot i les coreografies i els passos són els que sempre han estat. Per això, és molt i molt rar que s’hi introdueixi alguna variant. La darrera dels últims anys, però, ha estat molt reeixida. Es tracta del ball de gegants, el segon dels balls, a la llum de les espelmes. I la veritat és que, quan s’apaguen els llums de la plaça Major i els espectadors encenen l’espelma, es crea una atmosfera molt especial, màgica. Cal tenir en compte que se’n reparteixen tres mil i no n’hi ha per a tothom. Els qui se’n queden sense, encenen el lot dels mòbils o simplement il·luminen les pantalles. Segurament si s’hagués de destil·lar l’essència de l’olotinisme, s’hauria d’envasar aquest ball de les espelmes. Cal agrair-ho a l’Àngel Girona, que es va empescar fa quasi trenta anys el que s’ha convertit, doncs, en un dels moments estel·lars de les Festes del Tura. L’altra modificació rellevant que s’hi va introduir es va produir cap als anys vuitanta del segle passat, quan en Gabriel Alcalde, en Girona, en Pam Vila i companyia van recuperar com es ballaven els gegants als anys quaranta i cinquanta gràcies a una filmació de l’Àngel Vila i, a més, van crear una coreografia que porta els gegants a acostar-se fins a tocar-se: més de quatre metres i vuitanta quilos per als quals cal molta destresa. Ahir a la nit, aquest ball de les espelmes i la cercavila –processó fins al santuari del Tura, on es canten els goigs– va cloure la festa major d’Olot. Es van tancar les portes de l’Hospici i els olotins van fer també un cop de porta a l’estiu.