Els vestigis de després dels terratrèmols

L’església i el convent dels frares carmelites és un dels grans tresors patrimonials d’Olot, però, a la vegada, són molt desconeguts fins i tot per a la majoria dels veïns. Té un dels dos únics claustres renaixentistes de Catalunya i, des de l’òptica local, és el conjunt monumental més antic de la capital garrotxina, ja que, els terratrèmols dels segle XV van arrasar la ciutat. Ahir i coincidint amb les Jornades Europees de Patrimoni, la llicenciada en història Carme Grau i el doctor en història de l’art Miquel Àngel Fumanal, van oferir una visita guiada per donar a conèixer aquest patrimoni.

L’església és un edifici del gòtic tardà amb unes voltes de transició al Renaixement i amb altres elements característics com les connexions entre les capelles laterals. El claustre, del segle XVI, va ser construït per Llàtzer Cisterna –també autor de la façana de l’antic hospital, de la qual només en queda la porta d’accés, i de la torre del santuari del Tura–, un dels molts fugitius de les guerres religioses de França, entre catòlics i protestants. Carme Grau explica que la construcció del conjunt del Carme està estretament lligada a l’arribada a Olot dels frares carmelites calçats. Es va construir durant l’època de prosperitat de després dels terratrèmols, coincidint amb la de la vila nova.

La ciutat experimenta un creixement i calia un centre d’ensenyament i l’Ajuntament d’Olot l’encomana als carmelites calçats de Girona, posant-hi el terreny. Els frares s’instal·len provisionalment a la casa Marcillo i, després, al Tura.

Grau recorda que es tracta d’un orde mendicant i això es reflecteix en la senzillesa interior de l’església típica del gòtic tardà. Destaca, segons ella, les voltes de mig punt amb llunetes i òculs, la capella de planta de creu grega del Santíssim i altres elements interiors com la mateixa imatge de la verge, quadres de Francesc Tramullas, l’heràldica i la capella sepulcral de sota el cambril i la dels francesos.

Quant al claustre, Grau en destaca la planta irregular per adaptar-se al terreny, amb costats de 13 i 11 arcs, amb una decoració vegetal –hi destaquen les pinyes, símbol d’immortalitat– i d’escuts carmelites molt rellevants –n’hi ha un també de l’Ajuntament–, uns petits caps d’angelets i dos caps més escultòrics que encara no s’han pogut identificar.

Actualment, el claustre és propietat de l’Ajuntament i és la seu de l’Escola d’Art d’Olot.