Societat

societat

Daron Acemoglu, Simon Johnson i James A. Robinson, premis Nobel d’Economia 2024

L’acadèmia sueca premia els tres economistes pels seus estudis sobre el paper de les institucions en la prosperitat dels països

El Premi Nobel d’Economia d’aquest any ha estat per Daron Acemoglu, Simon Johnson i James A. Robinson “pels seus estudis sobre com es formen les institucions i com afecten la prosperitat”. L’acadèmia sueca ha volgut reconèixer el treball d’aquests tres economistes que han proporcionat una explicació de per què alguns països són rics i altres pobres. Destaca que els treballs de Daron Acemoglu i Simon Johnson, professors del Massachusetts Institute of Technology (MIT), i James Robinson de la Universitat de Chicago han ajudat a comprendre per què les societats amb un estat de dret fràgil i institucions que exploten la població no generen creixement ni canvis positius. En aquest sentit, una de les explicacions que hi troben els guardonats “són les institucions socials que es van introduir durant la colonització”.

Amb els seus estudis han demostrat que la creació d’institucions inclusives ha generat riquesa mentre que les institucions extractives, encara que produeixen guanys a curt termini per als qui tenen el poder, no milloren la situació general de la població. No obstant això, també demostren que el canvi és possible i que es poden formar noves institucions. En algunes circumstàncies, un país pot alliberar-se de les seves institucions heretades per establir la democràcia i l’estat de dret. A llarg termini, aquests canvis també condueixen a una reducció de la pobresa.

Daron Acemoglu, informa Efe, va néixer a Istanbul el 196, és de pares armenis i professor al Massachusetts Institute of Technology (MIT). Ha centrat la seva carrera en l’estudi de les institucions polítiques i econòmiques i el seu paper en el desenvolupament econòmic. Simon Johnson, va néixer a Shefield (Regne Unit) és també professor del MIT i entre el 2007 i el 2008 va ser cap del Fons Monetari Internacional (FMI). Simon, que el 2011 va causar polèmica en qualificar l’aleshores president del Deutsche Bank, Josef Ackermann, com el banquer més perillós del món, ha treballat en temes de creixement econòmic i estabilitat financera. Durant la crisi financera, Johnson va rebutjar la tesi que la compra d’habitatge per part de persones amb pocs ingressos hagués estat un factor fonamental. Per ell, l’origen de la crisi era en la desregulació del sector financer, explica Efe.

El tercer guardonat, James Robinson, no és professor del MIT, sinó de la Universitat de Chicago. La seva primera trobada amb Acemoglu va ser durant l’època en la qual van impartir classes a la London School of Economics de Londres. Els dos van publicar junts els llibres Orígens econòmics de la dictadura i la democràcia (2006), Per què fracassen els països (2012) i El passadís estret (2019).

Per part de Robinson hi ha hagut un especial interès per l’Amèrica Llatina i l’Àfrica. He fet investigacions a Botswana, Xile, Colòmbia i la República Democràtica del Congo, entre altres països. Una clau del treball dels tres guardonats –tots nacionalitzats als Estats Units ha estat el paper preponderant que tenen les institucions en la generació de riquesa i equitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia