Lligat i ben lligat, part 2

Amb 86 anys, Joan Carles I no perd el temps a Abu Dhabi. Amb la monarquia consolidada a Espanya malgrat haver-se comportat ell mateix com un vertader sàtrapa medieval, ara comença l’operació de deixar els milions de dòlars que ha acumulat ben segurs perquè les infantes Helena i Cristina, i tota la seva família, puguin gaudir-ne. No s’executa un espoli tan premeditat i desmesurat a les arques públiques perquè després volin els diners o, pitjor, la hisenda espanyola els acabi reclamant per ves a saber quina collonada.

Mentre aquí discutim sobre una qüestió tan rellevant per a alguns i simbòlica per als altres com l’impost de successions, ell s’hi pixa a sobre. Molta gent ha de vendre una part del patrimoni per pagar aquesta càrrega fiscal. En el seu cas, això no passarà. Els mitjans espanyols, alguns amb un cert escàndol i tot, han publicat que l’emèrit ja ha creat la seva pròpia fundació amb l’únic objectiu de centralitzar tots els seus fons a l’estranger i que aquests, quan ell passi a millor vida –que ho dubto–, puguin acabar en mans de les seves filles.

Felip VI, per una qüestió de decòrum, mirarà de renunciar-hi perquè, de fet, ja té la vida més que garantida gràcies al palaus reials i als pressupostos de l’Estat. El problema són les filles i el seu tren de vida. No poden anar pel món guanyant 300.000 euros l’any. Els milions exempts d’impostos que els plouran des del llunyà Orient, a través de Suïssa, seran el mannà que aplacarà les seves penes.

Joan Carles I ha acumulat la seva monumental riquesa per diferents vies. Els regals dels caps d’estat de tot el món en són una, però no la més important. Se sap que va cobrar des dels temps del franquisme una comissió per la venda de petroli dels països àrabs a Espanya, però algunes investigacions també l’han col·locat com a intermediari en el tràfic d’armes entre països occidentals i els seus amics de l’Aràbia Saudita i companyia. Els diners van arribar als seus comptes a través d’enginyeria financera d’alta volada.

Tan descarat és que la seva riquesa és èticament reprovable que fins i tot Felip VI va decidir el 2020 renunciar a l’herència dels comptes que el seu pare tenia a Suïssa conscient de com havia guanyat l’antic monarca aquells diners. En aquell moment es parlava dels famosos 65 milions que els àrabs havien regalat al rei per la seva intervenció en el negoci del tren d’alta velocitat de la Meca, segons va publicar The Telegraph. En qualsevol cas, el patrimoni està ben custodiat.