societat
El Tercer Sector demana un Pacte pel Dret a l’Habitatge
La presidenta Francina Alsina recorda que el 40% de les llars han de fer un sobreesforç per pagar el lloguer
La Taula del Tercer Sector Social ha reclamat al Govern un Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge davant de la situació “crítica” que s’està vivint en aquests moments. La presidenta de la Taula, Francina Alsina, ha recordat que actualment “el 40% de les llars catalanes han de fer un sobreesforç per pagar el lloguer” i que, a més, hi ha 59.000 persones sense llar. La Taula ha organitzat una jornada amb motiu, avui, del Dia Internacional de la pobresa, on ha tornat a denunciar que “el 25% de la població catalana viu en situació de precarietat” i ha demanat una serie de mesures per entendre que“la pobresa no és inevitable, és una decisió política”. Entre elles, a banda del Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge, ha insistit en la urgència d’aprovar un Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, implementar el conveni que regula la pobresa energètica o establir un model d actualització de l’Indicador de Renda de Suficiència (IRSC ) amb el tercer sector i altres agents socials, i garantir la participació d’aquestes entitats a la presa de decisions polítiques.
Les 37 entitats que conformen la Taula han reclamat l’accés a habitatges assequibles, la garantia d’ingressos mínims i l’ocupació de qualitat de l’espai urbà. A la jornada han participat la consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, Mònica Martínez Bravo, el diputat delegat de Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, Javier Silva i Pérez, i la comissionada d´Acció Social de l´Ajuntament de Barcelona, Sònia Fuertes Ledesma.
Martínez Bravo ha coincidit amb Alsina que la pobresa “no és inevitable”, però ha discrepat en dir que “no és una decisió política”, sinó que és el resultat d’un “cúmul de decisions o de manca de decisions que es fan realitat”.
En aquest marc, la consellera de Drets Socials ha afirmat que els recursos destinats a l’ajuda social no són una “despesa”, sinó una “inversió”i ha defensat algunes de les mesures impulsades per a tot Espanya, com la pujada del 50% del Salari Mínim Interprofessional en els darrers deu anys, l’aplicació de l’Ingrés Mínim Vital i la reducció de la jornada laboral, entre d’altres.