Societat

unió europea

Els països de la UE estan obligats a reconèixer el canvi de nom i de gènere fet en un altre estat membre

El TJUE dictamina que qualsevol negativa és contrària als drets dels ciutadans comunitaris

El Tri­bu­nal Justícia de la Unió Euro­pea (TJUE) ha dic­ta­mi­nat que els països de la Unió Euro­pea estan obli­gats a reconèixer el canvi legal de nom i de gènere que un ciu­tadà comu­ni­tari hagi adqui­rit en un altre estat mem­bre. En una sentència publi­cada aquest diven­dres, l’alt tri­bu­nal amb seu a Luxem­burg sosté que les per­so­nes trans­se­xu­als tenen dret a uti­lit­zar el seu nou nom i iden­ti­tat de gènere a tot l’espai euro­peu en vir­tut del dret a la lliure cir­cu­lació de la UE i residència. Con­si­dera que la nega­tiva de qual­se­vol estat a fer-lo és contrària als drets dels ciu­ta­dans comu­ni­ta­ris. És la pri­mera vegada que el TJUE es pro­nun­cia sobre els drets de les per­so­nes trans­se­xu­als.

El cas exa­mi­nat pel tri­bu­nal amb seu a Luxem­burg explica l’ACN, era el d’un ciu­tadà romanès ins­crit amb gènere femení a Roma­nia des del seu nai­xe­ment. Després de tras­lla­dar-se al Regne Unit va adqui­rir la naci­o­na­li­tat britànica, però con­ser­vant la roma­nesa. El 2017 va modi­fi­car el seu nom i el 2020 va rebre el reco­nei­xe­ment legal de la seva iden­ti­tat de gènere mas­culí. Amb aquests docu­ments britànics, el 2021 va sol·lici­tar a les auto­ri­tats roma­ne­ses que reco­ne­gues­sin el canvi de nom i d’iden­ti­tat de gènere.

Però la petició va ser dene­gada sota l’argu­ment que havia de sol·lici­tar el canvi de sexe també a Roma­nia. El ciu­tadà va por­tar el cas als tri­bu­nals invo­cant el seu dret a cir­cu­lar i resi­dir lliu­re­ment en el ter­ri­tori comu­ni­tari.

En dret a la UE no hi ha cap nor­ma­tiva ni juris­prudència que reguli les qüesti­ons rela­ti­ves a l’actu­a­lit­zació en matèria de sexe o d’iden­ti­tat de gènere en el regis­tre civil dels estats mem­bre. “El Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea no s’ha pro­nun­ciat mai sobre casos de reco­nei­xe­ment de deci­si­ons de canvi de nom o sexe, però ha rea­fir­mat en nom­bro­ses oca­si­ons que el res­pecte per la vida pri­vada o fami­liar com­porta l’obli­gació posi­tiva de l’estat de garan­tir-la”, va apun­tar ja l’advo­cat gene­ral del TJUE, Ric­hard de la Tour, en la seva opinió no vin­cu­lant prèvia a la sentència d’aquest diven­dres segons recorda l’ACN.

Seguint el cri­teri de l’advo­cat gene­ral, el TJUE ha conclòs que el gènere i el nom són un ele­ment “fona­men­tal” de la iden­ti­tat per­so­nal i que, per tant, la nega­tiva d’un país a reconèixer-les suposa “greus incon­ve­ni­ents pro­fes­si­o­nals, admi­nis­tra­tius i pri­vats”. Tam­poc veu jus­ti­fi­cat, segons informa l’ACN, obli­gar la per­sona en qüestió a sot­me­tre’s a un nou pro­ce­di­ment admi­nis­tra­tiu per can­viar la iden­ti­tat de gènere al seu estat d’ori­gen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.