Els milions de la humanització
Sense fons europeus, Sarrià i Sant Julià de Ramis volen alternatives perquè l’N-II sigui una via urbana
S’ajornen la rotonda en l’accés al castell de Sant Julià i el carril bus a la sarrianenca avinguda de França
L’Estat atribueix la denegació dels Next Generation a les dificultats per complir el termini marcat per fer l’obra
“L’únic que es necessita són dines: 15 milions d’euros, únicament.” Així s’expressa l’alcalde de Sarrià de Ter, Isaac Ramió, de Poble Actiu Sarrià (PAS), una llista vinculada a la CUP. El batlle fa referència al desencís d’haver perdut un tren de finançament per renovar l’avinguda de França, el tram de l’N-II que passa pel centre del municipi i que és de titularitat de l’Estat. Ha passat de llarg un tren, però n’hi haurà d’altres. “Aquest projecte no cau, i no ens rendirem. Seguirem lluitant perquè sigui una realitat”, assenyala Ramió. A Sant Julià de Ramis, van més enllà. “A l’Estat no li ha donat la gana que el projecte tirés endavant”, afirma el batlle, Marc Puigtió (ERC).
D’acord amb les recomanacions de l’Estat, els ajuntaments de Sarrià i Sant Julià de Ramis havien treballat perquè la proposta del projecte d’humanització de l’N-II, redactat pel govern espanyol, pogués rebre diners dels fons europeus Next Generation. El 5 d’octubre de l’any passat, amb el PAS i el PSC en l’equip de govern, el ple de Sarrià va avalar el projecte en sessió extraordinària. Des de la subdelegació de l’Estat atribueixen la denegació de concedir 23 milions –15 a Sarrià i 8 a Sant Julià– al fet que els terminis marcats per executar l’obra eren molt difícils de complir. Consideren que, per exemple, incloure el pas tramvia del futur tram central feia més complexes les coses.
A Sarrià, el pla de l’Estat preveu, entre altres coses, la desaparició d’una rotonda, a tocar del carrer Joan Fuster i d’un establiment de carn. L’alcalde Ramió detalla que la millora de la via inclou la creació d’una rambla, “semblant a la rambla Xavier Cugat de Girona”, que tindria dos carrils per banda, un carril bus central i un carril bici a banda i a banda “que comunicaria Sarrià, Sant Julià i Girona”. Al centre hi hauria la possibilitat del pas del tramvia. Quim Rodríguez és el quart tinent d’alcalde de l’equip de govern de Sarrià. Portaveu del PSC i antic regidor a Girona, Rodríguez admet que el seu grup va donar suport al projecte del Ministeri quan era a l’oposició. “Ells ho van incloure en els llistats de projectes, però no ha reeixit. Esperem que hi hagi una altra proposta.”
A Sant Julià de Ramis, una de les millores previstes era que hi hauria voreres a cada costat fins a la seu del consistori i, des d’allà i fins a Medinyà, un carril bici, detalla Puigtió. “Era un abans i un després per al poble. El nostre Ajuntament no pot fer una inversió així”, diu Puigtió. Els dos alcaldes confien a reunir-se properament amb el subdelegat del govern espanyol, Pere Parramon.
L’exalcalde de Sarrià Roger Torrent ja parlava, el 2011, que l’avinguda de França havia de ser “una via urbana i un eix comercial de serveis”. Abans de ser nomenat president del Parlament el gener del 2018, Torrent havia treballat en aquesta problemàtica i, amb el seu successor a l’alcaldia, Narcís Fajula (ERC), el consistori va aprovar el Pla estratègic de desenvolupament municipal, el novembre del 2019.
El futur amb el nou carrer
El pla estratègic ja preveia la transformació de l’avinguda i, a partir del 2021, es va començar a treballar amb la secretaria general d’Infraestructures, ens adscrit a l’aleshores Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Fonts del consistori sarrianenc detallen que el 2022 el mateix Ministeri va incloure la reforma de l’N-II al pas pels dos pobles del Gironès en el Programa d’humanització i millora de trams de la xarxa de carreteres de l’Estat en entorns urbans. De fet, segons Ramió, els canvis urbanístics del municipi es treballen partint d’una N-II renovada.
En el ple del 24 d’octubre de l’any passat, es va aprovar el pla d’actuació municipal de Sarrià 2023-2027. El primer punt referit a urbanisme, mobilitat, agenda urbana i serveis tècnics és “replantejar l’N-II en el pas per Sarrià de Ter per fer-la més amable i propera als veïns i veïnes”.
Més habitatges
En paral·lel a la conversió de l’N-II en una via urbana, la intervenció en la millora de Sarrià inclou la construcció d’uns habitatges de protecció oficial. L’obra seria a càrrec de l’empresa pública de l’Estat Sepes (una entitat pública empresarial adscrita al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana).
L’alcalde sarrianenc assenyala que els terrenys dels antics accessos de l’autopista són, majoritàriament, de Sepes. Les converses entre l’Ajuntament i l’empresa pública van encaminades a fer que aquell àmbit es pugui destinar a habitatge protegit, “sobretot per a joves del poble”, diu Ramió. “Ara és un gran camp del qual ningú no fa ús.” Responsables de Sepes van ser a finals de juny a Sarrià.
“Vital” perquè l’N-II no “trinxi” el poble
Per l’alcalde de Sarrià, els fons europeus eren una “ocasió immillorable” per intervenir en la via. “Crèiem que complíem a la perfecció els requisits.” Quan, a principi d’aquest any, responsables de Sarrià i de Sant Julià van interessar-se per l’estat del projecte, van rebre la sorpresa que no entrava en els paràmetres per rebre diners europeus. “Ens van dir que formàvem d’un paquet amb Figueres, però abans mai no se’ns havia parlat d’això”, es lamenta l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió.
Ramió assenyala que hi ha hagut millores a les entrades de Girona, excepte la de Girona nord. A Sarrià, l’N-II divideix el poble en dos. “És vital per a Sarrià, perquè l’N-II trinxa el poble pel mig. Intentarem que l’Estat l’inclogui en els següents pressupostos”. L’Ajuntament buscarà la complicitat dels càrrecs electes a Madrid. Per Puigtió és un projecte cabdal perquè és l’entrada nord cap a la capital de les comarques gironines, Girona.
El projecte preveu que hi hagi menys pol·lució a Sarrià, ja que els vianants guanyaran pes, hi haurà més punts per travessar la via a través de passos de vianants i més semàfors.
Quan la millora de l’N-II sigui una realitat, amb aquest projecte o algun altre, i la carretera sigui una via urbana, de 2,8 km, l’Ajuntament n’assumirà la titularitat. Ara, l’Ajuntament vetlla per les podes i el manteniment de l’avinguda de França perquè la via no es deteriori.